Violència als centres escolars, factor de risc

Durant aquest curs els mitjans de comunicació s’han fet ressò de diversos cassos d’agressions al professorat, i més recentment el cas de Bellcaire. No ens equivocarem si pensem que hi ha  altres “incidents” no denunciats i, per tant, que no surten a la llum pública.

Als centres escolars es produeixen situacions  percebudes com de “violència”:  conductes d’alguns alumnes vers el professorat o altres comportaments en forma d’insults, agressions, maltractament psicològic,... entre els mateixos alumnes, la gestió dels quals, per part del professorat, és font de malestar i estrès.

Sempre hi ha hagut el que s’anomena disrupció, una situació produïda a l’aula, en què alguns alumnes impedeixen amb el seu comportament el desenvolupament de la classe i el professorat necessita utilitzar cada cop més temps per controlar la disciplina i l’ordre, la qual cosa produeix un progressiu desgast psicològic. La majoria d’aquestes conductes típiques de disrupció, en si mateixes i observades de forma aïllada, no són considerades situacions de violència. No obstant és relativament fàcil traspassar la frontera entre una situació de disrupció i una de manca de disciplina que pot esdevenir en problemes de convivència: faltes d’educació, contestes, situacions de boicot passiu o insults (violència verbal). Sovint l’escala del conflicte pot anar creixent fins a generar situacions de disciplina encara més  greus.

Cert que les agressions directes al professorat, per part dels alumnes o els seu entorn més proper, són escasses però no una excepcionalitat. Una enquesta elaborada per la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT), amb participació de 1200 docents de tot l’estat aflorava que un 7’4% dels entrevistats reconeixien haver patit algun cop agressió física, mentre gairebé un 2% ( 19 professors/es del enquestats) afirmaven rebre agressions físiques amb certa freqüència. Encara que “només” un 7’4% del professorat reconeixia haver patit  agressió física, per a més de la meitat dels enquestats, la percepció de patir una agressió els genera nivells d’estrès molt alts.

No hem “d’amagar el cap sota l’ala” a una realitat i parlar és el primer pas per afrontar el problema i trobar solucions.

Amb independència de les respostes legals que s’hagin prendre en les situacions més greus i la demanda d’un recolzament efectiu al professorat, per part de l’administració pública i la titularitat dels centre privats, els protocols i comunicacions dels centres han de deixar ben clar que s’entén com a situacions de “violència”, que no hi haurà tolerància de cap mena i que, en cas de produir-se s’iniciaran de forma immediata les accions jurídiques pertinents.

Les situacions de “violència” que es produeixen als centres, més enllà de si es donen en molta o poca proporció, produeixen nivells d’estrès percebuts molt alt en un percentatge elevat del professorat. L’estrès és una reacció de l’organisme a una situació d’amenaça, susceptible de produir trastorns a la salut en diferents graus: trastorns musculars, ansietat, depressió, “síndrome del cremat”,....Havent relació causa/efecte la violència als centres escolars és un factor de risc. Cal recordar que un risc laboral es defineix com la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany en la seva feina, i l’exposició dels treballadors de l’ensenyament a determinats nivells d’estrès, com el que genera situacions de “violència” pot produir danys, accidents laborals.