Català fi o català (a seques)
Un amic em diu
que no entén per què soc unionista i li contesto amb un escrit de l’Ernesto
Ayala;
“Per què se segueix insistint a dividir els
catalans en independentistes i unionistes? No sóc independentista (...) però tampoc em considero
unionista, si amb això es vol assenyalar els que combreguen amb un Estat de
vocació centralista i amb una incorregible pulsió antiperifèrica. Si, com molts
a Catalunya, creiem en una Espanya plurinacional i plurilingüe, no arribo a
entendre com se'ns pot etiquetar d'unionistes”.
No m’agrada el
terme “unionista” ni que s’utilitzi amb tanta lleugeresa; potser serà que recordo aquells anys 70 quan al conflicte de
l’Ulster es parlava dels unionistes;
els veia “los malos de la pel·lícula”.
Sovint sento a
prohoms del procés i la desconnexió que parlen d’opressió, de llibertat, de ser esclaus i subjugats, de....; com sigui que ni els meus conciutadans ni jo som mancats de llibertat (és la meva
impressió) i, vivint en un país democràtic tot i molt imperfecte (la nostra
lluita s’ha centrar en millorar la dignitat i les condicions de vida de les
persones), no m’identifico amb els seus missatges. És més, en sentir-los, tinc la impressió que dirien el mateix si es
trobessin davant un auditori saharaui, palestí o... sota opressió efectiva; però no, es refereixen
a nosaltres, homes i dones de Catalunya.
Consti que tinc
una gran consideració vers els independentistes i simpatitzo amb aquells que, tant avui com al
llarg de la història, han lluitat per
alliberar-se de la metròpoli o dictadura que els oprimeix.
Torno al bon
amic que us comentava al principi d’aquest escrit:
“Bé, si no ets
unionista què ets?” (hi ha una mania, malaltissa i molt estesa, de voler etiquetar al
personal; de voler definir-lo sobre el que és o deixa de ser)
Vaig recordar
una anècdota d’aquest estiu que em passà a Muntanyana, un poble de la Franja.
Em trobo amb un
vell i, tot de cop, em pregunta:
-Ets català fí?
-Què vol dir català fi? (fou la meva contesta)
-Què si vols la independència.
Ja ho sabeu, com no soc català fi; si em voleu etiquetar.... doncs, català (a seques).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada