El fil roig: 125 anys  de lluita

 

El passat dimarts 26 de novembre, es presentava a la Paeria de Lleida “El Fil Roig”; llibre que recorda com feia 125 anys  es reunien a Barcelona representants de quaranta-set societats obreres, i constituïen la Unió General de Treballadors; 125 anys lluitant.

Assegut en aquell banc del Saló de Plens del nostre Ajuntament, en uns moments força difícils pel sindicalisme i concretament per la UGT, recordava un article que vaig escriure ja fa un grapat d’anys:

 HOMENATGE AL COMPROMÍS AMB UGT

 I “El cant dels Segadors” sorgí amb espontaneïtat,  desprès  que el quartet “Ilerda” fes sonar les darreres notes de l’himne del moviment obrer, “La Internacional”. Així es tancava l’acte d’homenatge als homes i dones amb trenta anys i més de militància a la UGT de les Terres de Lleida.

Fou un xic nostàlgic - vaig recordar alguns que allí no hi eren – i alhora joiós , ens trobàvem gent del metall, de la construcció, de la telefònica, de l’ensenyament, de l’hoteleria, de la banca, de..... Tots plegats homenatjàvem  uns  companys i companyes que en  moments difícils, quan l’urc de la dictadura encara podia fer mal, van decidir afiliar-se i militar en la Unió General de Treballadors; companys i companyes amb anhels d’avançar en llibertat; per que com deia el que va ser Secretari General de la Unió de les Terres de Lleida a finals dels anys 70, Joan Mujal : “La llibertat és la cosa més important que hi ha i llavors no hi havia”.

 L’homenatge va coincidir amb els 30 anys de la gran festa de la democràcia, les primeres eleccions democràtiques que donaren el cop definitiu a la dictadura tot i que, com en aquelles pel·lícules de terror, el monstre encara   ens donà algun ensurt. Trenta anys de democràcia que no ens han de fer oblidar: els drets bàsics que ara gaudim no ens han estat regalats, ni han arribat perquè sí; ens els hem guanyat, els ha guanyat el conjunt de la ciutadania del nostre país, també, per no dir molt especialment, els treballadors i treballadores, mitjançant els seus instruments, els sindicats.

 Els i les ugetistes homenatjats es reafirmaven en què s’ha avançat però, per aconseguir aquella societat justa i solidària que somiaren quan es van afiliar a la UGT,  encara resta molt a fer.

 A tots ells i  a totes elles moltes gràcies; ens van obrir el camí, i ara.... Endavant..

Lleida, 16 de juny 2007

 

Uns companys i companyes que es mereixen, que ens mereixem, respostes i actuacions clares, i si al nostre sindicat hi ha hagut males pràctiques, que s'assumeixin responsabilitats.