CONTRA LA PRECARIETAT I EN
DEFENSA DELS DRETS LABORALS A L’ENSENYAMENT PÚBLIC
El passat dijous 27
de març es publicava el decret de provisió de llocs de treball docents (Decret
de Plantilles); un model de gestió privada dels centres públics que s'ha de valorar com un pas més cap a la
precarització i la pèrdua de drets laborals dels treballadors i treballadores
de l’ensenyament públic.
Una norma que fa
del director/a cap de personal, amb competències
per proposar anualment la plantilla i el
perfil dels llocs docents del centre; triar el professorat que ha d’ocupar una
plaça provisionalment (sigui provisional,
funcionari en pràctiques, en comissions de serveis o interí ) i escollir
el docent substitut entre els 20 primers de la borsa d’interins.
El Decret defineix
els llocs docents en: Ordinaris, que
han de ser un mínim del 50% dels del centre i
coberts per concurs general de trasllats. Singulars, amb perfils
determinats i selecció del professorat que els ha d’ocupar per concurs específic amb inclusió d’una
entrevista. D’especial responsabilitat
per a tasques directives, amb personal seleccionat per la direcció del centre. Amb excepció d’alguns temporals, programes determinats com aules d’acollida, Unitats
d’Atenció a l’Educació Especial..., els llocs són coberts amb caràcter definitiu
i els docents que l’ocupen esdevenen suprimits quan la direcció modifica el
perfil del lloc.
Amb el Decret de
Plantilles, a l’ensenyament públic es legalitza l’arbitrarietat, la precarietat
i s’implanta el model de contractació de l’empresa privada,. Que s’utilitzin o
no els mecanismes que atorga la norma, a
l’hora d’escollir el professorat, dependrà de la direcció del centre i per tant serà
a ella a qui se li haurà d’agrair l’objectivitat i la utilització de criteris
clars i transparents, o criticar el seu favoritisme garantit per la
legalitat d’una norma injusta.
Els responsables
d’Ensenyament diuen que l’objectiu del Decret és aconseguir el millor
professorat en cada lloc i moment; també afirmen que un sistema com aquest dóna millors
resultats (tot una fal·làcia).
Amb una similar
tipologia d’alumnat, no hi ha diferència entre els resultats d’un centre públic
i d’un privat (en aquests darrers la contractació és molt similar a la que ara
es vol introduir a la pública); el que diferència els centres educatius, amb
independència de si són públics o privats, és el grau de diversitat i si es
donen o no les eines i estratègies que
responguin a les necessitats
d’aprenentatge i socialització.
Davant la
precarietat, arbitrarietat i manca de transparència que s’instaurà als centres públics; per defensar els dret laborals i des de la unitat sindical, cal mobilitzar-se,
mitjançant convocatòria d’assemblees territorials, plantejant-se la convocatòria de vaga fins aconseguir la retirada del decret de
provisió de llocs de treball docents.
.