El fil roig: 125
anys de lluita
El passat dimarts
26 de novembre, es presentava a la
Paeria de Lleida “El Fil Roig”; llibre que recorda com feia
125 anys es reunien a Barcelona representants
de quaranta-set societats obreres, i constituïen
la Unió General
de Treballadors; 125 anys lluitant.
Assegut en aquell
banc del Saló de Plens del nostre Ajuntament, en uns moments força difícils pel
sindicalisme i concretament per la
UGT, recordava un article que vaig escriure ja fa un grapat d’anys:
HOMENATGE AL COMPROMÍS AMB UGT
I “El cant dels
Segadors” sorgí amb espontaneïtat, desprès
que el quartet “Ilerda” fes sonar les darreres notes de l’himne del
moviment obrer, “La
Internacional”. Així es tancava l’acte d’homenatge als homes
i dones amb trenta anys i més de militància a la UGT de les Terres de Lleida.
Fou un xic
nostàlgic - vaig recordar alguns que allí no hi eren – i alhora joiós , ens
trobàvem gent del metall, de la construcció, de la telefònica, de
l’ensenyament, de l’hoteleria, de la banca, de..... Tots plegats homenatjàvem uns
companys i companyes que en moments difícils, quan l’urc de la dictadura
encara podia fer mal, van decidir afiliar-se i militar en la Unió General de Treballadors; companys
i companyes amb anhels d’avançar en llibertat; per que com deia el que va ser Secretari
General de la Unió
de les Terres de Lleida a finals dels anys 70, Joan Mujal : “La llibertat és la
cosa més important que hi ha i llavors no hi havia”.
L’homenatge va
coincidir amb els 30 anys de la gran festa de la democràcia, les primeres
eleccions democràtiques que donaren el cop definitiu a la dictadura tot i que,
com en aquelles pel·lícules de terror, el monstre encara ens donà
algun ensurt. Trenta anys de democràcia que no ens han de fer oblidar: els
drets bàsics que ara gaudim no ens han estat regalats, ni han arribat perquè
sí; ens els hem guanyat, els ha guanyat el conjunt de la ciutadania del nostre
país, també, per no dir molt especialment, els treballadors i treballadores,
mitjançant els seus instruments, els sindicats.
Els i les ugetistes
homenatjats es reafirmaven en què s’ha avançat però, per aconseguir aquella
societat justa i solidària que somiaren quan es van afiliar a la UGT, encara resta molt a fer.
A tots ells i a totes elles moltes gràcies; ens van obrir el
camí, i ara.... Endavant..
Lleida, 16 de juny
2007
Uns companys i companyes que es mereixen, que ens mereixem, respostes i actuacions clares, i si al nostre sindicat hi ha hagut males pràctiques, que s'assumeixin responsabilitats.