Docents d’origen estranger, la
solució?
Quan des del 2011
no s’han convocat oposicions a Ensenyament, sembla una broma de mal gust que el
Secretari d’Igualtat, migracions i ciutadania, Sr Oriol Amorós, davant la
noticia que Girona és la província espanyola amb major percentatge d’alumnat
estranger, seguida per Lleida, digui que una mesura a prendre podria ser “tenir
mestres i professors d’origen estranger”.
El que es necessita
és que, amb independència de si el personal
sigui estranger o del país, mentre compleixi els requissits que exigeix la
mormativa vigent per accedir a la funció docent, els centres tinguin recursos
humans que donin resposta a la realitat de les aules i una formació del professorat que s’adequií a
les necessitats dels alumnes, en particular als qui presenten majors
dificultats d’aprenentatge.
Parlar de tenir
professorat estranger, i canviar normatives per a fer-ho possible, es “tirar pilotes fora” i amagar la realitat
d’una manca de finançament.
A Catalunya es destina al voltant
del 4’18% del PIB (darreres dades aportades per l’INDESCAT) a l’ensenyamen;
lluny de les previsions de la
Llei d’Educació (LEC)
del 2009 que en la seva Disposició final segona assenyalava: “El Govern, a fi
d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els
recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència
els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament
durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del
6% del producte interior brut”.
Per a què ens
entenguem, d’acord amb els objectiu de la LEC (i que el partits avui al govern signaren) la despesa a
l’ensenyament, pel proper 2017 hauria de ser de 12.536’6 milions d’€, quan els
actuals pressupostos, prorrogats del 2015, destinen 4.442’5 milions (un de cada
tres € dels que s’havien previst)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada