Dolors Piera, "L'ànima de l'escola"

“Potser he de dir-vos que he tingut la sort de viure l’exili formant una bona família (...) Tenim el necessari per tal de viure una vida senzilla, i dues filles (...) Ens han donat 8 nets i 11 besnéts. Han estat el millor fruit del nostre exili i actualment em fan una vella feliç...”

Així s’explicava la Dolors Piera i Llovera poc abans de morir a Santiago de Xile, el vint de gener del 2002. Mestra innovadora; sindicalista de FETE-UGT; responsable de la comissió de la Dona al Partit Socialista Unificat de Catalunya i Consellera de l’Ajuntament de Barcelona; va néixer a Puigverd d’Agramunt (Urgell). Filla d’Antonio Piera,  mestre destinat a Santa Maria de Meià i més tard a Baldomà,  llocs on la Dolors  va viure la seva infantesa.

el mestre Piera a l'escola de Baldomà, a la seva dreta Dolors, té 12 anys

Estudia a l’escola de mestres de Lleida i és alumna de la Pepita Uriz, “la dona que sabia més pedagogia de Catalunya”, va escriure la Dolors. Els dijous i diumenges participa a la tertúlia organitzada, al cafè “Exprés” del carrer Major, per uns mestres inquiets que serien la llavor del grup “Batec”, grup d’ensenyants partidaris de l’experimentació i l’escola activa que, als anys republicans, esclatà amb força en  terres lleidatanes.

En acabar magisteri exerceix en escoles de Barcelona on entra en contacte amb diversos mètodes pedagògics d’avantguarda – Drecroly, Montessori,...- decantant-se pels sistemes globals d’aprenentatge. Al 1931 torna com a mestra a Bell-lloc d’Urgell; a Balaguer a l’any següent. Serà en aquest període quan,  mitjançant el Grup “Batec”, s’introdueix a les petites escoles rurals, i la Dolors s’entusiasma, el treball cooperatiu, l’experimentació, l’ús educatiu de la impremta i la correspondència escolar que propugna el pedagog francès Celestine Freinet. Mestra activa, participarà en la Missió pedagògica organitzada pel “Patronato de Misiones” a la Vall d’Aran, del 17 al 25 de setembre de 1932.

El país està immers en una etapa de canvis. Dolors està convençuda que la implicació dels ensenyants és fonamental en tot procés de modernització i participa en la fundació de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT, la FETE.

Al 1934 pren possessió d’una plaça a l’escola graduada de Vilafranca del Penedès. Impulsa el conjunt de tècniques Freinet i el treball fonamentat en les sortides per conèixer la realitat geogràfica i social; dissenya un quadern escolar sota el títol de “Batec”. Amb altres mestres freinetistes de la comarca: Ramon Costa-Jou, Ramon Sataulària,... organitzen el grup de mestres  “Inquietud”.

Dolors Piera i Ramon Costa-Jou formen parella i un sòlid equip dedicat a la pràctica i difusió dels principis de l’Escola Moderna. Al seu domicili de Vilafranca s’imprimia la revista “Colaboración”, portanveu de la “Cooperativa de la Impremta a l’Escola”, que s’havia organitzat a l’octubre del 33, en una reunió de “Batec” a Puigverd de Lleida. De “Colaboración” sorgiren quinze números, el darrer, al juliol del 36. Pel que fa a la Cooperativa en poc temps s’estengué arreu Catalunya i altres indrets de l’Estat.

Dolors Piera es escollida Secretaria General de FETE-UGT de Barcelona i col.labora activament en la publicació del butlletí, “Escola Proletària”. Quan FETE s’organitza a nivell de Catalunya, Pepita Uriz és la Secretaria General, Ramon Costa-Jou, el Secretari d’Organització i Premsa.  Dolors passarà a ser la responsable de la Secció de Mestres Nacionals del sindicat.

Els fets d’octubre del 34 i la posterior repressió a Catalunya i Astúries, fan que  s’afiliï a la Federació Catalana del PSOE i participi en la revista en català Iskra (L’Espurna) editada per aquella formació política que al juliol del 36 serà una de les integrants del Partit Socialista Unificat, el PSUC. Aquella mestra innovadora, compromesa social i sindicalment, s’incorpora a la direcció política del partit com a responsable de la Comissió Femenina. Engega l’organització de dones del Partit donant impuls a la creació de tallers de confecció de roba, al servei d’assistència als hospitals i guarderies,... Comença la tasca de creació de la Unió de Dones de Catalunya, amb la voluntat d’implicar-les al combat contra el feixisme. Sota el lema “Unitat i Victòria”, el 6 i 7 de novembre de 1937 es celebra al Palau de la Música Catalana, el 1er. Congrés Nacional de la Dona. Dolors Piera coordina els debats i presenta l’informe final. Serà la Secretària General de la Unió de Dones de Catalunya. Fa un temps que s’ha separat de Ramon Costa-Jou i es casa amb Pere Aznar, diputat i Secretari General del CADCI.

Regidora de l’Ajuntament de Barcelona, s’integra a les comissions de Cultura i Assistència Social, ha de  confrontar l’idealisme i els somnis revolucionaris de joventut amb les dures condicions de vida en un temps de guerra. Dolors és la responsable de l’atenció als més de 40.000 refugiats que, procedents de tot l’Estat, arriben a Barcelona i de l’organització de les “cantines escolars” on alimentar els nens, en un temps i una ciutat amb greus mancances de queviures. Es mantingué a Barcelona fins l’arribada dels feixistes. Així ho explicà : “El dia que caigué Barcelona (...) Deixarem la ciutat quan les tanquetes italianes baixaven pel Passeig de Gràcia”.

Passa a Toulousse on és comissionada per l’Oficina Internacional d’Ajut a la Infància, amb la funció de localitzar dones i criatures que havien anat a parar als camps de refugiats. Mentre, les autoritats franquistes la separen definitivament del magisteri i al seu expedient afegeixen: “agente roja y peligrosa para el Régimen”. A l’inici de la Guerra Mundial, després de tres mesos en presó i aconseguir que no l’entreguin a la policia espanyola, surt en vaixell cap a Santo Domingo i posteriorment, a Santiago de Xile, on arriba al març del 1940.

A Xile participa en l’organització de l’associació cultural “Amics de Catalunya”. Partidària de l’autonomia organitzativa del PSUC, en front de la jerarquització en la presa de decisions, l’absència de debat polític i la progressiva subordinació del partit a les consignes del PCE, inicia un procés apropament al Partit Socialista de Catalunya que s’estava gestant i que donaria com a resultat el Moviment Socialista de Catalunya (MSC), una de les bases de l’actual Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

De nou exerceix la docència; primer com a sotsdirectora del col·legi hebreu “Bialik”; més tard dirigint l’escola “Andersen”, on aplica aspectes freinetians com la cooperativa o el fitxer escolar, tot i que  comenta. “Santiago se’m feia més assequible al mètode Decroly”; als anys 70 treballa en assessoraments per alumnes amb dificultats especials. Des del punt de vista associatiu, el matrimoni Aznar-Piera participa en les activitats del   Centre Català de Santiago. El Pere Aznar arriba a ser  President de l’entitat al 1953.

Per la Diada de l’Onze de Setembre de l’any 1977, eren de visita a Catalunya i participaren, emocionats, a la gran manifestació en defensa de l’amnistia i l’Estatut. Es retrobaren amb antics amics i companys que de ben segur els temptaren a romandre a Catalunya, però unes filles i uns nets els esperaven al país andí...

Amb motiu del seu traspàs, la Teresa Pàmies, la que li havia ensenyat a cantar “La Internacional” i amb qui anava de miting per les terres noguerenques en temps de la República, escrigué: “...i a l’edat de 92 anys, morí a Santiago de Xile, on s’exilià quan en tenia trenta, la meva amiga Dolors Piera. (...)Sabent que el  viatge s’acabava, demanà que les seves cendres fossin enterrades entre els roses del jardí de la filla, on reposa des de finals de gener, després de 92 anys de viure sabent el que volia fer de la seva vida.”