Per què no?
OPOSICIONS A ENSENYAMENT
Rebo un correu d’una jove mestra; ha treballat fent substitucions els tres
darrers cursos escolars, enguany encara no l’han cridat (mentre, hi ha aules on
els ensenyants han de fer torns per “vigilar” els alumnes, el titular encara no
fa massa dies que està de baixa, encara
no s’ha enviat el substitut).
Li ha sortit una feina en un super i, tal i com està el “pati” , l’ha
acceptada. Em pregunta que ha de fer per a què no la treguin de la borsa de
substitucions, encara té l’esperança de treballar en allò pel que s’ha preparat
i li agrada, l’ensenyança.
Als anys 70 quan va entrar en vigor la que es va dir Llei Villar Palaci, la
que introduïa l’EGB i el COU, foren molts els ensenyants que accedirem al
sistema; érem joves, que després de 40 anys de vida laboral, uns s’han jubilat i altres som a les portes (amb
totes les incògnites que se’ns plantegen, però, al cap i a la fi, a les portes).
Objectivament havia grans expectatives per a què molts, com la mestra que
m’enviava el correu, ocupessin els llocs que
nosaltres anem deixant. Però ves per on, aquesta maleïda crisi i les polítiques educatives que es prenen per
lluitar contra ella ho desbaraten tot. Unes polítiques, diuen que encaminades a
crear ocupació, però que porten a què els joves hagin de buscar el seu futur en
altres sectors, altres indrets o es quedin a casa esperant un missatge que els
avisi per substituir un docent de baixa o amb reducció de jornada.
Situacions com la que em comentava la jove mestra m’han fet reflexionar que
sí, sortim al carrer clamant “SOS Ensenyament”, organitzem assemblees i marees
grogues, ens posem samarretes del mateix color i, en acabar, tornem a casa, amb la consciència que hem fet el que
calia: Reclamar un Ensenyament de Qualitat.
Hem de fer més pels nostres joves
ensenyants, ells també. Sabem que a la majoria de les Comunitats Autònomes han convocat
oposicions per a mestres, i aquí la
consellera Rigau, ens anuncia que enguany no “toca”, no convocaran i no ens ho
qüestionem; com si fos lo més normal del món. I no, companys, no és normal i no ens podem resignar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada