FETE-UGT sindicat majoritari a l’àmbit de l’ensenyament

Un total de 38 processos electorals han estat organitzats aquest curs escolar 2014-2015 a l’àmbit de l’ensenyament a les comarques de Lleida, mitjançant els quals s’han escollits 206 delegats i delegades en representació de 8.316 treballadors/es del sector;  essent un cop més, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) el sindicat majoritari.

De setembre 2014 a juny 2015 aquests han estat els resultats dels processos electorals:

·        UGT........................................... 89 delegats/des

·        CCOO. ....................................... 57       “

·        USO. .......................................... 27       “

·        USTEC-STE’s .............................. 16       “

·        ASPEPC.. ............................ ........  5       “

·        JUNTS.. ......................................   4       “

·        CGT.. .........................................    3       “

·        AMRC.........................................   2       “ 

·        ANPE..........................................   2       “

·        Grup de treballadors/es..............  1       “

(Fonts: UGT Terres de Lleida. Juny 2015)

Fem una valoració molt positiva  tant pel que fa a la representació aconseguida, com  pel compromís  dels 206 delegats/es que  han acceptat representar  les seves companyes i companys ens els centres de treball.

 

Una realitat  que  enforteix  els principis pels quals FETE-UGT es constituí: La dignificació de la professió i la defensa de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i que ens esperona a continuar treballant per una  educació gratuïta i de qualitat que eviti  tot tipus de discriminació de gènere, religiosa  o cultural i sigui eina de progrés i equitat social.

Transparència als centres públics. Quins llocs han definit amb perfil?

El Decret de Plantilles, a l’article 2.2 dóna la competència al director/a de definir requisits específics als llocs de treball, d’acord amb el projecte educatiu i de direcció. El mateix  2.2 explicita que  la direcció  ha d’informar al claustre i al consell escolar del centre de les propostes  sobre els requisits o perfils propis dels llocs reconvertits.

D’acord amb la resolució sobre adjudicacions provisionals pel curs vinent i les posterior modificacions, del 2 al 17 de juny  les direccions dels centres han de presentar al Departament  sol·licitud d’autorització de llocs de treball específics estructurals (amb perfil) i abans del 23 de juny han de formalitzar la proposta de la persona seleccionada.

Quins terminis hi ha entre que s’autoritzi transformar el lloc ordinari en lloc amb perfil a què la direcció faci la proposta?

Amb aquest calendari ja es veu que no hi ha intenció que el conjunt del professorat tingui tota la informació a l’abast i pugui presentar la seva candidatura a un lloc determinat.

S’ha complert al teu centres la normativa d’informar al claustre i al consell escolar dels llocs reconvertits?

Si ha estat així; feu-nos arribar la informació de llocs que s’han transformat en específics i requisits que es demanen als candidats (serà la única manera de tenir  constància, encara que incomplerta, d’alguns dels llocs ordinaris transformats en  estructurals)

Si no ha estat així, també seria bo saber-ho.

Per recollir la informació aquí us deixem el nostre correu fete@lleida.ugt.org

Com a Sindicat continuarem reclamant que es faci relació pública dels llocs específics i es doni l’oportunitat de poder presentar-se com a candidat.

 

NOTA: Ens estem jugant molt, penseu que el lloc reconvertit ja no sortirà al  concurs general de trasllats sinó que es cobrirà de manera definitiva a través d’un concurs específic que es convocarà qui sap quan

 

 

Escalete. Nuei de Sanchuan

La  Giganta  de  Riglos

La Giganta de Riglos Cuenta una vieja historia que en una aldea de la zona, Foz de Escalete, habitaba una extraña anciana de un tamaño tan gigantesco que atemorizaba a todos los habitantes. Era hilandera y, además, tenía fama de bruja. Cansada de ser rechazada por todos, hizo aparecer de la nada las inmensas rocas, y con una fuerza sobrehumana las clavó junto al río Gállego para refugiarse tras ellas. Desde entonces se oculta allí, y casi nadie la ha vuelto a ver. Pero dicen que la giganta bruja se aparece una vez al año, en la Nuei de Sanchuan (Noche de San Juan). Surge desde las alturas, se sienta sobre uno de los mallos, O Pisón, y desde allí, peina sus cabellos blancos mojando su peine en las aguas del río. Otros aseguran que apoya un pie en Peñarrueba de Murillo y el otro en Riglos, y se inclina sobre el río que queda en medio para remojar el lino con el que hila.

 

Dies fa que ho endrecen tot i avui, infausta Nuei de Sanchuan, allò que temia.

Tot començà quan l'Antònia, la petita dels Dieste, se'n anà. La trobava a faltar i parant orella en les converses dels sagals de Sarsa i Loarre he sabut que s'ha esposat a Plasència, amb  Francisco Giménez, de casa Lorente.



Foz d'Escalete, sortida de la pardina


Ara, la resta dels masovers, congost enllà, en nit de lluna plena s’allunyen del meu petit regne amb furtiva mirada i lluentor als ulls, regalimant  tristor, abandonen.  

Jo, vençuda, no sé com aturar-los.  Maleïda solitud que els empenta!

Se’n van carregats de farcells, amb ells, rialles, plors, cançons, renecs. Vida.

Adéu a la Sorollosa juguesca dels infants, el parloteig de dones fent bugada al barranc  de "Forcallo" que vorejant el camí, esportella la roca  obrint estreta via i la remor llunyana d’esquelles apropant-se,  a la posta del sol.

Quin esguard vers el vell casalot, fins ara aixopluc de peregrins arribats de terra baixa, dolça parla, que a l’encontre del francès hi van?

On aquells “Bon Dia”, aquells “Déu vos guard”, aquell xiu-xiu  a taula estant? I aquells relats fantàstics vora el foc? Somnis d’altres indrets que oïa mentre jo fila que fila.

Exultants  “Bon camí” esdevenen ja silenci, silenci que embolica.

I de tant en tant, xiulet de "Os Mallos" alarma; cruix  el finestral de l’eixida, rabiosa ventada sacseja fins envair l’estança de llar ara morta.

S’emporta una teula, una altra, encara més; degotall que esmicola, l’arruïnen.

Ja no hi ha casa, només pedres.

I enyor, molta enyor.

 

Casa d'Escalete, al peu del camí de Sant Jaume.

 

.

Escalete. Nuei de Sanchuan

La  Giganta  de  Riglos

La Giganta de Riglos Cuenta una vieja historia que en una aldea de la zona, Foz de Escalete, habitaba una extraña anciana de un tamaño tan gigantesco que atemorizaba a todos los habitantes. Era hilandera y, además, tenía fama de bruja. Cansada de ser rechazada por todos, hizo aparecer de la nada las inmensas rocas, y con una fuerza sobrehumana las clavó junto al río Gállego para refugiarse tras ellas. Desde entonces se oculta allí, y casi nadie la ha vuelto a ver. Pero dicen que la giganta bruja se aparece una vez al año, en la Nuei de Sanchuan (Noche de San Juan). Surge desde las alturas, se sienta sobre uno de los mallos, O Pisón, y desde allí, peina sus cabellos blancos mojando su peine en las aguas del río. Otros aseguran que apoya un pie en Peñarrueba de Murillo y el otro en Riglos, y se inclina sobre el río que queda en medio para remojar el lino con el que hila.

 

Dies fa que ho endrecen tot i avui, infausta Nuei de Sanchuan, allò que temia.

Tot començà quan l'Antònia, la petita dels Dieste, se'n anà. La trobava a faltar i parant orella en les converses dels sagals de Sarsa i Loarre he sabut que s'ha esposat a Plasència, amb  Francisco Giménez, de casa Lorente.



Foz d'Escalete, sortida de la pardina


Ara, la resta dels masovers, congost enllà, en nit de lluna plena s’allunyen del meu petit regne amb furtiva mirada i lluentor als ulls, regalimant  tristor, abandonen.  

Jo, vençuda, no sé com aturar-los.  Maleïda solitud que els empenta!

Se’n van carregats de farcells, amb ells, rialles, plors, cançons, renecs. Vida. Sorollosa juguesca dels infants, parloteig de dones fent bugada al barranc  de "Forcallo" que vorejant el camí, esportella la roca  obrint estreta via; remor llunyana d’esquelles apropant-se,  a la posta del sol.

Quin esguard vers el vell casalot, fins ara aixopluc de peregrins arribats de terra baixa, dolça parla, que a l’encontre del francès hi van?

On aquells “Bon Dia”, aquells “Déu vos guard”, aquell xiu-xiu  a taula estant? I aquells relats fantàstics vora el foc, somnis d’altres indrets que oïa, fila que fila.

Exultants  “Bon camí” esdevenen ja silenci, silenci que embolica.

I de tant en tant, xiulet de "Os Mallos" alarma; cruix  el finestral de l’eixida, rabiosa ventada sacseja fins envair l’estança de llar ara morta.

S’emporta una teula, una altra, encara més; degotall que esmicola, l’arruïnen.

Ja no hi ha casa, només pedres.

I enyor, molta enyor.

 

Casa d'Escalete, al peu del camí de Sant Jaume.

 

.