dimarts, 29 de març del 2016


Una “missió pedagògica” a la Conca del Meià

 L’objectiu que es plantejà la Segona República a l’hora d’organitzar el Patronat de Missions Pedagògiques fou  portar la cultura, el coneixement i l’educació al món rural.
 
Sabíeu que a les nostres comarques s’organitzaren cinc “Missions Pedagògiques”?


Dia de mercat a Artesa de Segre.
Fons Salvany
 
Avui parlarem de la realitzada per diverses localitats de la Conca del Meià. Els dies 30, 31 de març i 1 d’abril de 1934, arribaren “missioners de la cultura” a Artesa de Segre, La Foradada, Alentorn, Vilanova de Meià i Santa Maria de Meià.

Encapçala aquella expedició pedagògica la Pepita Uriz, directora de l’Escola Normal i presidenta de FETE-UGT a les terres de Lleida; l’acompanyen el mestre Josep Alcobé, Josep Boohek, Frederic Godàs –fill del fundador del “Liceu Escolar” i secretari d’organització del Sindicat-, Miquel Solé i Petronel.la  Llobet. Col.labora  una jove estudiant de magisteri, l’Hortènsia Vallejo (després de la guerra, a l’exili, va treballar als estudis de Radio Bucarest) mare del Petre Roman que fou, al 1989 amb la caiguda del dictador Caucescu, Primer Ministre de Romania.
 
 

Quan la “missió” arribava a un poble s’organitzaven jocs per a la canalla, passaven documentals, s’escoltava música mitjançant un gramòfon, s’organitzava alguna xerrada cultural oberta a tothom i s’entregava un armari/biblioteca (durant el període, el Patronat de Missions envià a terres lleidatanes 118 biblioteques, els llibres de les quals es posaven a disposició, en préstec, dels habitants del poble).

Potser amb ironia, però amb gran encert, es digué que les Missions Pedagògiques eren la gran festa de la cultura.

 

Violència als centres escolars, factor de risc

Durant aquest curs els mitjans de comunicació s’han fet ressò de diversos cassos d’agressions al professorat, i més recentment el cas de Bellcaire. No ens equivocarem si pensem que hi ha  altres “incidents” no denunciats i, per tant, que no surten a la llum pública.

Als centres escolars es produeixen situacions  percebudes com de “violència”:  conductes d’alguns alumnes vers el professorat o altres comportaments en forma d’insults, agressions, maltractament psicològic,... entre els mateixos alumnes, la gestió dels quals, per part del professorat, és font de malestar i estrès.

Sempre hi ha hagut el que s’anomena disrupció, una situació produïda a l’aula, en què alguns alumnes impedeixen amb el seu comportament el desenvolupament de la classe i el professorat necessita utilitzar cada cop més temps per controlar la disciplina i l’ordre, la qual cosa produeix un progressiu desgast psicològic. La majoria d’aquestes conductes típiques de disrupció, en si mateixes i observades de forma aïllada, no són considerades situacions de violència. No obstant és relativament fàcil traspassar la frontera entre una situació de disrupció i una de manca de disciplina que pot esdevenir en problemes de convivència: faltes d’educació, contestes, situacions de boicot passiu o insults (violència verbal). Sovint l’escala del conflicte pot anar creixent fins a generar situacions de disciplina encara més  greus.

Cert que les agressions directes al professorat, per part dels alumnes o els seu entorn més proper, són escasses però no una excepcionalitat. Una enquesta elaborada per la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT), amb participació de 1200 docents de tot l’estat aflorava que un 7’4% dels entrevistats reconeixien haver patit algun cop agressió física, mentre gairebé un 2% ( 19 professors/es del enquestats) afirmaven rebre agressions físiques amb certa freqüència. Encara que “només” un 7’4% del professorat reconeixia haver patit  agressió física, per a més de la meitat dels enquestats, la percepció de patir una agressió els genera nivells d’estrès molt alts.

No hem “d’amagar el cap sota l’ala” a una realitat i parlar és el primer pas per afrontar el problema i trobar solucions.

Amb independència de les respostes legals que s’hagin prendre en les situacions més greus i la demanda d’un recolzament efectiu al professorat, per part de l’administració pública i la titularitat dels centre privats, els protocols i comunicacions dels centres han de deixar ben clar que s’entén com a situacions de “violència”, que no hi haurà tolerància de cap mena i que, en cas de produir-se s’iniciaran de forma immediata les accions jurídiques pertinents.

Les situacions de “violència” que es produeixen als centres, més enllà de si es donen en molta o poca proporció, produeixen nivells d’estrès percebuts molt alt en un percentatge elevat del professorat. L’estrès és una reacció de l’organisme a una situació d’amenaça, susceptible de produir trastorns a la salut en diferents graus: trastorns musculars, ansietat, depressió, “síndrome del cremat”,....Havent relació causa/efecte la violència als centres escolars és un factor de risc. Cal recordar que un risc laboral es defineix com la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany en la seva feina, i l’exposició dels treballadors de l’ensenyament a determinats nivells d’estrès, com el que genera situacions de “violència” pot produir danys, accidents laborals.

dijous, 10 de març del 2016

Tanquen línies. No té cap sentit
 
Davant els rumors, no desmentits pels SSTT d’Ensenyament a Lleida, del tancament de grups de P3 a les escoles "Joan XXIII" i "Ciutat Jardí "(sí que és oficial la fusió dels dos centres del Secà, i per tant la pèrdua d’un P3 i un P4), cal fer  les següents consideracions:
1. Actualment la majoria dels centres de la ciutat els tenim al nombre màxim d’alumnes/aula que estableix la Llei (25) Més...
esponjats determinats barris com Secà, Bordeta, Magraners, Mariola i escola “Cervantes”.
2. Malgrat portem dos cursos amb reducció d’alumnes la realitat és que, després dels augments dels anteriors, estem xifres del 2008.
3. Amb un nombre similar d’alumnes i menys grups que fa 8 anys (no oblidem que aquests darrers anys s'ha perdut: una línia a "Pinyana" i han deixat sense concert dos grups de P3), enguany proposen tancar P3 i P4 del Secà, P3 de ”Joan XXIII” i “Ciutat Jardí”.


Escola "Joan XXIII. Lleida.
 
Tenint en compte els punts abans esmentats s'ha de  reclamar:
1. Que no hi hagi cap tancament de grups (comencen per P3 i  progressivament  el centre perd una línia sencera)
2. La menor entrada d’alumnes al sistema ha de ser una oportunitat per reduir ràtios.

 

dilluns, 7 de març del 2016


L’educació, clau per aconseguir la igualtat*
Dia de la Dona-2016
 
 
Les retallades dels darrers anys en polítiques d’igualtat i educació s’ha traduït en un retrocés dels drets de les dones en tots els àmbits, en el laboral veiem com la bretxa salarial s’ha fet més gran, hi ha més treball precari, ha augmentat entre les dones els contractes a jornada reduïda i com la manca de recursos (escoles bressol, llei de la dependència,...) ha obligat a moltes dones a assumir tasques d’atenció a la infància, gent gran o persones malaltes i altres activitats en l’àmbit familiar.

La violència de gènere, que totes les setmanes es manifesta amb l’assassinat de dones i fills, la dramàtica situació de les refugiades, són dues de les tragèdies de la meitat de la població, les dones, i especialment d’aquelles que es troben en un context més vulnerable.
 
A l’àmbit educatiu les retallades han significat manca de recursos en polítiques d’igualtat, a l’hora que es parla de la importància de l’educació, per pervenir la violència de gènere  o per eradicar les actituds sexistes. La realitat és que pràcticament s’han eliminat els programes de sensibilització. No hi ha formació inicial i continua del professorat, ni hi ha plans d’igualtat ni programes d’educació socioafectiva.  Malgrat hi hagi lleis com la Llei Integral de prevenció de violència  de gènere o la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes; que obliguen a desenvolupar accions específiques.
 
 

Des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) reivindiquem:

·        Polítiques d’educació en igualtat amb pressupostos i recursos que promoguin la coeducació, la prevenció i l’actuació davant situacions de violència de gènere.

·        Restituir l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, incorporant en totes les etapes educatives formació específica en igualtat, història de les dones, educació socioafectiva i prevenció de la violència de gènere.

·        Crear el Coordinador/a per a la Igualtat que promogui als centres accions de coeducació,  igualtat i prevenció de violència de gènere.

·        Dotar de formació i recursos als Equips Psicopedagògics (EAP) per a la prevenció de situacions de violència de gènere i intervenció en situacions d’especial vulnerabilitat, com la dels fills i filles que pateixen violència de gènere.

·        Formació inicial en tècniques per a la igualtat, accions coeducatives, socioafectives i prevenció de violència,  a les Facultats de Ciències de l’educació

FETE-UGT reivindica el valor de l’educació com eina fonamental per aconseguir la igualtat i continuar  amb l’ objectiu de proporcionar a les treballadores i treballadors de l’ensenyament els recursos i les eines necessàries per educar en igualtat.
 

*Extracte del Manifest de FETE-UGT Federal amb motiu del "Dia de la Dona 2016" elaborat conjuntament amb Rosa M. Giralt.

diumenge, 6 de març del 2016


“Las Maestras de la República” a Tremp

(en el marc del  “8 de Març”)

 

 Dissabte 5 de març; de la mà del Grup de Dones “Rosa d’Abril”  i en el marc de les activitats al voltant del “8 de Març”,  arribava a Tremp “Las Maestras de la República”. Ens acompanyà una de les historiadores copartícips del projecte, la Carmen Agulló, que al col.loqui posterior a la projecció reivindicà la figura del Marcel.lí Domingo i la Directora de l’Escola Normal de Lleida, Pepita Uriz; de  com per la República l’ensenyament “faria del treball l’eix de tota activitat metodològica i s’inspiraria en els ideals de solidaritat humana”. Com mètodes pedagògics, avui considerats revolucionaris: Montessori, les tècniques Freinet o la metodologia global de Decroly ja eran utilitzats per aquells mestres lleidatans del grup “Batec”. Que no hi havia una metodologia republicana, sinó que totes són vàlides si fan de l’alumne, subjecte actiu de l’acció educativa: principi bàsic de l’Escola Nova recuperada per molts docents de la Transició mitjançant les Escoles d’Estiu, "Rosa Sensat" o els moviments de Renovació Pedagògica.
 
Tinguérem l’oportunitat de recuperar al grup de mestres del Pallars “Renovació” que  es definien com “...un grapat  d’esperit joves, inquiets que es plantegen, sense deixar de recolzar-nos en la realitat, tractar de canviar lo vell i corcat (...) anar als més apartats indrets, portar els nostres ànims als companys i sembrar, des del senzill temple de l’educació, la llavor renovadora que ha posat a les nostres mans la República”.
 
 Parlàrem de l’Elvira Cañellas, natural d’Albinyana (Tarragona) que arribà al 1932 a Esterri d’Àneu; al setembre de l’any següent participaria amb el seu espós Isidor Boix, mestre a València d’Àneu, en una Missió Pedagògica a Vinaroç i moriria de la passa de grip a finals d’aquell 1933.
 

Mntserrat Parellada i Ricard Barqué
També de la Montserrat Parellada, nascuda a Alfarràs que al 1934 arribaria a Figols d’Eroles (avui Figols de Tremp). Després de la guerra fou expulsada del magisteri. Amb el seu espós, Ricard Barqué mestre que presidí l’assemblea fundacionals de FETE-UGT a les terres de Lleida, desembre de 1933. El fill, l’Hector Barqué explicava les seves vivències: “Al febrer del 39 sortí amb els meus pares i altres alumnes i passàrem la frontera (...) on havíem de ser recollits per uns mestres suissos i passar Suissa. Però no va poder ser (...) ens vam haver de quedar a França. El meu pare patia del cor, morí al 1941, treballava de manobre i tenia 33 any." La Montserrat Perellada no tornà a Espanya.
 

També hi hagué un record a la Paquita,  mestra republicana a Àger, després de la guerra fou separada del magisteri i amb el seu espós obrí un petit comerç a Tremp. Es vessava estima en parlar d’ella.

Records que  feren de “Las Maestras de la República” un esdeveniment encara més entranyable