PLANTA  CARA  I  FORMA’T

UGT i els joves del sindicat, organitzats en AVALOT,  han estat presents a la  “Fira de la FP i l’Ocupació”. Raonàvem que en moments com els actuals,  amb un futur que s’albira difícil, hem de plantar cara des de diversos àmbits: fent propostes i a la recerca d’acords; mobilitzant-nos i sortint al carrer,... hi ha un  de primordial que no podem oblidar, formant-se.

 

La Fira de la F&T és un indret on trobar informació per avaluar les opcions professionals i  tenir la capacitat d’escollir entre els diversos cicles formatius de grau mig i superior que s’oferten a les terres de Lleida.

 

Et dóna l’oportunitat de parlar amb aquella noia que no sap quin camí prendre: si anar al batxillerat o a un cicle; i si opta per aquesta darrera opció; quin cicle tria?. Raonar amb aquell jove que no veu clar si es traurà el Graduat i ens pregunta: Què és això dels PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial)?. Escoltant-los et reafirmes en la convicció vers la funció tutorial, la necessitat dels Gabinets d’Orientació acadèmica i professional als centres educatius i que els professionals dels EAPS (Equips d’Assessorament) no donen abast a les necessitats actuals.

Per l’estand passen adults amb experiència laboral, molts a l’atur, que  volen convalidar-la amb  crèdits de FP i no saben com fer-ho perquè no és tan fàcil conèixer els mecanisme.  En aquest sentit és fonamental els Punt d’Atenció que hi ha als Serveis Territorials d’Ensenyament amb l’objectiu de facilitar la recerca d’informació.

Passen pares i mares, preocupats pels seus fills, pel seu futur. Que no mirin només si, del cicle que triïn, trobaran feina; que tinguin en conte també els seus interessos vitals, que estan fent via, que s’estan formant i hem d’ajudar-los  a què es realitzin com a persones, que trobin la felicitat i que aquesta recerca no es contradiu amb el valor de l’esforç. De nou es veu necessari  una bona orientació professional.

I a la Fira parlem amb els nostres companys i companyes docents, de les seves angoixes i preocupacions; no se senten escoltats ni valorats. Es pregunten que se’n ha fet d’aquells centres integrals de FP dels que tant s’havia parlat, de la necessitat d’una formació més pràctica, de potenciar encara més les llengües estrangeres i els intercanvis amb altres països. De la necessitats que els empresaris s’involucrin més en la formació dels seus treballadors.

Parlant d’altres països i altres models de Formació Professional, sorgeix la conversa al voltant del model alemany, la FP dual; delegada a les empreses. I una pregunta: És transportable el model dual alemany al nostre país?.

Hi ha diferències substancials, el teixit productiu alemany s’articula fonamentalment al voltant de sectors com el metall, automoció química, farmàcia,…. Grans empreses amb potents centres propis de formació on van els alumnes, futurs treballadors de l’empresa. La nostra economia està excessivament bolcada al sector serveis, amb una presència majoritària de petita i mitjana empresa. Amb aquestes condicions, excepte en casos molt concrets, ni pel teixit productiu ni per la mentalitat empresarial sembla que sigui possible generalitzar el model dual.

Sense negar, al contrari, reivindicant la necessitat d’una major coparticipació del món empresarial i avançar en el model de “formació en alternança”, iniciat fa uns anys amb convenis amb empreses del territori, mitjançant els quals l’alumne, a l’hora que estudia, treballa.

 

 

 

.