dimecres, 27 de març del 2013


  Per què no?
OPOSICIONS A ENSENYAMENT
Rebo un correu d’una jove mestra; ha treballat fent substitucions els tres darrers cursos escolars, enguany encara no l’han cridat (mentre, hi ha aules on els ensenyants han de fer torns per “vigilar” els alumnes, el titular encara no fa massa dies que està de baixa,  encara no s’ha enviat el substitut).
 
Li ha sortit una feina en un super i, tal i com està el “pati” , l’ha acceptada. Em pregunta que ha de fer per a què no la treguin de la borsa de substitucions, encara té l’esperança de treballar en allò pel que s’ha preparat i  li agrada, l’ensenyança.
 
Als anys 70 quan va entrar en vigor la que es va dir Llei Villar Palaci, la que introduïa l’EGB i el COU, foren molts els ensenyants que accedirem al sistema; érem joves, que després de 40 anys de vida laboral, uns  s’han jubilat i altres som a les portes (amb totes les incògnites que se’ns plantegen, però, al cap i a la fi, a les portes).
 
Objectivament havia grans expectatives per a què molts, com la mestra que m’enviava el correu, ocupessin els llocs que  nosaltres anem deixant. Però ves per on, aquesta maleïda crisi i les polítiques educatives que es prenen per lluitar contra ella ho desbaraten tot. Unes polítiques, diuen que encaminades a crear ocupació, però que porten a què els joves hagin de buscar el seu futur en altres sectors, altres indrets o es quedin a casa esperant un missatge que els avisi per substituir un docent de baixa o amb reducció de jornada.
 
Situacions com la que em comentava la jove mestra m’han fet reflexionar que sí, sortim al carrer clamant “SOS Ensenyament”, organitzem assemblees i marees grogues, ens posem samarretes del mateix color i, en acabar, tornem a  casa, amb la consciència que hem fet el que calia: Reclamar un Ensenyament de Qualitat.
 
Hem de fer més pels nostres joves ensenyants, ells també. Sabem que a la majoria de les Comunitats Autònomes han convocat oposicions  per a mestres, i aquí la consellera Rigau, ens anuncia que  enguany no “toca”, no convocaran i no ens ho qüestionem; com si fos lo més normal del món. I no, companys, no és  normal i no ens podem resignar.
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada