dilluns, 14 de juny del 2021

La iaia Antonia
Antònia Dieste Izuel, la iaia, va néixer en la casona d’Escalete, avui derruïda, darrera el poble de Riglos – el mític regne d’Os Mallos- filla dels masovers d’aquella pardina, esculpida per cristal•lines aigües, per on es precipita el torrent de Ferrallo. Es casà amb Francisco Giménez, de Plasencia del Monte. La parella s’establí ec casa Lorente, a la plaça d’aquell poble de la Hoya de Huesca . Vídua el darrer dia del 1935, va haver de criar, tota sola, els dos “chiquers” i les sis “mocetas” La iaia Antònia va viure amb nosaltres fins el dia del seu traspàs, a l’abril del 1974. La seva habitació era el nostre espai de jocs: soldats, construccions, xapes,... i de lectura: tebeos del “Capitán Trueno”, i “Hazañas Bélicas” o “Supermàn”, al Paya, del carrer Major. I altres, de segona mà, adquirits en un quiosc d’un portal, ara tapiat, del carrer la Palma. Recordo a la iaia amb un monyo que recollia la seva llarga cabellera, i que pentinava amb gran parsimònia. Nosaltres ens preguntàvem si no seria la “Geganta d’Escalete”; protagonista d’una de les moltes llegendes que estimulaven la nostra imaginació, explicades aquelles llargues nits d’hivern al voltant d’una estufa de petroli que havia a la cuina del nostre pis de l’antic carrer dels Hortolans (avui Lluis Besa) que, sortint pels voltants de la plaça de l’Ereta, es dirigia cap als horts que havia, vora el riu, per la banda dels Antonians, avui església de la Sang. Lleida, 13 de juny del 2012, diada de Sant Antoni