Un nou “Libro de los escolares de Plasencia del Monte”

De ben petits, a casa, ens atreia un llibre escrit pels nens de Plasencia del Monte, el poble del nostre pare, a dinou kilòmetres d’Osca per la carretera d’Ayerbe camí cap als singulars “Mallos” de Riglos i la pardina d’Escalete on havia nascut la nostra iaia Antonia Dieste.

Portada llibre curs 35 - 36

La seva portada, a més del títol i el dibuix d’un castell,  el de Loarre, tenia gravada  la paraula Omella i la data  1936, L’havien fet els escolars del poble i  mostra el dia a dia d’una comunitat rural,  la seva  història, fets i tradicions;  vivències  i anhels d’aquells marrecs; les innovacions que s’anaven produint,... mitjançant unes lletres i uns dibuixos força diferents als de la resta de  llibres i publicacions.

El quadern de tapes dures, corresponent al darrer curs que el pare anà a escola, - aquella maleïda guerra que tants somnis va malmetre - sempre ha estat el nostre petit/gran tresor.

Un text lliure parlant de la pardina de Escalete

Papá ens explicava que aquell “Libro de los escolares de Plasencia del Monte” era un recull de textos lliures que es creaven a l’escola i com, un cop corregits, es composaven lletra a lletra i s’imprimien en una impremta adquirida  pel mestre: que aquells dibuixos tan vistosos havien estat gravats en linòleum pels més grans, entre ells, el tio Lorenzo.

Simeón Omella

Ens parlava amb gran orgull, respecte i estima de Don Simeón (de cognom Omella, vaig descobrir anys després).  Com molts de la seva generació no parlava de la guerra, però algun cop comentava que havia perdut el rastre del mestre des que sortí de Plasencia els primers dies de la guerra –i molt bé que va fer- ens deia; per que sinó una quadrilla de falangistes   arribats al poble per buscar-lo, l’haurien matat, com van fer amb altres. Mai va saber que Simon Omella, el maestro de Plasència del Monte,  morí a França al desembre de 1950; només un any abans havia aconseguit retrobar-se amb l’esposa, Mercedes, i dos dels seus sis fills.

I aquests dies, llegint un article de la revista “Imán”, butlletí d’un grup d’escriptors aragonesos,  proporcionat per l’amic Sergi Bernal, me’n asabento que a Niza, a les Archives départementales des Alpes-Maritimes, on es troba una part del fons Freinet, hi ha un segon “Libro de los escolares de Plasencia”, de fet el primer, corresponent al 1935;  i en ell, al menys un escrit del  pare, de quan tenia 9 anys.

 

 

Hi ha d’altres?

NOTA: Acabat aquest escrit, el Sergi Bernal, que l'ha llegit, insinua que el Museu Pedagògic d'Aragó ha realitzat una edició facsímil d'aquest segon llibre dels escolars de Plasencia. El busco entre les publicacions del Museu i efectivament hi és, sota el títol "Letra a letra"