Un altre onze de
setembre (el de 1973)
El 11 de setembre de
1973 assassinaren al President de Xile, al company Salvador Allende. Data fatídica que se’m va quedar gravada.
Amb 17 anys
seguia amb interès el personatge de llenguatge vibrant, que sabia unir socialisme i humanisme i que amb grans dificultats s’enfrontava a
les potents companyies americanes colonitzadores del país andí, ...
Aquí, amb els darrers
alés del franquisme, ja ens arribaven les cançons del Quilapayun (Cantata de
Santa Maria d’Iquique), Calchaki, o el gran Victor Jara (Te recuerdo Amanda), i
anàvem agafant consciència.
Com vaig saber el
que havia passat a Xile, del Pinochet i altres
traïdors, del bombardeig del Palau de la Moneda ; de l’assassinat a l’Allende?
Eren vacances, a punt de començar el curs de pràctiques de
magisteri; i a la colla teniem el costum d’agafar de tant en quan el tren (la Garrafeta ) i anar-nos
d’excursió a Sant Llorenç de Montgai, a Cellers,... (poc exercici, paradeta al
bar del poble, menjar l’entrepà a la vora de l’estufa de pinyola, si feia fred;
breu passejada pels voltants del llac, anar a alguna cova, ermita o veure algun grup que practiques
escalada; i sobretot xerrameca i riure molt.
Aquell dia,
esperant que sortís la Garrafeta
ens arribà la notícia de la fellonia i l’assassinat del
President.
Cada any, en arribar la Diada de Catalunya, se m'afigura com ens quedàrem en silenci, MALPARITS! Fou allò més suau que es va sentir en aquell compartiment del vagó.
I avui, un altre Onze de Setembre, ho he volgut compartir.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada