“Las Maestras de la República” a Tremp

(en el marc del  “8 de Març”)

 

 Dissabte 5 de març; de la mà del Grup de Dones “Rosa d’Abril”  i en el marc de les activitats al voltant del “8 de Març”,  arribava a Tremp “Las Maestras de la República”. Ens acompanyà una de les historiadores copartícips del projecte, la Carmen Agulló, que al col.loqui posterior a la projecció reivindicà la figura del Marcel.lí Domingo i la Directora de l’Escola Normal de Lleida, Pepita Uriz; de  com per la República l’ensenyament “faria del treball l’eix de tota activitat metodològica i s’inspiraria en els ideals de solidaritat humana”. Com mètodes pedagògics, avui considerats revolucionaris: Montessori, les tècniques Freinet o la metodologia global de Decroly ja eran utilitzats per aquells mestres lleidatans del grup “Batec”. Que no hi havia una metodologia republicana, sinó que totes són vàlides si fan de l’alumne, subjecte actiu de l’acció educativa: principi bàsic de l’Escola Nova recuperada per molts docents de la Transició mitjançant les Escoles d’Estiu, "Rosa Sensat" o els moviments de Renovació Pedagògica.

 

Tinguérem l’oportunitat de recuperar al grup de mestres del Pallars “Renovació” que  es definien com “...un grapat  d’esperit joves, inquiets que es plantegen, sense deixar de recolzar-nos en la realitat, tractar de canviar lo vell i corcat (...) anar als més apartats indrets, portar els nostres ànims als companys i sembrar, des del senzill temple de l’educació, la llavor renovadora que ha posat a les nostres mans la República”.

 

 Parlàrem de l’Elvira Cañellas, natural d’Albinyana (Tarragona) que arribà al 1932 a Esterri d’Àneu; al setembre de l’any següent participaria amb el seu espós Isidor Boix, mestre a València d’Àneu, en una Missió Pedagògica a Vinaroç i moriria de la passa de grip a finals d’aquell 1933.

 



Mntserrat Parellada i Ricard Barqué

També de la Montserrat Parellada, nascuda a Alfarràs que al 1934 arribaria a Figols d’Eroles (avui Figols de Tremp). Després de la guerra fou expulsada del magisteri. Amb el seu espós, Ricard Barqué mestre que presidí l’assemblea fundacionals de FETE-UGT a les terres de Lleida, desembre de 1933. El fill, l’Hector Barqué explicava les seves vivències: “Al febrer del 39 sortí amb els meus pares i altres alumnes i passàrem la frontera (...) on havíem de ser recollits per uns mestres suissos i passar Suissa. Però no va poder ser (...) ens vam haver de quedar a França. El meu pare patia del cor, morí al 1941, treballava de manobre i tenia 33 any." La Montserrat Perellada no tornà a Espanya.

 

També hi hagué un record a la Paquita,  mestra republicana a Àger, després de la guerra fou separada del magisteri i amb el seu espós obrí un petit comerç a Tremp. Es vessava estima en parlar d’ella.

Records que  feren de “Las Maestras de la República” un esdeveniment encara més entranyable