Violència als centres
escolars, factor de risc
Durant aquest curs els mitjans de comunicació s’han fet ressò
de diversos cassos d’agressions al professorat, i més recentment el cas de
Bellcaire. No ens equivocarem si pensem que hi ha altres “incidents” no denunciats i, per tant,
que no surten a la llum pública.
Als centres escolars es produeixen situacions percebudes com de “violència”: conductes d’alguns alumnes vers el
professorat o altres comportaments en forma d’insults, agressions,
maltractament psicològic,... entre els mateixos alumnes, la gestió dels quals,
per part del professorat, és font de malestar i estrès.
Sempre hi ha hagut el que s’anomena disrupció, una situació
produïda a l’aula, en què alguns alumnes impedeixen amb el seu comportament el
desenvolupament de la classe i el professorat necessita utilitzar cada cop més
temps per controlar la disciplina i l’ordre, la qual cosa produeix un
progressiu desgast psicològic. La majoria d’aquestes conductes típiques de
disrupció, en si mateixes i observades de forma aïllada, no són considerades
situacions de violència. No obstant és relativament fàcil traspassar la
frontera entre una situació de disrupció i una de manca de disciplina que pot
esdevenir en problemes de convivència: faltes d’educació, contestes, situacions
de boicot passiu o insults (violència verbal). Sovint l’escala del conflicte
pot anar creixent fins a generar situacions de disciplina encara més greus.
Cert que les agressions directes al professorat, per part
dels alumnes o els seu entorn més proper, són escasses però no una
excepcionalitat. Una enquesta elaborada per la Federació de Treballadors de
l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT), amb participació de 1200 docents de tot
l’estat aflorava que un 7’4% dels entrevistats reconeixien haver patit algun
cop agressió física, mentre gairebé un 2% ( 19 professors/es del enquestats)
afirmaven rebre agressions físiques amb certa freqüència. Encara que “només” un
7’4% del professorat reconeixia haver patit
agressió física, per a més de la meitat dels enquestats, la percepció de
patir una agressió els genera nivells d’estrès molt alts.
No hem “d’amagar el cap sota l’ala” a una realitat i parlar
és el primer pas per afrontar el problema i trobar solucions.
Amb independència de les respostes legals que s’hagin prendre
en les situacions més greus i la demanda d’un recolzament efectiu al
professorat, per part de l’administració pública i la titularitat dels centre
privats, els protocols i comunicacions dels centres han de deixar ben clar que
s’entén com a situacions de “violència”, que no hi haurà tolerància de cap mena
i que, en cas de produir-se s’iniciaran de forma immediata les accions
jurídiques pertinents.
Les situacions de “violència” que es produeixen als centres,
més enllà de si es donen en molta o poca proporció, produeixen nivells d’estrès
percebuts molt alt en un percentatge elevat del professorat. L’estrès és una
reacció de l’organisme a una situació d’amenaça, susceptible de produir
trastorns a la salut en diferents graus: trastorns musculars, ansietat,
depressió, “síndrome del cremat”,....Havent relació causa/efecte la violència
als centres escolars és un factor de risc. Cal recordar que un risc laboral es
defineix com la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany en
la seva feina, i l’exposició dels treballadors de l’ensenyament a determinats
nivells d’estrès, com el que genera situacions de “violència” pot produir danys,
accidents laborals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada