dissabte, 28 de gener del 2017


Dilluns 6 de febrer.  Festa (amb ironia)
 
 


Qui em coneix al barri sap que en cada elecció he fet d’interventor del PSC.

Des dels 80, quan CiU es va fer càrrec del govern de la Generalitat, a la “meva” mesa electoral sovint trobava dos interventors ( un, en representació de Convergència i l’altre, de Unió); no cal dir que el mateix passava a les altres dues taules  del Col.legi Electoral. Amb alguna excepció,  els 6 interventors treballaven a l’àmbit de la Funció Pública.

Tanta aglomeració d’empleats de la Generalitat?

Permeteu-me que expliciti el que pensava. I si els seus Caps  han demanat voluntaris? Com se li pot dir no?. Potser més d’un pensaria que sortint a la llista de voluntaris no tenia res a perdre i sí molt a guanyar (els anys 80 i 90 fou en temps en  què es posava en marxa una nova Administració)

Alguns em  diran que no era el seu cas ( no seré jo qui li porti la contrària). Però també he de dir que quan CiU va perdre el govern de la Generalitat, aquella duplicitat de voluntaris s’acabà.

Si conto aquesta anécdora es arrel les declaracion de la Consellera de Governació, animant als empleats públics a demanar festa (assumptes propis) el dia 6 de febrer, per acompanyar a l'Artur Mas al Tribunal Superior de Catalunya.

Si la Consellera ho veu oportú i necessaris. Quants responsables polítics agraïran un gest solidari per part dels seus subordinats? (amb el Cap s’ha d’estar bé, mai se sap)

Per a qui ningú pugui interpretar que declaracions com la de la Consellera poguin arribar a ser una coacció més o menys encoberta i  malgrat el mateix President de la ANC quan va fer la proposta, ja parlava  que mai hi hauria coaccions, proposo que el dilluns dia 6 de febrer es declari dia festiu  no recuperable (la causa s’ho val, no?). Així  tots els ciutadans que vulguin podran acompanyar al expresident.
 
Per què se li ha de negar aquesta possibilitat   a molts ciutadans? 

I penso ens els treballadors de l’ensenyament, els de la sanitat o altres  de l’àmbit privat? (imagineu un mestre que digui que el dia 6 no anirà a classe i que algú el substitueixi?)

 

.

diumenge, 15 de gener del 2017


Imatge del passat?. No, força actual

 

Una Imatge, sembla treta del passat i colorejada; però no,  és ben actual. Persones que ara mateix tremolen de fred i cadascuna d'elles amb la seva història, afanys i desitjos.

Donaran xifres, dates i llocs que, amb  imatges i tot, mai  reflectiran la tragèdia per la que estan passant.

Buscava informació sobre Hortensia Vallejo Sampedro; una alumna de l’escola Normal que als anys 30 participà en diverses “Missions Pedagògiques”  organitzades en terres lleidatanes i em trobo amb mateixos cognoms un tal Sabino.

Supervivents de Mauthausen, Sabino no fou un d'ells
Germà de l’Hortènsia, de 26 anys, mort al desembre del 1943 a Gusen, un subcamp de Mauthausen, on anaven a parar persones que, segons els nazis, no tenien cap possibilitat de rehabilitar-se (Rehabilitar-se de què!)

Sabino,  un més de la llista de persones assassinades per botxins que, de ben segur, s'autoconsideraven “civilitzats”.

Continuo la recerca sobre l’Hortènsia i, en un número del diari  lleidatà "UHP", corresponent al desembre del 36, de nou  el Sabino.

L’havien cridat a files per defensar la República de la traició dels militars. Jove de 19 anys, protagonista d’una llarga història, d’una tràgedia que acabaria el 12 de desembre de 1943 de les pitjors de les maneres, lluny d'allà on set anys abans tot començà. 

Ara mateix; veient els actuals camps de refugiats hem de ser conscients que la història, sempre, sempre es pot repetir. 

Sabinos d'avui, persones que lluiten per la seva supervivència.

https://www.facebook.com/www.ideal.es/videos/10154193047462113/?pnref=story