En defensa del model lingüístic

A l’octubre passat el ministre Wert es despenjava  amb què volia “espanyolitzar els alumnes catalans”; ahir mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya publicava una sentència que, d’aplicar-se, significaria segregació a les nostres escoles.

 

Te’n adones que en aquest país no avancem; quan sembla que dones un pas endavant, reculem dos i mig.

 

 La Consellera surt en defensa de l’actual model lingüístic i ens solidaritzem amb ella quan diu que no li preocupa si per actuar en contra de la sentència es inhabilitada.

 

Com ella, defensem l’actual model d’’ús del català a l’escola i  la immersió lingüística; model vigent des dels principis dels vuitanta que ha facilitat la cohesió social als centres educatius i, per extensió, a la resta de ciutadans que, essent  d’orígens ben diversos, tenen voluntat d’integració.

 

També hem de dir amb tota claredat que la sentència no pot servir de “tapadora” per a no parlar de les preocupacions quotidianes de la ciutadania: els aturats, els desnonaments, la misèria pels carrers, les pèrdues en serveis bàsics com educació,  sanitat i  dependència; les retallades dels ajuts a les persones amb discapacitats, als infants, a la gent gran; la manca de futur del nostre jovent, abocat a sortir del país (els nostres pares foren emigrants, els nostres fills seran emigrants).

 

Una darrera reflexió. No sé si ho deia Gandhi però sí que ho practicava, ”Davant una llei injusta, desobediència civil”.