Un altre onze de setembre (el de 1973)

 

El 11 de setembre de 1973 assassinaren al President de Xile, al company Salvador Allende. Data fatídica que  se’m va quedar gravada.

 

Amb 17 anys seguia amb interès el personatge de llenguatge vibrant, que sabia unir  socialisme i humanisme i que amb grans dificultats s’enfrontava a les potents companyies americanes colonitzadores del país andí, ...

 

Aquí, amb els darrers alés del franquisme, ja ens arribaven les cançons del Quilapayun (Cantata de Santa Maria d’Iquique), Calchaki, o el gran Victor Jara (Te recuerdo Amanda), i anàvem agafant consciència.

 

Com vaig saber el que havia passat a Xile, del Pinochet i  altres traïdors, del bombardeig del Palau de la Moneda; de l’assassinat a l’Allende?

 

Eren vacances,  a punt de començar el curs de pràctiques de magisteri; i a la colla teniem el costum d’agafar de tant en quan  el tren (la Garrafeta) i anar-nos d’excursió a Sant Llorenç de Montgai, a Cellers,... (poc exercici, paradeta al bar del poble, menjar l’entrepà a la vora de l’estufa de pinyola, si feia fred; breu passejada pels voltants del llac, anar a alguna cova,  ermita o veure algun grup que practiques escalada; i sobretot xerrameca i riure molt.

 

Aquell dia, esperant que sortís la Garrafeta ens arribà la notícia de la fellonia i l’assassinat del President.

 

Cada any, en arribar la Diada de Catalunya, se m'afigura com ens quedàrem en silenci,  MALPARITS! Fou allò més suau que es va sentir en aquell compartiment del vagó.

 

I avui, un altre Onze de Setembre, ho he volgut compartir.

 

Salut.