FETE-UGT sindicat majoritari a l’àmbit de l’ensenyament

Un total de 38 processos electorals han estat organitzats aquest curs escolar 2014-2015 a l’àmbit de l’ensenyament a les comarques de Lleida, mitjançant els quals s’han escollits 206 delegats i delegades en representació de 8.316 treballadors/es del sector;  essent un cop més, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) el sindicat majoritari.

De setembre 2014 a juny 2015 aquests han estat els resultats dels processos electorals:

·        UGT........................................... 89 delegats/des

·        CCOO. ....................................... 57       “

·        USO. .......................................... 27       “

·        USTEC-STE’s .............................. 16       “

·        ASPEPC.. ............................ ........  5       “

·        JUNTS.. ......................................   4       “

·        CGT.. .........................................    3       “

·        AMRC.........................................   2       “ 

·        ANPE..........................................   2       “

·        Grup de treballadors/es..............  1       “

(Fonts: UGT Terres de Lleida. Juny 2015)

Fem una valoració molt positiva  tant pel que fa a la representació aconseguida, com  pel compromís  dels 206 delegats/es que  han acceptat representar  les seves companyes i companys ens els centres de treball.

 

Una realitat  que  enforteix  els principis pels quals FETE-UGT es constituí: La dignificació de la professió i la defensa de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i que ens esperona a continuar treballant per una  educació gratuïta i de qualitat que eviti  tot tipus de discriminació de gènere, religiosa  o cultural i sigui eina de progrés i equitat social.

Transparència als centres públics. Quins llocs han definit amb perfil?

El Decret de Plantilles, a l’article 2.2 dóna la competència al director/a de definir requisits específics als llocs de treball, d’acord amb el projecte educatiu i de direcció. El mateix  2.2 explicita que  la direcció  ha d’informar al claustre i al consell escolar del centre de les propostes  sobre els requisits o perfils propis dels llocs reconvertits.

D’acord amb la resolució sobre adjudicacions provisionals pel curs vinent i les posterior modificacions, del 2 al 17 de juny  les direccions dels centres han de presentar al Departament  sol·licitud d’autorització de llocs de treball específics estructurals (amb perfil) i abans del 23 de juny han de formalitzar la proposta de la persona seleccionada.

Quins terminis hi ha entre que s’autoritzi transformar el lloc ordinari en lloc amb perfil a què la direcció faci la proposta?

Amb aquest calendari ja es veu que no hi ha intenció que el conjunt del professorat tingui tota la informació a l’abast i pugui presentar la seva candidatura a un lloc determinat.

S’ha complert al teu centres la normativa d’informar al claustre i al consell escolar dels llocs reconvertits?

Si ha estat així; feu-nos arribar la informació de llocs que s’han transformat en específics i requisits que es demanen als candidats (serà la única manera de tenir  constància, encara que incomplerta, d’alguns dels llocs ordinaris transformats en  estructurals)

Si no ha estat així, també seria bo saber-ho.

Per recollir la informació aquí us deixem el nostre correu fete@lleida.ugt.org

Com a Sindicat continuarem reclamant que es faci relació pública dels llocs específics i es doni l’oportunitat de poder presentar-se com a candidat.

 

NOTA: Ens estem jugant molt, penseu que el lloc reconvertit ja no sortirà al  concurs general de trasllats sinó que es cobrirà de manera definitiva a través d’un concurs específic que es convocarà qui sap quan

 

 

Escalete. Nuei de Sanchuan

La  Giganta  de  Riglos

La Giganta de Riglos Cuenta una vieja historia que en una aldea de la zona, Foz de Escalete, habitaba una extraña anciana de un tamaño tan gigantesco que atemorizaba a todos los habitantes. Era hilandera y, además, tenía fama de bruja. Cansada de ser rechazada por todos, hizo aparecer de la nada las inmensas rocas, y con una fuerza sobrehumana las clavó junto al río Gállego para refugiarse tras ellas. Desde entonces se oculta allí, y casi nadie la ha vuelto a ver. Pero dicen que la giganta bruja se aparece una vez al año, en la Nuei de Sanchuan (Noche de San Juan). Surge desde las alturas, se sienta sobre uno de los mallos, O Pisón, y desde allí, peina sus cabellos blancos mojando su peine en las aguas del río. Otros aseguran que apoya un pie en Peñarrueba de Murillo y el otro en Riglos, y se inclina sobre el río que queda en medio para remojar el lino con el que hila.

 

Dies fa que ho endrecen tot i avui, infausta Nuei de Sanchuan, allò que temia.

Tot començà quan l'Antònia, la petita dels Dieste, se'n anà. La trobava a faltar i parant orella en les converses dels sagals de Sarsa i Loarre he sabut que s'ha esposat a Plasència, amb  Francisco Giménez, de casa Lorente.



Foz d'Escalete, sortida de la pardina


Ara, la resta dels masovers, congost enllà, en nit de lluna plena s’allunyen del meu petit regne amb furtiva mirada i lluentor als ulls, regalimant  tristor, abandonen.  

Jo, vençuda, no sé com aturar-los.  Maleïda solitud que els empenta!

Se’n van carregats de farcells, amb ells, rialles, plors, cançons, renecs. Vida.

Adéu a la Sorollosa juguesca dels infants, el parloteig de dones fent bugada al barranc  de "Forcallo" que vorejant el camí, esportella la roca  obrint estreta via i la remor llunyana d’esquelles apropant-se,  a la posta del sol.

Quin esguard vers el vell casalot, fins ara aixopluc de peregrins arribats de terra baixa, dolça parla, que a l’encontre del francès hi van?

On aquells “Bon Dia”, aquells “Déu vos guard”, aquell xiu-xiu  a taula estant? I aquells relats fantàstics vora el foc? Somnis d’altres indrets que oïa mentre jo fila que fila.

Exultants  “Bon camí” esdevenen ja silenci, silenci que embolica.

I de tant en tant, xiulet de "Os Mallos" alarma; cruix  el finestral de l’eixida, rabiosa ventada sacseja fins envair l’estança de llar ara morta.

S’emporta una teula, una altra, encara més; degotall que esmicola, l’arruïnen.

Ja no hi ha casa, només pedres.

I enyor, molta enyor.

 

Casa d'Escalete, al peu del camí de Sant Jaume.

 

.

Escalete. Nuei de Sanchuan

La  Giganta  de  Riglos

La Giganta de Riglos Cuenta una vieja historia que en una aldea de la zona, Foz de Escalete, habitaba una extraña anciana de un tamaño tan gigantesco que atemorizaba a todos los habitantes. Era hilandera y, además, tenía fama de bruja. Cansada de ser rechazada por todos, hizo aparecer de la nada las inmensas rocas, y con una fuerza sobrehumana las clavó junto al río Gállego para refugiarse tras ellas. Desde entonces se oculta allí, y casi nadie la ha vuelto a ver. Pero dicen que la giganta bruja se aparece una vez al año, en la Nuei de Sanchuan (Noche de San Juan). Surge desde las alturas, se sienta sobre uno de los mallos, O Pisón, y desde allí, peina sus cabellos blancos mojando su peine en las aguas del río. Otros aseguran que apoya un pie en Peñarrueba de Murillo y el otro en Riglos, y se inclina sobre el río que queda en medio para remojar el lino con el que hila.

 

Dies fa que ho endrecen tot i avui, infausta Nuei de Sanchuan, allò que temia.

Tot començà quan l'Antònia, la petita dels Dieste, se'n anà. La trobava a faltar i parant orella en les converses dels sagals de Sarsa i Loarre he sabut que s'ha esposat a Plasència, amb  Francisco Giménez, de casa Lorente.



Foz d'Escalete, sortida de la pardina


Ara, la resta dels masovers, congost enllà, en nit de lluna plena s’allunyen del meu petit regne amb furtiva mirada i lluentor als ulls, regalimant  tristor, abandonen.  

Jo, vençuda, no sé com aturar-los.  Maleïda solitud que els empenta!

Se’n van carregats de farcells, amb ells, rialles, plors, cançons, renecs. Vida. Sorollosa juguesca dels infants, parloteig de dones fent bugada al barranc  de "Forcallo" que vorejant el camí, esportella la roca  obrint estreta via; remor llunyana d’esquelles apropant-se,  a la posta del sol.

Quin esguard vers el vell casalot, fins ara aixopluc de peregrins arribats de terra baixa, dolça parla, que a l’encontre del francès hi van?

On aquells “Bon Dia”, aquells “Déu vos guard”, aquell xiu-xiu  a taula estant? I aquells relats fantàstics vora el foc, somnis d’altres indrets que oïa, fila que fila.

Exultants  “Bon camí” esdevenen ja silenci, silenci que embolica.

I de tant en tant, xiulet de "Os Mallos" alarma; cruix  el finestral de l’eixida, rabiosa ventada sacseja fins envair l’estança de llar ara morta.

S’emporta una teula, una altra, encara més; degotall que esmicola, l’arruïnen.

Ja no hi ha casa, només pedres.

I enyor, molta enyor.

 

Casa d'Escalete, al peu del camí de Sant Jaume.

 

.

Per què hem de potenciar la FP?

Perquè amb ¼ part de la població amb estudis de Formació Professional no donem resposta a les actuals  i futures necessitats del mercat de treball

 

A Catalunya tenim el 44% de la població amb estudis superiors (a Europa un 26%); un 33% amb estudis bàsics o sense estudis (un 26% a Europa) i un 23% amb qualificació professional mitjana (el 48% de la població europea té estudis de Formació Professional)

 

Hi ha diversos tipus de FP reglada: la inicial (seria la tradicional) i les modalitats, en les que centres i empreses comparteixen la formació dels alumnes; anomenades  “dual” i en “alternança”.

 

Aquestes modalitats que combinen formació i feina estan força consolidades en molts països: Alemanya (88’7%), Àustria (43’4%), França (26’3%) o Finlàndia (21’3%),... i són de gran ajut per a reduir la taxa d’atur juvenil (els alumnes tenen contracte de treball des del primer dia).

 

A Catalunya hi ha 107.404 alumnes de FP; el 96% en modalitat “tradicional”. Dels quals 3.718 alumnes (un 4% del total)  estudien amb modalitats “dual” (reconeixement acadèmic de l’activitat feta a l’empresa) o “alternança” (amb hores de formació pràctica a l’empresa).

 

A Lleida, dels 7.596 alumnes (curs 2012-13, darreres dades Ensenyament), 500 (6%) fan les noves modalitats. Participen 12 instituts i col·laboren 130 empreses i/o institucions.

 

Cal potenciar els nous models de Formació Professional i el repte actual és garantir que els projectes tinguin:

1.       Garanties de qualitat.

2.       Responguin a les necessitats de les empreses.

3.       Permetin la inserció laboral dels participants.

 

 

Selecció de les direccions dels centres educatius.

Una autonomia “vigilada”?

S’ha iniciat el procés per seleccionar les direccions dels centres educatius de Catalunya el mandat de les quals  acaba el proper 30 de juny i han decidit no demanar la renovació automàtica.

Pel que fa a les comarques de Lleida s’han publicat   vacants en 2 Centres d’Adults, 6 Zones Escolars Rurals, 1 Institut i 53 Escoles.

Des del passat dia 11 i fins al 27de març s’ha obert el termini per a què els candidats presentin  sol·licitud a participar al concurs de mèrits convocat

Els candidats i candidates ha de complir el següents requisits:

1.      Tenir una antiguitat d’almenys 5 anys de funcionari de carrera .

2.      Haver exercit almenys 5 anys de docència directa en un centre.

3.      Presentar un projecte de direcció.

 

(Nota: Els requisits 1 i 2 no són exigibles per participar en escoles de menys de 8 unitats i per a les Zones Escolars Rurals)

 Es crearà una  Comissió de selecció presidida per l’Inspector/a del centre, formada per:

·         5 representants administració (1 d’ells en representació de l’Ajuntament de la localitat)

·         1 representant consell escolar (ni docent, ni alumne)

·         3 docents escollits pel claustre

La Comissió farà una valoració dels candidats en 2 fases eliminatòries

·         1ª .- Es valorarà les competències i l’experiència

·         2ª.- Es valorarà el projecte de direcció

Si no hi ha candidats o la comissió no escull cap dels sol·licitants, es nomenarà un director/a per 1 any.

La vigència del nomenament serà a partir del proper 1 de juliol.

Aquesta convocatòria, feta en aplicació de la LOMCE i contrària a la Llei d’Educació de Catalunya, la podem considerar un pas enrere al principi d’autonomia de centre pregonat per la consellera Rigau. Un autonomia ”vigilada”, des del moment que treu la majoria per escollir la direcció, que fins ara tenia la comunitat educativa del propi centre (pares/mares, docents i Personal d’Administració i Serveis), en benefici dels 5 representants de l’administració (aliens al centre). I més quan el nou sistema canvia l’anterior, en què es nomenava una persona externa i de forma provisional, només quan no hi havia cap candidat o candidata del propi centre.

Hauríem d' exigim dels responsables del  Departament d’Ensenyament que de la mateixa manera que, amb el Decret de Direcció dels centres educatius públics, sovint ens recorden: “La direcció representa ordinàriament l’Administració educativa en el centre”(article 5.1); no oblidin el 5.3 del mateix Decret: “La direcció d’un centre públic representa el centre davant totes les instàncies administratives i socials”.

Decret de Direcció que emana de l’article 142.4 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC),  

“Correspon al director o  directora les funcions de representació següents:

a)      Representar al centre

b)      Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.

c)      Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.

d)      Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració”.

 

 

 

 

 

 

 

COM PREVEURE TRANSTORNS D’APRENENTATGE

“Es tracta d’un pas més en la prevenció dels trastorns d’aprenentatge”. 

 

Així justifica la consellera Rigau la decisió del Departaments d’Ensenyament de sol·licitar un informe pediàtric dels alumnes de 3 anys, per escolaritzar-los en centres de màxima complexitat (definits d’eixa manera per la realitat socioeconòmica i laboral de les famílies i l’alt percentatge d’alumnat amb necessitats específiques).

 

Per què s’exigeix aquest informe només a l’alumnat de centres d’aquestes especials dificultats? Per què  no a tots?

 

Curiosa manera de prevenir trastorns d’aprenentatge quan al mateix temps es complica a les famílies accedir a una plaça  d’escola bressol; - treuen dels pressupostos de la Generalitat les partides corresponents al 0-3 anys -, essent  una etapa educativa que  ajuda a lluitar contra la desigualtat  i afavoreix la cohesió social.

 

És a les “llars d’infants”, al 0-3, on els professionals detecten les mancances inicials i, des d’aquestes edats primerenques, es pot actuar amb més eficàcia.

 

Ja entrant en  la 2ª etapa infantil (3-6 anys) i  les obligatòries i postobligatòries: Si es vol prevenir trastorns d’aprenentatge, el que cal és augmentar plantilles i  desdoblar  grups; reduir el nombre d’alumnes a les aules; afavorir l’atenció individualitzada i l’atenció a la diversitat. Amb l’objectiu d’ un ensenyament més personal, adaptat a l’alumne i que tingui a l’abast  el personal de suport a les seves necessitats (suport, molt del qual, s’ha perdut en aquest anys de retallades)

 

 És per això que des de la Federació de Treballadors de l’ensenyament, la FETE-UGT,  continuarem amb la reivindicació dels orientadors escolars,  educadors, auxiliars d’educació especial, tècnics d’educació infantil, integradors socials, fisioterapeutes, logopedes i tècnics sanitaris als centres educatius. Reforços educatius que ajudin  a preveure trastorns d’aprenentatge