“Las Maestras de la República” a Tremp
(en el marc del “8
de Març”)
Dissabte 5 de març;
de la mà del Grup de Dones “Rosa d’Abril”
i en el marc de les activitats al voltant del “8 de Març”, arribava a Tremp “Las Maestras de la República”. Ens
acompanyà una de les historiadores copartícips del projecte, la Carmen Agulló, que al col.loqui
posterior a la projecció reivindicà la figura del Marcel.lí Domingo i la Directora de l’Escola
Normal de Lleida, Pepita Uriz; de com
per la República
l’ensenyament “faria
del treball l’eix de tota activitat metodològica i s’inspiraria en els ideals
de solidaritat humana”. Com mètodes pedagògics, avui considerats
revolucionaris: Montessori, les tècniques Freinet o la metodologia global de
Decroly ja eran utilitzats per aquells mestres lleidatans del grup “Batec”. Que
no hi havia una metodologia republicana, sinó que totes són vàlides si fan de
l’alumne, subjecte actiu de l’acció educativa: principi bàsic de l’Escola Nova
recuperada per molts docents de la
Transició mitjançant les Escoles d’Estiu, "Rosa Sensat" o els
moviments de Renovació Pedagògica.
Tinguérem
l’oportunitat de recuperar al grup de mestres del Pallars “Renovació” que es definien com “...un grapat d’esperit joves,
inquiets que es plantegen, sense deixar de recolzar-nos en la realitat, tractar
de canviar lo vell i corcat (...) anar als més apartats indrets, portar els
nostres ànims als companys i sembrar, des del senzill temple de l’educació, la
llavor renovadora que ha posat a les nostres mans la República”.
Parlàrem de
l’Elvira Cañellas, natural d’Albinyana (Tarragona) que arribà al 1932 a Esterri d’Àneu; al
setembre de l’any següent participaria amb el seu espós Isidor Boix, mestre a
València d’Àneu, en una Missió Pedagògica a Vinaroç i moriria de la passa de
grip a finals d’aquell 1933.
|
Mntserrat Parellada i Ricard Barqué |
També de la Montserrat Parellada,
nascuda a Alfarràs que al 1934 arribaria a Figols d’Eroles (avui Figols de
Tremp). Després de la guerra fou expulsada del magisteri. Amb el seu espós,
Ricard Barqué mestre que presidí l’assemblea fundacionals de FETE-UGT a les
terres de Lleida, desembre de 1933. El fill, l’Hector Barqué explicava
les seves vivències: “Al febrer del 39
sortí amb els meus pares i altres alumnes i passàrem la frontera (...) on havíem
de ser recollits per uns mestres suissos i passar Suissa. Però no va poder ser
(...) ens vam haver de quedar a França. El meu pare patia del cor, morí al
1941, treballava de manobre i tenia 33 any." La Montserrat Perellada
no tornà a Espanya.
També hi hagué un
record a la Paquita,
mestra republicana a Àger, després de la
guerra fou separada del magisteri i amb el seu espós obrí un petit comerç a
Tremp. Es vessava estima en parlar d’ella.
Records que
feren de “Las Maestras de la República” un esdeveniment encara
més entranyable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada