Bouche-à-Oreille (divertiment)
(al voltant d’una
anècdota)
Sona la ràdio del despertador.
L’home del temps informa que encara falten dues hores per a què es faci de dia, temperatures sota zero i boira pixanera, amb previsió de no escampar
en tot el dia. Li ve al cap la
coneguda cançó – Hoy no me puede levantar....-;
somriu i es diu. – Vinga, reina, aviat arribaran els
clients -. Dutxa matinal, sempre acaba amb un raig d’aigua freda. Es posa el barnús i calenta, al microones, el primer café del dia.
Cal vestir-se depressa – carai, avui sembla que faré tard -; davant l’espill –
amb aquesta palidesa semblo tísica, és l’hora del maquillatge – i al pa nostre
de cada dia. – Menys mal que la feina la tinc en un tres i no res -.
 |
| El Bouche-à-Oreille de Bourges |
Soroll de camions
en sortir a l’escala. Viu al primer pis d’una casa a peu de carretera. Als
baixos, Bouche-à-Oreille , restaurant de menjar ràpid. És la mestressa.
A punt d’obrir la cuina,
sona el telèfon
-
Restaurant Bouche-à-Oreille?
-
Sí
-, Veu molt cordial. - Aquesta
parla no és d’aquí -.
-
Enhorabona!. Truquem de la radio
Nacional per comentar la gran notícia. Som del Matinal. el programa de màxima
audiència.
Pensa que la
loteria no li ha tocat, no hi juga, ni li han
perdonat la hipoteca; dues notícies per
les quals no li faria res acceptar un interviu.
- Enhorabona? De quína notícia parla? -.
-
No disimuli. Ahir a la nit es va fer públic.
-
Públic?. El què?.
Picada per la
curiositat, – A veure per on
sortirà -. No penja
- No li han dit que li ha atorgat una estrella Michelin!.
- I tant!,
A la mateixa hora i
l’altre punta del país el chief del restaurant Bouche-à-Oreille , ben amoïnat, davant el telèfon. – Guanyem una estrella
Michelin i ningú em truca! No ho entenc!-
 |
| El Bouche-à-Oreille, de Boucherville |
.
