SOBRE LA MEMÒRIA ECONÒMICA DE LA LOMCE

(per què díuen que no és costosa?)

 

D’un temps ençà no es parla del dret a l’educació sinó de l’educació com servei a la comunitat; i la tendència actual és privatitzar els serveis, o com es diu ara, externalitzar.
 

Observant la memòria econòmica que presentà el 'Ministerio', es confirma que la LOMCE, obrint les portes a la separació de l’alumnat des del primer cicle de la Secundària Obligatòria, trenca l’equitat del sistema, el principi d’educació inclusiva i el d’igualtat d’oportunitats.
 

La Llei no parla d’invertir en educació sinó de "millorar l’eficàcia i eficiència dels recursos disponibles"; un eufemisme més per anunciar l’estalvi de recursos. Assenyala que la despesa en educació pel 2015 es preveu un 3’9% del Producte Interior Brut del país. Cal recordar que al 2010 era del 4’9% i que la mitja dels països del nostre entorn és del 6’1%.
 

Quan venim d’una retallada dels pressupostos en educació de 4.000 milions d’euros, i es diu que la inversió en la nova llei serà de 408 milions d’euros, s’entén el comentari de Montserrat Gomendio, Secretària d’Estat d’Educació i número dos del "Ministerio", quan diu que l’aplicació de la LOMCE seria "poco costosa".
 

Analitzem els diversos conceptes de la memòria i te’n adones que les partides no van destinades a lluitar contra el fracàs escolar ni a l’objectiu d’assolir un ensenyament compensador de desigualtats; no van a potenciar els reforços als alumnes amb més necessitats, a reduir el nombre d’alumnes a l’aula, ni a fomentar programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment (dels quals parla la Llei però a cost zero). Aquests 408 milions van a reformes que segreguen, com són:

- Avançar els itineraris a 3er. de l’ESO.

- Separar, al darrer curs d’aquesta etapa obligatòria, els alumnes que aniran a cicles formatius de FP dels que es dirigiran al Batxillerat.

- Implantar el que s’anomena FP Bàsica, per alumnes de 14/15 anys, que no faran ni Batxillerat ni Formació Professional.

Si observem com es redueixen les partides corresponents als batxillerats les previsions són de 15 milions menys el primer any, 61 milions menys el segon i fins a 91’7 milions la reducció corresponent el tercer any.
 

Aquestes reduccions només es poden aconseguir traient plantilles de l’etapa - es parla de 4.900 professors menys - i pèrdua de condicions laborals (mantenint actuals hores lectives setmanals, l’augment de ràtios i cobrir les substitucions amb professorat del propi centre)
 

Es considera que si els centres s’especialitzen en determinades modalitats de batxillerat, mitjançant "programes de qualitat", es fomenta la competència entre els instituts i es poden definir altres perfils de llocs de treball, amb professorat més polivalent, es pot prescindir de 2.300 docents. Altres 2.600 professors no són necessaris si les quatre modalitats de batxillerat (Ciències, Humanitats, Socials i Arts) ofereixen menys optatives.
 

Després d’aquesta anàlisi, afegida a altres raons denunciades anteriorment: Llei centralista, contraria a l’actual model d’ensenyament en català i plegada a les exigències de la jerarquia eclesiàstica, fa que en defensa de les condicions laborals de les treballadores i treballadors de l’ensenyament, i d’una educació de qualitat amb l’equitat com a objectiu, No  us sembla normal que FETE-UGT mostri el desacord més absolut amb els plantejaments de la LOMCE i reclami la seva retirada.?