Violència masclista també a l’àmbit laboral

 Davant la commemoració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, cal reiterar el  compromís en la lluita contra aquesta xacra social. Cal visualitzar la violència contra les dones per tal que tothom tingui clar que la violència masclista es pot donar en tots els espais, més enllà del domèstic, de l’àmbit de la parella o del familiar.

 

Hi ha una altra violència masclista, una violència invisible socialment, que no mata però sí aniquila anímica i psicològicament a qui la pateix. Aquella violència que tothom sap que existeix, sempre ha estat present, però de la que ningú parla. Les mirades lascives, els apropaments físics excessius, comentaris, formes d’adreçar-se, contacte físic deliberat i no desitjat, invitacions persistents, inducció per a quedar-se a soles innecessariament,.... Parlo de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe a l’àmbit laboral, als centres de treball, que pateixen, segons un estudi del Instituto de la Mujer, un 15% de les dones treballadores.

Situacions que no surten a la llum perquè la víctima és conscient que la denúncia no servirà per a res, potser només la perjudicarà, perquè li sembla que l’empresa s’inhibirà del problema, que els companys i companyes no es posaran de la seva part, com si a ells no els hi anés, com si ella tingués alguna mena de culpa.

 

Aquest assetjament tant pot provenir dels companys de feina o tercers relacionats amb l’entorn laboral, com  d’un superior jeràrquic o d’altres persones que poden influir en les condicions laborals i/o ocupació de la víctima.; també l’assetjador pot ser el treballador i la víctima la dona superior jeràrquicament a aquest a l’empresa. Tant se val qui sigui el maltractador, sempre és violència masclista.

La salut de la víctima, tant psíquica –disminució de l’autoestima, ansietat, sentiments de vulnerabilitat/culpa, indefensió, estrès, tristesa, depressió,...- com física – alteracions digestives, insomni, taquicàrdia, migranyes, problemes respiratoris, cutanis,...- es va ressentint. La dona ho suporta estoicament  fins que, en la majoria dels cassos i abans de denunciar, s’acomiada de la feina per no haver d’aguantar més temps aquella situació. Ara la treballadora és víctima per partida doble: per assetjament i per  pèrdua de l’ocupació.