CONTRA LA PRECARIETAT I EN DEFENSA DELS DRETS LABORALS A L’ENSENYAMENT PÚBLIC

El passat dijous 27 de març es publicava el decret de provisió de llocs de treball docents (Decret de Plantilles); un model de gestió privada dels centres públics que s'ha de  valorar com un pas més cap a la precarització i la pèrdua de drets laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament públic.

 

 

 

 

Una norma que fa del director/a  cap de personal, amb competències per  proposar anualment la plantilla i el perfil dels llocs docents del centre; triar el professorat que ha d’ocupar una plaça provisionalment (sigui provisional,  funcionari en pràctiques, en comissions de serveis o interí ) i escollir el docent substitut entre els 20 primers de la borsa d’interins.

El Decret defineix els llocs docents en: Ordinaris, que han de ser un mínim del 50% dels del centre i  coberts per concurs general de trasllats. Singulars, amb  perfils determinats i selecció del professorat que els ha d’ocupar  per concurs específic amb inclusió d’una entrevista. D’especial responsabilitat per a tasques directives, amb personal seleccionat per la direcció del centre.  Amb excepció d’alguns temporals,  programes determinats com aules d’acollida, Unitats d’Atenció a l’Educació Especial..., els llocs són coberts amb caràcter definitiu i els docents que l’ocupen esdevenen suprimits quan la direcció modifica el perfil del lloc.

Amb el Decret de Plantilles, a l’ensenyament públic es legalitza l’arbitrarietat, la precarietat i s’implanta el model de contractació de l’empresa privada,. Que s’utilitzin o no els mecanismes que atorga  la norma, a l’hora d’escollir el professorat,  dependrà de la direcció del centre i per tant serà a ella a qui se li haurà d’agrair l’objectivitat i la utilització de criteris clars i transparents, o criticar el seu favoritisme garantit per la legalitat d’una norma injusta.

Els responsables d’Ensenyament diuen que l’objectiu del Decret és aconseguir el millor professorat en cada lloc i  moment;  també afirmen   que un sistema com aquest dóna millors resultats (tot una fal·làcia).

Amb una similar tipologia d’alumnat, no hi ha diferència entre els resultats d’un centre públic i d’un privat (en aquests darrers la contractació és molt similar a la que ara es vol introduir a la pública); el que diferència els centres educatius, amb independència de si són públics o privats, és el grau de diversitat i si es donen o no les eines i estratègies que  responguin a les  necessitats d’aprenentatge i socialització.

Davant la precarietat, arbitrarietat i manca de transparència que s’instaurà als  centres públics; per  defensar els dret laborals i  des de la unitat sindical, cal mobilitzar-se, mitjançant convocatòria d’assemblees territorials, plantejant-se  la convocatòria de vaga fins aconseguir la retirada del decret de provisió de llocs de treball docents.

 

 

.