DIA INTERNACIONAL DE LA SÍNDROME DE DOWN:

UNA OPORTUNITAT PER PARLAR  SOBRE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

El Dia Internacional de la Síndrome de Down  ens ha d’ajudar a entendre les qüestions relacionades amb el col·lectiu de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat, els seus drets i  les avantatges que se deriven de la seva integració a tots els àmbits quotidians. Hem d’ exigim l’eliminació de  les barreres que dificulten la seva inclusió social.

 

A les nostres contrades es comptabilitzen 27.841 persones amb algun tipus de discapacitat i, per tant, amb un major risc de vulnerabilitat i exclusió social; conseqüència, en gran mesura, dels obstacles que dificulten el seu accés  a bens i serveis, en particular a la salut, l’educació, el treball, el transport,... Dificultats que s’agreugen en entorns rurals com és la realitat de les nostres comarques.

Molts d’aquest 27.841 lleidatans experimenten dificultats considerables per gaudir        d’ una vida autònoma; i hem de ser conscients que, com reconeix les Nacions Unides, en els propers anys és produirà un augment del col·lectiu, conseqüència de l’envelliment de la població i l’augment de les malalties cròniques.

L’impacte de la crisi i de la manca de treball s’agreuja  en persones amb discapacitat; a l’hora que minva la despesa pública en programes que promouen  la seva ocupació; i es produeix quan aquests homes i  dones amb algun tipus de discapacitat ja estaven en desavantatge per accedir al mercat de treball. L’actual situació econòmica fa més visible les barreres a les que s’ha d’afrontar el col·lectiu  i evidencia la necessitat de comptar amb ajuts per a un desenvolupament inclusiu i sostenible. Cal crear entorns favorables, mantenir fora  de les retallades la rehabilitació, les polítiques compensatòries i els serveis socials que asseguren la seva protecció.  Fer polítiques,  desenvolupar programes inclusius i aplicar normes i legislació que faci al col·lectiu menys vulnerable.

A les comarques de Lleida hi ha 382 persones en edat escolar  (0-18 anys),  amb dret veritables polítiques educatives inclusives que facin possible el que s’ha dit “escola per a tothom”; cal posar els recursos i eliminar qualsevol barrera que obstaculitzi el seu desenvolupament educatiu a l’escola ordinària.

Cal reivindica la recuperació dels serveis educatius (psicopedagogs, logopedes, serveis de motrius, auxiliars, educadors,...) que s’han perdut amb les darreres retallades i que afecten directament a l’alumnat amb qualsevol tipus de discapacitat.

Lleida, 21 de març de 2013

https://www.facebook.com/#!/photo.php?v=548984628465991&set=vb.276857245678732&type=2&theater