Em diu l’amic i
fotògraf Sergi Bernal que ha rebut una de les impremtes que el pedagog Patrici Redondo, mestre de Puigverd de Lleida
als anys 20 i principis dels 30, va encomanar essent a l’exili mexicà, per a l’escola
que va fundar a San Andrés de Tuxtla, l’Escola Experimental Freinet, encara en
funcionament amb mètodes d’escola activa.
El Sergi Bernal ha
seguit les petjades d’un altre docent freinetià, l’Antoni Benaiges, mestre al poble burgalès de Bañuelos de Bureba, assassinat a l’agost del
36 i enterrat en una de les moltes fosses que hi ha arreu el país; ell encara
hi és a la de “La Pedraja ”,
en Montes de Oca.
De la càmara del
fotògraf i la informació que anava
esbrinant sorgí l’exposició i el llibre ”Desenterrant el sienci”; més
recentment, amb direcció de l’Albert Bougleux han elaborat un documental al voltant del
mestre Benaiges, “El Retratista”, estrenat el 21 d’octubre al seu poble natal,
Mont-roig del Camp.
El
1er. Congrés de l’entitat es celebrà a Lleida al juliol del 1934; un dels
participants, Luis G. Bover, mestre a
Vilanova i la Geltrú
escrivia al seu diari:
La segona trobada
dels mestres freinetistes es desenvolupà a l’any següent, el 20 i 21 de juliol,
a l’Escola de Magisteri d’Osca; organitzador, entre altres, Simeón Omella, mestre del poble de Plasencia
del Monte i President de la FETE
de l’Alt Aragò. El 3er. Congrés de la Impremta a l’Escola i l’Assemblea General de la Cooperativa es convocà
del 20 al 24 de juliol del 36 a
Manresa, a l’escola “Francesc Macià”. S’havien fet els preparatius però la
rebel·lió dels militars ho desbaratà tot.
Ambdós mestres foren dels 79 membres de la Cooperativa de la Impremta a l’Escola”, on
s’associaren docents que assentaren la seva tasca pedagògica en les
tècniques del mestre francès Celestine Freinet, fundada pel grup de mestres
“Batec” a l’octubre del 33, ara fa 80
anys, en una trobada organitzada a Puigverd de Lleida.
En dos anys la Cooperativa
s’estengué arreu Catalunya, també per
Andorra, Osca, Burgos, Pontevedra, València, les dues províncies extremenyes i
Madrid. Hi ha constància de com mestres de l’entitat mantenien correspondència
amb escoles de Rosario (Argentina), França, Bruxel.les, Suïssa, l’antiga
República de Txecoslovaquia, Bulgaria, Hongria i Romania (quelcom extraordinari si pensem que es
tractava dels anys 30 i petites escoles rurals). La Cooperativa publicava la revista “Colaboración”,
va editar quinze números.
“El
congreso, dentro de los límites de su modestia, ha sido algo grande que ha
hecho latir nuestro corazón de entusiasmo, que ha oreado nuestra mente con las
brisas del más puro optimismo (...) me siento orgulloso de ser educador.”
Aquells ensenyants
van veure com els hi tallaven el somni de fer realitat una escola activa, laica i democràtica, que respectés la consciència de l’alumne; alguns com el
mestre Benaiges, ho pagaren amb la seva vida, altres, amb expulsió del
magisteri o l’exili.
En resseguir la
llista dels cooperativistes ens adonem que molts d’ells, a més de mestres capdavanters de la renovació
pedagògica: Ramon Costa Jou, Dolors
Piera, Lluís Aigé, Josep Alcobé, Herminio Almendros, Josep Casamajó, Montserrat
Parellada, Josep Santaularia,...foren dels i les que constituïren, al desembre
d’aquell mateix 1933, la
Federació de Treballadors de l’Ensenyament, la FETE de les terres de Lleida,
sindicat adscrit a la Unió General de Treballadors.
Per visionar el tràiler de "El Retratista"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada