divendres, 13 de novembre del 2015


Resignar-se és perdre


Les i els treballadors  dels serveis públics hem iniciat un procés de mobilitzacions per reivindicar es restableixin les condicions i drets laborals que ens han  pres els darrers anys.


A l'àmbit docent, les nostres reivindicacions són ben concretes:

·         Abonament de  la part que encara en deuen de l'extra del desembre del 2012 (després d’un procés judicial s’aconseguí cobrar 1/4 part d’ella) i un calendari de recuperació de les pagues del 2013 i 2014 (tant a l’àmbit de la pública com de la concertada)

·         Convocatòria dels ajuts al Fons d’Acció Social, els Plans de Pensió i      altres mesures socials, com les corresponents a sortides i colònies escolars.

·         Substitució del titular amb situació de permís o baixa, des del primer dia; trencant la situació actual de no cobrir el lloc fins després de 10 dies de produir-se la baixa o absència; amb el perjudicis que implica tant als alumnes com als centres.

·         Retorn del complement corresponent al primer estadi docent (sexenni), amb 6 anys d’exercici (una mesura que també s'ha d'aplicar al professorat de la concertada)

·         En situació de baixa per malaltia, cobrament íntegre del salari  des del primer dia.

·         Recuperar el 100% del salari en cas de reducció de jornada per cura de fill, el primer any de vida del nadó, i/o en  període de compactació.
 
Hem d’exigir tots els drets laborals arrabassats (sense oblidar les 23 hores d’atenció directa del docent a l’alumnat d’infantil i primària; i les 18 hores al de secundària i formació professional), aconseguits després de llargs processos de negociació no exempts, sovint, de mobilitzacions.
 
No ens podem resignar ni acceptar les excuses  manifestades per Funció Pública en el sentit de no  decidir per l’actual situació de govern “en funcions”,  no comprometre decisions de futurs responsables polítics o les darreres decisions centralitzadores del govern de l'estat.
 
Perquè resignar-se és perdre.
 
Tancada a la Delegació de Govern (24 de novembre 2015)
 

 
 
 

 

diumenge, 8 de novembre del 2015


Català fi o català (a seques)

Un amic em diu que no entén per què soc unionista i li contesto amb un escrit de l’Ernesto Ayala;
 
“Per què se segueix insistint a dividir els catalans en independentistes i unionistes? No sóc independentista (...) però tampoc em considero unionista, si amb això es vol assenyalar els que combreguen amb un Estat de vocació centralista i amb una incorregible pulsió antiperifèrica. Si, com molts a Catalunya, creiem en una Espanya plurinacional i plurilingüe, no arribo a entendre com se'ns pot etiquetar d'unionistes”.

No m’agrada el terme “unionista” ni que s’utilitzi amb tanta lleugeresa; potser serà que  recordo aquells anys 70 quan al conflicte de l’Ulster es parlava dels unionistes;  els veia “los malos de la pel·lícula”.

Sovint sento a prohoms del procés i la desconnexió que parlen d’opressió, de llibertat, de ser esclaus i subjugats, de....;  com sigui que ni els meus conciutadans  ni jo som mancats de llibertat (és la meva impressió) i, vivint en un país democràtic tot i molt imperfecte (la nostra lluita s’ha centrar en millorar la dignitat i les condicions de vida de les persones), no m’identifico amb els seus missatges. És més, en sentir-los,  tinc la impressió que dirien el mateix si es trobessin davant un auditori saharaui, palestí o...  sota opressió efectiva; però no, es refereixen a nosaltres, homes i dones de Catalunya.

Consti que tinc una gran consideració vers els independentistes  i simpatitzo amb aquells que, tant avui com al llarg de la història, han lluitat  per alliberar-se de la metròpoli o  dictadura que els oprimeix. 

Torno al bon amic que us comentava al principi d’aquest escrit:

“Bé, si no ets unionista què ets?” (hi ha una mania, malaltissa i molt estesa, de voler etiquetar al personal; de voler definir-lo sobre el que és o deixa de ser)

Vaig recordar una anècdota d’aquest estiu que em passà a Muntanyana, un poble de la Franja.

Em trobo amb un vell i, tot de cop, em pregunta:

-Ets català fí?

-Què vol dir català fi? (fou la meva contesta)

-Què si vols la independència.

Ja ho sabeu, com no soc català fi; si em voleu etiquetar.... doncs, català (a seques).

Salut

 

diumenge, 1 de novembre del 2015


Nuei de Sanchuan (en Escalete)

Aquella noche mágica de luna llena, Nuei de Sanchuan, sucedió lo que más temia.


Sortida de la pardina d'Escalete
Con mirada furtiva y ojos brillantes, preñados de tristeza, cargaron fardos, recogieron el ganado y se fueron. Con ellos, risas y llantos,  canciones y reniegos. ¡Maldita soledad  que los empuja a abandonar mi reino! Y yo, Giganta de Escalete, no fui capaz de impedir.
 

Y ahora, sólo un recuerdo de aquellos atardeceres en que tras larga jornada,  los animales eran bajados por los zagales que los cercaban en el iglesión. Y aquellos críos,  volvían de la escuela charlando, con gran alborozo y orgullo, de la joven  maestra  que enseñaba de letras y cuentas, les llevaba al ibón y abría  nuevos mundos  desconocidos.

Y si os dijera que muy a menudo se me asemeja aquel locuaz parloteo de las mozas cuando iban a por agua allá donde aguas cristalinas desportillan  el roqueral, al barranco de “Forcallo”. ¡Cómo las echo en falta!

Sin olvidar los peregrinos que,  haciendo un alto en el camino al encuentro del Francés, se acercaban a la casona en busca de viandas  preparadas por los Dieste,  masoveros  de la pardina; y como en llegar los postres, anocheciendo y junto al hogar,  aquellos romeros de  dulce parla, nos obsequiaban con relatos y leyendas de tierras lejanas.

De aquello ya sólo silencio que  embolica y algunas noches, de “Os Mallos”, ráfagas que alarman, crujir de ventanales, sacuden e invaden morada abandonada. Ventada que se lleva una teja, otra, y algunas más todavía. Ventisca que pulveriza, arruina.

En Escalete ya no hay casa; sólo piedras, recuerdos y añoranza.
 
La casa de Escalete, al peu del camí de Sant Jaume
 


 

 

divendres, 9 d’octubre del 2015


La comarca de la Noguera:
Cau de renovació pedagògica i sindical
 
Balaguer, capital de la comarca de la Noguera
Avui,  passant per diverses escoles de la Noguera, en venia a la ment que fou aquesta comarca, en època republicana, cau de renovació pedagògica i sindical.
 
Casamajó el mestre del centre, Aigé a la seva dreta
A la recerca dels orígens de FETE-UGT topàrem amb mestres que exercien o tenien les seves arrels en terres noguerenques: la Dolors Piera  amb infantesa a  Vilanova de Meià i Baldomà on va ser destinat el seu pare,  la Josepa Reimundi, mestra a Balaguer, el Pau Xuriguera nascut a Termens,  el Lluis Aigé i el Josep Casamajó mestres de Menarguens o  el Ramir Vila, de Termens, a casa seva es  fundà el grup “Batec”.
 
Què es va fer d’aquells ensenyants acabada la guerra?
 
El Pau Xuriguera, el Pauet, com deia la Josepa Reimundi, moriria al front; altres patiren  la venjança de la dictadura; la mateixa Josepa, afiliada a FETE essent estudiant de magisteri,  destinada a Balaguer per substituir  un dels mestres que era al front i nomenada directora de la nova escola que obriria la Generalitat, ens explicava com  va viure la derrota de la  República, que fou la seva, i els anys foscos de la dictadura on, malgrat la repressió, va seguir lluitant. Endavant sempre endavant 
 
 
Altres s’exiliaren: La Dolors Piera, el seu pare i el Josep Casamajó a Santiago de Xile (Casamajó passa després al Brasil). Lluis Aigé, a Mèxic; tot pensant en el retorn, representà la FETE en la delegació que el Secretariat de la UGT de Catalunya  s'organitzava en aquell país.
 
Reunió de "Batec" a Soses. Ramir Vila, a la dreta, assegut
Ho deia abans, el moviment “Batec” neix a Termens, a casa del mestre Ramir Vila.

Sovint no valorem prou el que tenim a casa nostra; de la importància del grup “Batec” encara es parla  avui dia. Entrant a la pàgina web del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular que treballa i actualitza les Tècniques Freinet, es pot llegir:
 
“Durante la Segunda República en que la Institución Libre de Enseñanza propugna una escuela del pueblo y para el pueblo, un grupo de maestros de Lérida (Catalunya) conocen las actividades de Celestine Freinet. En ese grupo de profesores que se reunen de forma periodica dándose el nombre de “Batec”, que significa “Latido” en catalán, es donde situamos los orígenes de nuestro movimiento”.
 
Hi havia mestres “batequistes” a Balaguer, Albesa, Algerri, Alòs, Artesa de Segre, Castelló de Farfanya, Cubells, Gerb, Os, Vilanova de Meià, la Portella, Termens, Torrelameu, Tudela de Segre i Vallfogona.
 
"Colaboración, la revista de la Cooperativa Freinet
En un “Batec”  a Puigverd de Lleida es creava   la “Cooperativa de les Tècniques Freinet”; s'associaren mestres de Barcelona, de Girona, d’Osca, de Burgos, de Pontevedra, de València , de Tarragona i de Lleida; entre els  cooperativistes, exercien la seva docència a la Noguera: el Ramir Vila a Termens,  el Jacint Pallejà a Os de Balaguer, el Lluis Aigé i el Josep Casamajó a Menarguens,, el Gurmensind Banyeres a Castelló de Farfanya, i l’ Antoni Gabarrou  a Tudela de Segre
.
I ja en democràcia fou a Balaguer on sorgí el primer MUCE, -Marc Unitari de la Comunitat Educativa-; era el curs 84-85, ens trobàrem un grup de pares i mestres en una jornada de cap de setmana a l’escola “Gaspar de Portolà”.
 
Una conclusió: docents i famílies hem d’anar junts si volem una ensenyament millor. Naixia el MUCE a les Terres de Lleida. De nou, la llavor, a la Noguera.
 
 
 
 
 

divendres, 11 de setembre del 2015


Un altre onze de setembre (el de 1973)
 

El 11 de setembre de 1973 assassinaren al President de Xile, al company Salvador Allende. Data fatídica que  se’m va quedar gravada.

 
Amb 17 anys seguia amb interès el personatge de llenguatge vibrant, que sabia unir  socialisme i humanisme i que amb grans dificultats s’enfrontava a les potents companyies americanes colonitzadores del país andí, ...
 
Aquí, amb els darrers alés del franquisme, ja ens arribaven les cançons del Quilapayun (Cantata de Santa Maria d’Iquique), Calchaki, o el gran Victor Jara (Te recuerdo Amanda), i anàvem agafant consciència.
 
Com vaig saber el que havia passat a Xile, del Pinochet i  altres traïdors, del bombardeig del Palau de la Moneda; de l’assassinat a l’Allende?
 
Eren vacances,  a punt de començar el curs de pràctiques de magisteri; i a la colla teniem el costum d’agafar de tant en quan  el tren (la Garrafeta) i anar-nos d’excursió a Sant Llorenç de Montgai, a Cellers,... (poc exercici, paradeta al bar del poble, menjar l’entrepà a la vora de l’estufa de pinyola, si feia fred; breu passejada pels voltants del llac, anar a alguna cova,  ermita o veure algun grup que practiques escalada; i sobretot xerrameca i riure molt.
 
Aquell dia, esperant que sortís la Garrafeta ens arribà la notícia de la fellonia i l’assassinat del President.

 
Cada any, en arribar la Diada de Catalunya, se m'afigura com ens quedàrem en silenci,  MALPARITS! Fou allò més suau que es va sentir en aquell compartiment del vagó.
 
I avui, un altre Onze de Setembre, ho he volgut compartir.
 
Salut.
 
 
 

dijous, 10 de setembre del 2015


Substitucions.
FETE-UGT reclama  es cobreixin des del primer dia

Avui s’ha fet la segona tongada de nomenaments per a substitucions a instituts i escoles.
 
S’han fet un total de 410 contractes (311 per a cobrir necessitats d’escoles i 109 d’instituts).
 
Els nomenaments han estat a jornada parcial (per cobrir substitucions de titulars amb reducció de jornada per conciliació familiar) o a jornada complerta, per substituir a titulars que estan de baixa per malaltia (incapacitat laboral transitòria), maternitat o altres permisos.
 
La durada dels contractes depèn del moment en què el titular reingressa amb normalitat al seu lloc de treball i en  tot cas la data màxima dels contracte és del 30 de juny.
 
Des de la Federació de Treballadors del’ Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) Terres de Lleida critiquem que aquest nomenament s’hagin fet avui 9 de setembre i amb vigència des del proper dilluns 14 de setembre, mateix dia d’inici del curs escolar, quan el Departament ja sabia des del mateix 1 de setembre de la necessitat de cobrir la majoria d’aquestes substitucions.
 
Ham primat els criteri economicistes (estalviar salaris), a les necessitats dels centres de tenir el personal docent des del primer dia i poder-se organitzar amb més eficàcia.
 
Des del passat gener s’ha aconseguit que les i els substituts a jornada complerta cobrin el 100% del seu salari, i els que estan a jornada parcial tinguin una retribució proporcional al  temps de treball. Ara  FETE-UGT continua reivindicant que les baixes es cobreixin des del  dia que el titular presenta el part de baixa.
 
No s’ha de permetre  la situació actual que  en una escola, si la baixa no és de més de 10 dies el Departament no envia substitut; i en instituts no s’envia  si l’informe mèdic no parla de baixa superior a 15 dies.
 
 
 
 
 

dimarts, 1 de setembre del 2015


Nomenaments telemàtics  interins i substituts

(anàlisi i propostes de FETE-UGT)

Ahir 31 d’agost es feien els primers nomenaments telemàtics a instituts i escoles per cobrir  vacants a jornada complerta, també jornades del 50% i el 83%.  La majoria dels nomenaments tindran vigència amb data 1 de setembre.

Amb independència de les queixes rebudes per problemes de connexió amb l’aplicatiu, a les terres de Lleida es van cobrir  37 vacants a jornada complerta i 140  a temps parcial.

Un total de 177 contractes repartits en:

     Mestres:       Contracte a jornada complerta.....................13

                                                    a jornada reduïda..................56

     Secundària:  Contracte a jornada complerta:...................24

                                                a jornada parcial......................84

Amb afany estalviador i sense fer valoracions de les    necessitats dels centres,  el Departament no tornarà a nomenar fins el 10 de setembre, aquest cop  per  cobrir terços de jornada i substitucions del personal docent que es troba de baixa.  Des de la UGT hem reclamat que els  propers nomenaments telemàtics s’avancin per a què el professorat no arribi al centre el primer dia classe. Ha de conèixer  amb antelació  tipus d’alumnat  i  matèries a  desenvolupar; quelcom necessari per a un inici del curs amb normalitat. I els contractes han de tenir data del dia que es faci el nomenament.

La Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT)  reivindica un contracte mínim del 50% i presència en el centre no inferior a mitja jornada (amb independència  que el tipus de substitució sigui menor del 50%). Amb els actuals contractes d’un terç de jornada el docent roman, oficialment, 10 hores setmanals al centre i se li paga per aquestes 10 hores. Per a què es pugui involucrar més  en les activitats no lectives (coordinacions, tutories,...) i extraescolars, sortides,... cal que estigui al centre més de 10 hores. Seria un benefici tant pel docent (en les seves retribucions) com per l'organització de l'institut o l'escola.

 
 

 

 

 

dissabte, 8 d’agost del 2015


27.S: I si  reclamem propostes concretes?

 

-Sou catalans fins?

-Què vol dir ser “català fi”?

-Que si sou dels qui volen la independència.

(de la conversa  amb un padrí de Montanyana, el passat diumenge)

 D’un temps ençà sembla com si ens haguéssim de definir existencialment de si “soc o no soc” (català fi) i haver de  justificar el per què. És una situació malaltissa, que divideix, i a la que em  nego a “fer el joc”.
 
I ara, que tenim l’oportunitat de conformar el nou Parlament i  triar un  Govern que doni resposta als problemes de la ciutadania, amb l’excusa del moment excepcional i de què “ara és l’hora”, es formen llistes (amalgama de persones, en teoria, amb ideologies  diverses quan no contraries) i ens tornen a embolicar amb el caire plebiscitari del 27S.
 

Estratègia dels que ens han governat els darrers anys  per amagar la seva responsabilitat en els casos de corrupció (només cal llegir les conclusions de la comissió del Parlament sobre corrupció, arrel l’afer Pujol), i despistar-nos tant de la seva responsabilitat en les retallades de drets com del suport legislatiu que van donar fins el 2012 al  govern central (cas paradigmàtic fou el seu recolzament actiu  a la reforma laboral)
 
Si, amb l’ajut dels mitjans de comunicació públics com TV3 o Catalunya Radio (anècdota, però no és casualitat que la candidatura oficial “Junts pels Sí” copií el logotip que utilitza TV3 per promocionar la cançó de l’estiu, “Junts”), aconsegueixen que  només es parli de si “ets o no ets” (català fi) no caldrà donar comptes  de la gestió del darrers anys (ni de l’oposició  feta  pel primer partit de l’oposició, ERC), ni comprometre’s a futures accions de govern, més enllà de prometre la independència, “fer realitat el somni”, deia la Muriel Casals.
 
Al 9N, la  crida a la participació  fou de caire sentimental i patriòtic, amb mancança de raonaments objectius al voltant dels beneficis de la independència al conjunt de la ciutadania de Catalunya.  Ara  els  hem d’exigir propostes concretes al voltant de l’ocupació, la sanitat. l’ensenyament, la dependència,  l’atenció a les persones,...
 
Sobre tot allò que configura el nostre “dret a decidir” a ser ciutadans i ciutadanes lliures.  
 
 
 

divendres, 10 de juliol del 2015


TRANSPARÈNCIA I GESTIÓ DEMOCRÀTICA A L’ENSENYAMENT PÚBLIC

Deia la Consellera d’Ensenyament a la 2ª Escola d’Estiu de Directors de Centres Educatius organitzada per l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA):  “imaginem el futur amb una direcció forta i amb creativitat”.
Creativitat; consubstancial amb la tasca  docent, que  té la característica singular d’haver de donar  respostes creatives a situacions noves que esdevenen en el dia a dia de les nostres  aules i  centres.

I això de ”direcció forta”. En quin sentit?

Quan analitzes les normes desenvolupades per l’administració a l’àmbit de les direccions veus que, amb l’excusa de donar eines per escollir el docent que millor s’adapti a la singularitat del lloc de treball, es confon “direcció forta” amb arbitrarietat, amiguisme i ocultació (afortunadament hi ha direccions que no s’avenen a entrar al joc)

Un exemple força explícit; la LEC i el Decret de Plantilles dóna al director o directora l’oportunitat de sol·licitar la singularització d’un lloc de treball, és a dir, definir-lo amb un perfil determinat i, en cas de rebre l’autorització, poder reclamar el docent adient per  a ocupar-lo.
Des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) de les terres de Lleida, amb l’objectiu que hi hagués una gestió democràtica i objectiva a l’hora de nomenar el professorat sota els principis fonamentals de la funció pública de mèrit, capacitat i publicitat, presentàrem una proposta per a què, un cop aprovada la singularitat del lloc de treball hi hagués una oferta pública per a què totes les persones amb el perfil demanat poguessin presentar  candidatura, accedir a l’entrevista que marca la norma  i tenir l’oportunitat de participar en el procés de selecció (val a dir que alguns centres, tant de primària com de secundària, en un afany de transparència, va publicitar a la seva web l’oferta de treball)
La callada fou la resposta del Departament a una proposta de transparència que hauria donat oportunitats de participació.

S’haurà d’esperar a què es facin públics (diuen que abans del 14 de juliol) els nomenaments provisionals del curs vinent per saber:
1.      Quins llocs  han estat autoritzats com a singulars.
2.      Quins han estat els docents seleccionats per a ocupar-los.
Deia la consellera:  “si volem  autonomia de centre, hi ha d’haver direcció”.

No seré jo qui discuteixi aquesta afirmació  però sí que completaria la frase dient que aquesta direcció ha de ser compatible amb una gestió democràtica dels centres, amb participació de tota la comunitat educativa i en especial, del professorat.
 
 


divendres, 26 de juny del 2015


FETE-UGT sindicat majoritari a l’àmbit de l’ensenyament

Un total de 38 processos electorals han estat organitzats aquest curs escolar 2014-2015 a l’àmbit de l’ensenyament a les comarques de Lleida, mitjançant els quals s’han escollits 206 delegats i delegades en representació de 8.316 treballadors/es del sector;  essent un cop més, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) el sindicat majoritari.
De setembre 2014 a juny 2015 aquests han estat els resultats dels processos electorals:
·        UGT........................................... 89 delegats/des
·        CCOO. ....................................... 57      
·        USO. .......................................... 27      
·        USTEC-STE’s .............................. 16      
·        ASPEPC.. ............................ ........  5      
·        JUNTS.. ......................................   4      
·        CGT.. .........................................    3      
·        AMRC.........................................   2        
·        ANPE..........................................   2      
·        Grup de treballadors/es..............  1      
(Fonts: UGT Terres de Lleida. Juny 2015)
Fem una valoració molt positiva  tant pel que fa a la representació aconseguida, com  pel compromís  dels 206 delegats/es que  han acceptat representar  les seves companyes i companys ens els centres de treball.
 
Una realitat  que  enforteix  els principis pels quals FETE-UGT es constituí: La dignificació de la professió i la defensa de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i que ens esperona a continuar treballant per una  educació gratuïta i de qualitat que eviti  tot tipus de discriminació de gènere, religiosa  o cultural i sigui eina de progrés i equitat social.