Rosa Palau. Salut i Endavant

Han passat més de quinze anys i ho recordo com si fos ahir. Vaig conèixer la Rosa Palau en una reunió de control, es diu Comitè Territorial, de l’Executiva de la UGT  Terres de Lleida;  defensava amb vehemència quelcom  avui impensable,  que el local on es reunien els jubilats  havia de tenir telèfon, com la resta d’organitzacions que conformen el Sindicat. (Val a dir que a la setmana següent ja hi havia un d’instal·lat)

Passà un temps i me la trobo fent guàrdia a les portes de la Lear de Cervera,  que no prenguessin la maquinària de les cadenes de muntatge,  defensant els 1200 treballadores i treballadors de l’empresa, la primera que  varen deslocalitzar a les nostres terres i de la qual era la Presidenta del Comitè.

Fou a l’abril del 2003 que al Congrés de la UGT celebrat a La Seu d’Urgell  ambdos entràrem a la nova  Executiva encapçalada pel Dionís Oña. Al Congrés de La Vall d’Aran, l’any 2005,  Rosa Palau  era escollida Secretària  General.

Anys d’estreta col·laboració que m’han donat l’oportunitat de gaudir de la seva amistat, copsar un esperit combatiu i  generós, amb capacitat  d’emocionar-se -  i emocionar - per “aquellas pequeñas cosas” que ens fan ser més persones.

Temps amb un objectiu clar: Fer un Sindicat més humà. Sovint em deia: “Javier, a la UGT no arriben problemes, sinó persones amb problemes i  el sindicat ha de ser l’eina per solucionar-los ; hem d’obrir-lo, encara més, als menys protegits; per això va sorgir fa 125  el nostre Sindicat”

Ha decidit  no continuar al capdavant de l’organització,  (dono fer que hi ha projectes embastats). “Via Lliure” a persones amb voluntat d’encapçalar-los i, com diu la Rosa “gent molt preparada”.

Em sap greu que hagi pres aquesta decisió, dir el contrari seria mentir: però,  ho tinc molt clar; quan pren una decisió..... “va missa”.

Ella sap que li desitjo tota la sort del món i com deia el Lluís Llach “que la vida ens doni un camí ben llarg”.

Salut i endavant