Dolors Piera, "L'ànima de l'escola"
“Potser he de dir-vos que he
tingut la sort de viure l’exili formant una bona família (...) Tenim el
necessari per tal de viure una vida senzilla, i dues filles (...) Ens han donat
8 nets i 11 besnéts. Han estat el millor fruit del nostre exili i actualment em
fan una vella feliç...”
Així s’explicava la Dolors Piera i Llovera poc
abans de morir a Santiago de Xile, el vint de gener del 2002. Mestra innovadora;
sindicalista de FETE-UGT; responsable de la comissió de la Dona al Partit Socialista
Unificat de Catalunya i Consellera de l’Ajuntament de Barcelona; va néixer a
Puigverd d’Agramunt (Urgell). Filla d’Antonio Piera, mestre destinat a Santa Maria de Meià i més
tard a Baldomà, llocs on la Dolors va viure la seva infantesa.
el mestre Piera a l'escola de Baldomà, a la seva dreta Dolors, té 12 anys |
Estudia a l’escola
de mestres de Lleida i és alumna de la Pepita Uriz , “la dona que sabia més pedagogia de
Catalunya”, va escriure la
Dolors. Els dijous i diumenges participa a la tertúlia organitzada,
al cafè “Exprés” del carrer Major, per uns mestres inquiets que serien la
llavor del grup “Batec”, grup d’ensenyants partidaris de l’experimentació i
l’escola activa que, als anys republicans, esclatà amb força en terres lleidatanes.
En acabar magisteri
exerceix en escoles de Barcelona on entra en contacte amb diversos mètodes
pedagògics d’avantguarda – Drecroly, Montessori,...- decantant-se pels sistemes
globals d’aprenentatge. Al 1931 torna com a mestra a Bell-lloc d’Urgell; a
Balaguer a l’any següent. Serà en aquest període quan, mitjançant el Grup “Batec”, s’introdueix a
les petites escoles rurals, i la
Dolors s’entusiasma, el treball cooperatiu, l’experimentació,
l’ús educatiu de la impremta i la correspondència escolar que propugna el
pedagog francès Celestine Freinet. Mestra activa, participarà en la Missió pedagògica
organitzada pel “Patronato de Misiones” a la Vall d’Aran, del 17 al 25 de setembre de 1932.
El país està immers
en una etapa de canvis. Dolors està convençuda que la implicació dels
ensenyants és fonamental en tot procés de modernització i participa en la
fundació de la Federació
de Treballadors de l’Ensenyament de la
UGT , la FETE.
Al 1934 pren
possessió d’una plaça a l’escola graduada de Vilafranca del Penedès. Impulsa el
conjunt de tècniques Freinet i el treball fonamentat en les sortides per
conèixer la realitat geogràfica i social; dissenya un quadern escolar sota el
títol de “Batec”. Amb altres mestres freinetistes de la comarca: Ramon
Costa-Jou, Ramon Sataulària,... organitzen el grup de mestres “Inquietud”.
Dolors Piera i
Ramon Costa-Jou formen parella i un sòlid equip dedicat a la pràctica i difusió
dels principis de l’Escola Moderna. Al seu domicili de Vilafranca s’imprimia la
revista “Colaboración”, portanveu de la “Cooperativa de la Impremta a l’Escola”, que
s’havia organitzat a l’octubre del 33, en una reunió de “Batec” a Puigverd de
Lleida. De “Colaboración” sorgiren quinze números, el darrer, al juliol del 36.
Pel que fa a la
Cooperativa en poc temps s’estengué arreu Catalunya i altres
indrets de l’Estat.
Dolors Piera es
escollida Secretaria General de FETE-UGT de Barcelona i col.labora activament
en la publicació del butlletí, “Escola Proletària”. Quan FETE s’organitza a
nivell de Catalunya, Pepita Uriz és la Secretaria General ,
Ramon Costa-Jou, el Secretari d’Organització i Premsa. Dolors passarà a ser la responsable de la Secció de Mestres Nacionals
del sindicat.
Els fets d’octubre
del 34 i la posterior repressió a Catalunya i Astúries, fan que s’afiliï a la Federació Catalana
del PSOE i participi en la revista en català Iskra (L’Espurna) editada per
aquella formació política que al juliol del 36 serà una de les integrants del
Partit Socialista Unificat, el PSUC. Aquella mestra innovadora, compromesa
social i sindicalment, s’incorpora a la direcció política del partit com a
responsable de la Comissió Femenina.
Engega l’organització de dones del Partit donant impuls a la creació de tallers
de confecció de roba, al servei d’assistència als hospitals i guarderies,...
Comença la tasca de creació de la
Unió de Dones de Catalunya, amb la voluntat d’implicar-les al
combat contra el feixisme. Sota el lema “Unitat i Victòria”, el 6 i 7 de novembre
de 1937 es celebra al Palau de la Música
Catalana , el 1er. Congrés Nacional de la Dona. Dolors Piera
coordina els debats i presenta l’informe final. Serà la Secretària General
de la Unió de
Dones de Catalunya. Fa un temps que s’ha separat de Ramon Costa-Jou i es casa
amb Pere Aznar, diputat i Secretari General del CADCI.
Regidora de
l’Ajuntament de Barcelona, s’integra a les comissions de Cultura i Assistència
Social, ha de confrontar l’idealisme i
els somnis revolucionaris de joventut amb les dures condicions de vida en un
temps de guerra. Dolors és la responsable de l’atenció als més de 40.000
refugiats que, procedents de tot l’Estat, arriben a Barcelona i de
l’organització de les “cantines escolars” on alimentar els nens, en un temps i
una ciutat amb greus mancances de queviures. Es mantingué a Barcelona fins
l’arribada dels feixistes. Així ho explicà : “El dia que caigué Barcelona (...) Deixarem la ciutat quan les
tanquetes italianes baixaven pel Passeig de Gràcia”.
Passa a Toulousse on
és comissionada per l’Oficina Internacional d’Ajut a la Infància , amb la funció
de localitzar dones i criatures que havien anat a parar als camps de refugiats.
Mentre, les autoritats franquistes la separen definitivament del magisteri i al
seu expedient afegeixen: “agente roja y peligrosa para el Régimen”. A l’inici
de la Guerra Mundial ,
després de tres mesos en presó i aconseguir que no l’entreguin a la policia
espanyola, surt en vaixell cap a Santo Domingo i posteriorment, a Santiago de
Xile, on arriba al març del 1940.
A Xile participa en
l’organització de l’associació cultural “Amics de Catalunya”. Partidària de
l’autonomia organitzativa del PSUC, en front de la jerarquització en la presa
de decisions, l’absència de debat polític i la progressiva subordinació del
partit a les consignes del PCE, inicia un procés apropament al Partit
Socialista de Catalunya que s’estava gestant i que donaria com a resultat el
Moviment Socialista de Catalunya (MSC), una de les bases de l’actual Partit
dels Socialistes de Catalunya (PSC).
De nou exerceix la
docència; primer com a sotsdirectora del col·legi hebreu “Bialik”; més tard
dirigint l’escola “Andersen”, on aplica aspectes freinetians com la cooperativa
o el fitxer escolar, tot i que comenta. “Santiago se’m feia més assequible al mètode
Decroly”; als anys 70 treballa en assessoraments per alumnes amb
dificultats especials. Des del punt de vista associatiu, el matrimoni
Aznar-Piera participa en les activitats del Centre
Català de Santiago. El Pere Aznar arriba a ser
President de l’entitat al 1953.
Per la Diada de l’Onze de Setembre
de l’any 1977, eren de visita a Catalunya i participaren, emocionats, a la gran
manifestació en defensa de l’amnistia i l’Estatut. Es retrobaren amb antics
amics i companys que de ben segur els temptaren a romandre a Catalunya, però
unes filles i uns nets els esperaven al país andí...
Amb motiu del seu
traspàs, la Teresa
Pàmies , la que li havia ensenyat a cantar “La Internacional ” i amb
qui anava de miting per les terres noguerenques en temps de la República,
escrigué: “...i a l’edat de 92 anys, morí
a Santiago de Xile, on s’exilià quan en tenia trenta, la meva amiga Dolors
Piera. (...)Sabent que el viatge
s’acabava, demanà que les seves cendres fossin enterrades entre els roses del
jardí de la filla, on reposa des de finals de gener, després de 92 anys de
viure sabent el que volia fer de la seva vida.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada