He vist el rostre de la dreta

 

Sentint les elucubracions del ministre Wert, al voltant de qui ha de tenir beca i qui no, on qüestionava el principi d'igualtat d'oportunitats,  en venen al cap unes reflexions de fa una anys i avui força vigents.

 

Darrera una pancarta que parla d’educació, van junts: L’Astarloa, l’Ana Pastor, l’Elvira Martínez (esposa del Rajoy) l’Acebes, la Pilar del Castillo, l’Esperança Aguirre, el Zaplana, i l’Ana Botella;  recordo l’estrofa de l’himne carlista, “todos juntos en unión defendiendo la bandera de la ...”, que ens feien cantar en aquella “escuela nacional” que tant enyoren.

 

Què sabran ells de fracàs escolar?. Què saben del 26’8% dels alumnes que surten del sistema educatiu sense una titulació mínima o del 30’5 % que abandonen prematurament els estudis?.

 

Ells, estudiants d’escola d’èlit. Ells, als que no  trobarem en aquelles estadístiques on diuen que un 10’3% dels joves entre 16 i 24 anys, 65.900 arreu de Catalunya, no estudien ni treballen. Ells, que si no aconsegueixen el treball desitjat, sempre poden comptar amb el negoci familiar, o amb aquell conegut de “papa” que els llençarà un “cable”, ho tenen molt clar, “favor con favor se paga”.