“Batec”, una revolució pacífica
de mestres
El professor de la Universitat Nacionalla UdL ens explica com, a l’inici
dels anys 30, la renovació pedagògica a les terres de Lleida fou una realitat a
través del grup “Batec”, definit pel pedagog Alexandre Galí com “una revolució pacífica de mestres”.
 |
| Trobada de "Batec" |
“Batec” s’organitza a casa del
mestre de Termens (Noguera), Ramir Vila amb el mestre d’Alcoletge, Fermí Palau;
el de Juneda, Salvador Ambrós; el de Montoliu, Josep de Tapia i el de Puigverd
de Lleida, Patricio Redondo.
L’activista de “Batec” i dirigent de la FETE-UGT , Dolors Piera,
mestra de Belloch d’Urgell i Balaguer, abans de traslladar-se a Vilafranca del Penedès
- on s’organitza el grup “Inquietud” -, ens explica com eren les trobades dominicals dels docents, majoritàriament
d’escoles rurals, en diverses poblacions, el ressò social que les envoltaven i el funcionament del grup: “...
ens reuníem (...)Ens rebia el mestre a la seva escola. Ens explicava el seu
treball i els seus problemes pedagògics, als quals entre tots els assistents
buscàvem solucions.(...)Retornàvem als nostres pobles cantant i més animats que
mai a continuar les nostres classes.”
“Batec” s’organitzava al marge de tot formalisme, sense jerarquies,
sense afiliació, sense quotes ni complicitats burocràtiques. Era un grup força
heterogeni, sorprenent en una època tan radicalitzada com fou la republicana; els docents batequistes
tenien diferències ideològiques importants – hi trobem de catòlics,
llibertaris, socialistes, comunistes-, superades per un interès comú: el nen.
Així ho explicava Josep de Tàpia: “En Batec hi ha de totes les creences, de
totes les ideologies possibles, demostrant que hi ha possibilitats d’una franca
i lleial cooperació”. Mitjançant la revista “Escola”, òrgan oficiós del
Grup, declaraven els seus fonaments ideològics - “un ideal: l’escola; un sentiment: el nen; un amor: la vida; un amic:
el mestre; un company: el treballador”-.
En una de les primeres reunions, la celebrada el setembre del 31 a Vilanova de la Barca , proclamaven la
necessitat del treball en equip, amb projectes educatius, per educar amb més
coherència, i reclamaven de l’administració els mecanismes que ho fessin
possible.
Hi havia dos “Batecs”, un a la
plana de Lleida i un altre a Balaguer, aquest darrer reunia els mestres de la Noguera. A les
comarques dels Pallars també s’organitzà
el grup d’ensenyants “Renovació”,
liderat pel mestre de València d’Àneu, Isidor Boix. A la trobada celebrada a Puigverd
de Lleida l’octubre del 33, es presentà la “Cooperativa Espanyola de la Impremta a l’Escola”, on
s’associaren els mestres que assentaven la seva tasca pedagògica en les
tècniques del mestre francès Celestine Freinet; tot i que no tots els integrants
del Grup eren freinetistes; els pedagogs Decroly i Montessori també eren objecte d’estudi pels mestres
batequistes, tal i com es demostra rellegint
el butlletí “Escola”.
El llibre de professor Jiménez Mier, seguint la tècnica del fitxer escolar
ideat pel Freinet, presenta 100 fitxes-resum
amb informació de cadascú dels integrants del Grup. En llegir-les ens adonem que molts d’aquells
mestres capdavanters de la renovació pedagògica: Ricard Barqué, Montserrat
Parellada, Pepita Uriz, Ramon Costa Jou, Dolors Piera, Lluís Aigé, Josep
Alcobé, Josep Pach, Herminio Almendros, Domingo Tirado, Ramon Costafreda, Josep
Barrull, Pere Garcia Lamolla..., constituïren a les terres de Lleida, la Federació de
Treballadors de l’Ensenyament, la
FETE , adscrita a la UGT. Alguns
Conclusió: el moviment sindical i la renovació pedagògica han estat
íntimament lligats des dels seus orígens i així ha de continuar, és fonamental per avançar cap una educació que garanteixi
els principis de qualitat i equitat. I pel que fa al laïcisme i el respecte a l’alumne, el treball cooperatiu i el projecte
educatiu. No us sembla un debat ben actual?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada