27.S: I si  reclamem propostes concretes?

 

-Sou catalans fins?

-Què vol dir ser “català fi”?

-Que si sou dels qui volen la independència.

(de la conversa  amb un padrí de Montanyana, el passat diumenge)

 D’un temps ençà sembla com si ens haguéssim de definir existencialment de si “soc o no soc” (català fi) i haver de  justificar el per què. És una situació malaltissa, que divideix, i a la que em  nego a “fer el joc”.

 

I ara, que tenim l’oportunitat de conformar el nou Parlament i  triar un  Govern que doni resposta als problemes de la ciutadania, amb l’excusa del moment excepcional i de què “ara és l’hora”, es formen llistes (amalgama de persones, en teoria, amb ideologies  diverses quan no contraries) i ens tornen a embolicar amb el caire plebiscitari del 27S.

 

Estratègia dels que ens han governat els darrers anys  per amagar la seva responsabilitat en els casos de corrupció (només cal llegir les conclusions de la comissió del Parlament sobre corrupció, arrel l’afer Pujol), i despistar-nos tant de la seva responsabilitat en les retallades de drets com del suport legislatiu que van donar fins el 2012 al  govern central (cas paradigmàtic fou el seu recolzament actiu  a la reforma laboral)

 

Si, amb l’ajut dels mitjans de comunicació públics com TV3 o Catalunya Radio (anècdota, però no és casualitat que la candidatura oficial “Junts pels Sí” copií el logotip que utilitza TV3 per promocionar la cançó de l’estiu, “Junts”), aconsegueixen que  només es parli de si “ets o no ets” (català fi) no caldrà donar comptes  de la gestió del darrers anys (ni de l’oposició  feta  pel primer partit de l’oposició, ERC), ni comprometre’s a futures accions de govern, més enllà de prometre la independència, “fer realitat el somni”, deia la Muriel Casals.

 

Al 9N, la  crida a la participació  fou de caire sentimental i patriòtic, amb mancança de raonaments objectius al voltant dels beneficis de la independència al conjunt de la ciutadania de Catalunya.  Ara  els  hem d’exigir propostes concretes al voltant de l’ocupació, la sanitat. l’ensenyament, la dependència,  l’atenció a les persones,...

 

Sobre tot allò que configura el nostre “dret a decidir” a ser ciutadans i ciutadanes lliures.