“In memoriam”  Víctor Mora

 

Llegeixo al diari que avui, amb vuitanta-cinc anys, ha mort el guionista d’”El Capitán Trueno”,  el Víctor Mora i rememorava que de petits gaudiem de les aventures d’aquell hèroi, la bella Íngrid i el seu gran amic Goliath, sense oblidar la figura del jove Crispin.
 

Els diumenges els pares ens donaven uns cèntims amb els que baixàvem al carrer Major per comprar un tebeo a ca la padrina Payà. Un cop llegit, el canviàvem en un kiosc del carrer La Palma on per un cèntim i deixant el llegit,  podíem escollir un altre, entre els molts  i tan grapejats com el  nostre.

No cal dir que en aquell munt de tebeos trobaves “El Capitán Trueno”, “El Jabato”, “El Guerrero del Antifaz, “, “Hazañas Bélicas”, “Roberto, Alcazar y Pedrín”.... i el “TBO” amb “Zipi Zape”, “Doña Urraca”, “La Família Ulises”, “Las Hermans Gilda”,.... i aquell professor “Franz” de Copenhague,  inventor d’artilugis força estrambòtics.

Més tard arribaren tebeos de segona generació com Superman, Spiderman i altres personatges extraordinaris, que no m’enganxaren. Sí que ho  va fer, anys després “Las Aventuras de Tintín”; les anava a llegir a la biblioteca de  la plaça  La Sal.

Amb els anys vaig saber qui era el guionista d”El Capitán Trueno” i “El Jabato”, també del seu compromís polític i social que el portà a la “Modelo” i  a l’exili.

Del seu personatge més reconegut, el Víctor Mora deia: “El Capitán Trueno” és un cavaller errant, al servei dels febles i dels oprimits. Jo en aquells moments tenia la preocupació de la justícia social i l'obsessió d'anar en contra del poder personal. La història d'«El Capitán Trueno» consisteix a fer d'agitador. Va per tot el món i quan arriba en un lloc on la gent està oprimida, els aixeca contra el tirà. Com que és d'una època en què imperava la censura, és un conte possibilista; diu coses però no d'una forma clara. Diu coses com "Santiago y cierra España”