27.S: I si  reclamem propostes concretes?

 

-Sou catalans fins?

-Què vol dir ser “català fi”?

-Que si sou dels qui volen la independència.

(de la conversa  amb un padrí de Montanyana, el passat diumenge)

 D’un temps ençà sembla com si ens haguéssim de definir existencialment de si “soc o no soc” (català fi) i haver de  justificar el per què. És una situació malaltissa, que divideix, i a la que em  nego a “fer el joc”.

 

I ara, que tenim l’oportunitat de conformar el nou Parlament i  triar un  Govern que doni resposta als problemes de la ciutadania, amb l’excusa del moment excepcional i de què “ara és l’hora”, es formen llistes (amalgama de persones, en teoria, amb ideologies  diverses quan no contraries) i ens tornen a embolicar amb el caire plebiscitari del 27S.

 

Estratègia dels que ens han governat els darrers anys  per amagar la seva responsabilitat en els casos de corrupció (només cal llegir les conclusions de la comissió del Parlament sobre corrupció, arrel l’afer Pujol), i despistar-nos tant de la seva responsabilitat en les retallades de drets com del suport legislatiu que van donar fins el 2012 al  govern central (cas paradigmàtic fou el seu recolzament actiu  a la reforma laboral)

 

Si, amb l’ajut dels mitjans de comunicació públics com TV3 o Catalunya Radio (anècdota, però no és casualitat que la candidatura oficial “Junts pels Sí” copií el logotip que utilitza TV3 per promocionar la cançó de l’estiu, “Junts”), aconsegueixen que  només es parli de si “ets o no ets” (català fi) no caldrà donar comptes  de la gestió del darrers anys (ni de l’oposició  feta  pel primer partit de l’oposició, ERC), ni comprometre’s a futures accions de govern, més enllà de prometre la independència, “fer realitat el somni”, deia la Muriel Casals.

 

Al 9N, la  crida a la participació  fou de caire sentimental i patriòtic, amb mancança de raonaments objectius al voltant dels beneficis de la independència al conjunt de la ciutadania de Catalunya.  Ara  els  hem d’exigir propostes concretes al voltant de l’ocupació, la sanitat. l’ensenyament, la dependència,  l’atenció a les persones,...

 

Sobre tot allò que configura el nostre “dret a decidir” a ser ciutadans i ciutadanes lliures.  

 

 

 

TRANSPARÈNCIA I GESTIÓ DEMOCRÀTICA A L’ENSENYAMENT PÚBLIC

Deia la Consellera d’Ensenyament a la 2ª Escola d’Estiu de Directors de Centres Educatius organitzada per l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA):  “imaginem el futur amb una direcció forta i amb creativitat”.

Creativitat; consubstancial amb la tasca  docent, que  té la característica singular d’haver de donar  respostes creatives a situacions noves que esdevenen en el dia a dia de les nostres  aules i  centres.

I això de ”direcció forta”. En quin sentit?

Quan analitzes les normes desenvolupades per l’administració a l’àmbit de les direccions veus que, amb l’excusa de donar eines per escollir el docent que millor s’adapti a la singularitat del lloc de treball, es confon “direcció forta” amb arbitrarietat, amiguisme i ocultació (afortunadament hi ha direccions que no s’avenen a entrar al joc)

Un exemple força explícit; la LEC i el Decret de Plantilles dóna al director o directora l’oportunitat de sol·licitar la singularització d’un lloc de treball, és a dir, definir-lo amb un perfil determinat i, en cas de rebre l’autorització, poder reclamar el docent adient per  a ocupar-lo.

Des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) de les terres de Lleida, amb l’objectiu que hi hagués una gestió democràtica i objectiva a l’hora de nomenar el professorat sota els principis fonamentals de la funció pública de mèrit, capacitat i publicitat, presentàrem una proposta per a què, un cop aprovada la singularitat del lloc de treball hi hagués una oferta pública per a què totes les persones amb el perfil demanat poguessin presentar  candidatura, accedir a l’entrevista que marca la norma  i tenir l’oportunitat de participar en el procés de selecció (val a dir que alguns centres, tant de primària com de secundària, en un afany de transparència, va publicitar a la seva web l’oferta de treball)

La callada fou la resposta del Departament a una proposta de transparència que hauria donat oportunitats de participació.

S’haurà d’esperar a què es facin públics (diuen que abans del 14 de juliol) els nomenaments provisionals del curs vinent per saber:

1.      Quins llocs  han estat autoritzats com a singulars.

2.      Quins han estat els docents seleccionats per a ocupar-los.

Deia la consellera:  “si volem  autonomia de centre, hi ha d’haver direcció”.

No seré jo qui discuteixi aquesta afirmació  però sí que completaria la frase dient que aquesta direcció ha de ser compatible amb una gestió democràtica dels centres, amb participació de tota la comunitat educativa i en especial, del professorat.

 

 

Moltes gràcies mestres

 Aquest dies d’Escola d’estiu, la 46èna “Jaume Miret” a Lleida i la 50 “Rosa Sensat” a Barcelona, s’ha iniciat una magnífica campanya sota el títol “ Moltes gràcies mestres”.

Vull posar el meu granet de sorra i us parlaré d’una professora que vaig tenir a l’Institut, l’únic de Lleida, avui “Màrius Torres"; era el curs 69-70 ò 70-71.

“Mira que li fèiem malifetes i ella s’enfadava, i molt; feiem 5è ò 6è de batxillerat i  era la professora de Llengua i Literatura castellana. Recordo com un dia portà un disc del Serrat, dedicat a l’Antonio Machado, aquell de “Españolito que vienes al mundo te guarde Dios....”. De vegades ens parlava de la manca de llibertat que patíem i que algun dia aconseguiríem que arribés la democràcia. 
Amb el temps, ja mestre en una rural,  als meus alumnes els hi feia, entre altres matèries, castellà i socials;  posava el disc del Serrat  i els enraonava sobre aquella  mestra que, en temps difícils,  parlava de llibertat i democràcia. Es deia Glòria Moreno, era gallega i no vaig saber mai més d’ella."
 

Tot el meu reconeixement.

http://www.moltesgraciesmestres.org/ca

 

 

FETE-UGT sindicat majoritari a l’àmbit de l’ensenyament

Un total de 38 processos electorals han estat organitzats aquest curs escolar 2014-2015 a l’àmbit de l’ensenyament a les comarques de Lleida, mitjançant els quals s’han escollits 206 delegats i delegades en representació de 8.316 treballadors/es del sector;  essent un cop més, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT) el sindicat majoritari.

De setembre 2014 a juny 2015 aquests han estat els resultats dels processos electorals:

·        UGT........................................... 89 delegats/des

·        CCOO. ....................................... 57       “

·        USO. .......................................... 27       “

·        USTEC-STE’s .............................. 16       “

·        ASPEPC.. ............................ ........  5       “

·        JUNTS.. ......................................   4       “

·        CGT.. .........................................    3       “

·        AMRC.........................................   2       “ 

·        ANPE..........................................   2       “

·        Grup de treballadors/es..............  1       “

(Fonts: UGT Terres de Lleida. Juny 2015)

Fem una valoració molt positiva  tant pel que fa a la representació aconseguida, com  pel compromís  dels 206 delegats/es que  han acceptat representar  les seves companyes i companys ens els centres de treball.

 

Una realitat  que  enforteix  els principis pels quals FETE-UGT es constituí: La dignificació de la professió i la defensa de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i que ens esperona a continuar treballant per una  educació gratuïta i de qualitat que eviti  tot tipus de discriminació de gènere, religiosa  o cultural i sigui eina de progrés i equitat social.

Transparència als centres públics. Quins llocs han definit amb perfil?

El Decret de Plantilles, a l’article 2.2 dóna la competència al director/a de definir requisits específics als llocs de treball, d’acord amb el projecte educatiu i de direcció. El mateix  2.2 explicita que  la direcció  ha d’informar al claustre i al consell escolar del centre de les propostes  sobre els requisits o perfils propis dels llocs reconvertits.

D’acord amb la resolució sobre adjudicacions provisionals pel curs vinent i les posterior modificacions, del 2 al 17 de juny  les direccions dels centres han de presentar al Departament  sol·licitud d’autorització de llocs de treball específics estructurals (amb perfil) i abans del 23 de juny han de formalitzar la proposta de la persona seleccionada.

Quins terminis hi ha entre que s’autoritzi transformar el lloc ordinari en lloc amb perfil a què la direcció faci la proposta?

Amb aquest calendari ja es veu que no hi ha intenció que el conjunt del professorat tingui tota la informació a l’abast i pugui presentar la seva candidatura a un lloc determinat.

S’ha complert al teu centres la normativa d’informar al claustre i al consell escolar dels llocs reconvertits?

Si ha estat així; feu-nos arribar la informació de llocs que s’han transformat en específics i requisits que es demanen als candidats (serà la única manera de tenir  constància, encara que incomplerta, d’alguns dels llocs ordinaris transformats en  estructurals)

Si no ha estat així, també seria bo saber-ho.

Per recollir la informació aquí us deixem el nostre correu fete@lleida.ugt.org

Com a Sindicat continuarem reclamant que es faci relació pública dels llocs específics i es doni l’oportunitat de poder presentar-se com a candidat.

 

NOTA: Ens estem jugant molt, penseu que el lloc reconvertit ja no sortirà al  concurs general de trasllats sinó que es cobrirà de manera definitiva a través d’un concurs específic que es convocarà qui sap quan

 

 

Escalete. Nuei de Sanchuan

La  Giganta  de  Riglos

La Giganta de Riglos Cuenta una vieja historia que en una aldea de la zona, Foz de Escalete, habitaba una extraña anciana de un tamaño tan gigantesco que atemorizaba a todos los habitantes. Era hilandera y, además, tenía fama de bruja. Cansada de ser rechazada por todos, hizo aparecer de la nada las inmensas rocas, y con una fuerza sobrehumana las clavó junto al río Gállego para refugiarse tras ellas. Desde entonces se oculta allí, y casi nadie la ha vuelto a ver. Pero dicen que la giganta bruja se aparece una vez al año, en la Nuei de Sanchuan (Noche de San Juan). Surge desde las alturas, se sienta sobre uno de los mallos, O Pisón, y desde allí, peina sus cabellos blancos mojando su peine en las aguas del río. Otros aseguran que apoya un pie en Peñarrueba de Murillo y el otro en Riglos, y se inclina sobre el río que queda en medio para remojar el lino con el que hila.

 

Dies fa que ho endrecen tot i avui, infausta Nuei de Sanchuan, allò que temia.

Tot començà quan l'Antònia, la petita dels Dieste, se'n anà. La trobava a faltar i parant orella en les converses dels sagals de Sarsa i Loarre he sabut que s'ha esposat a Plasència, amb  Francisco Giménez, de casa Lorente.



Foz d'Escalete, sortida de la pardina


Ara, la resta dels masovers, congost enllà, en nit de lluna plena s’allunyen del meu petit regne amb furtiva mirada i lluentor als ulls, regalimant  tristor, abandonen.  

Jo, vençuda, no sé com aturar-los.  Maleïda solitud que els empenta!

Se’n van carregats de farcells, amb ells, rialles, plors, cançons, renecs. Vida.

Adéu a la Sorollosa juguesca dels infants, el parloteig de dones fent bugada al barranc  de "Forcallo" que vorejant el camí, esportella la roca  obrint estreta via i la remor llunyana d’esquelles apropant-se,  a la posta del sol.

Quin esguard vers el vell casalot, fins ara aixopluc de peregrins arribats de terra baixa, dolça parla, que a l’encontre del francès hi van?

On aquells “Bon Dia”, aquells “Déu vos guard”, aquell xiu-xiu  a taula estant? I aquells relats fantàstics vora el foc? Somnis d’altres indrets que oïa mentre jo fila que fila.

Exultants  “Bon camí” esdevenen ja silenci, silenci que embolica.

I de tant en tant, xiulet de "Os Mallos" alarma; cruix  el finestral de l’eixida, rabiosa ventada sacseja fins envair l’estança de llar ara morta.

S’emporta una teula, una altra, encara més; degotall que esmicola, l’arruïnen.

Ja no hi ha casa, només pedres.

I enyor, molta enyor.

 

Casa d'Escalete, al peu del camí de Sant Jaume.

 

.

Escalete. Nuei de Sanchuan

La  Giganta  de  Riglos

La Giganta de Riglos Cuenta una vieja historia que en una aldea de la zona, Foz de Escalete, habitaba una extraña anciana de un tamaño tan gigantesco que atemorizaba a todos los habitantes. Era hilandera y, además, tenía fama de bruja. Cansada de ser rechazada por todos, hizo aparecer de la nada las inmensas rocas, y con una fuerza sobrehumana las clavó junto al río Gállego para refugiarse tras ellas. Desde entonces se oculta allí, y casi nadie la ha vuelto a ver. Pero dicen que la giganta bruja se aparece una vez al año, en la Nuei de Sanchuan (Noche de San Juan). Surge desde las alturas, se sienta sobre uno de los mallos, O Pisón, y desde allí, peina sus cabellos blancos mojando su peine en las aguas del río. Otros aseguran que apoya un pie en Peñarrueba de Murillo y el otro en Riglos, y se inclina sobre el río que queda en medio para remojar el lino con el que hila.

 

Dies fa que ho endrecen tot i avui, infausta Nuei de Sanchuan, allò que temia.

Tot començà quan l'Antònia, la petita dels Dieste, se'n anà. La trobava a faltar i parant orella en les converses dels sagals de Sarsa i Loarre he sabut que s'ha esposat a Plasència, amb  Francisco Giménez, de casa Lorente.



Foz d'Escalete, sortida de la pardina


Ara, la resta dels masovers, congost enllà, en nit de lluna plena s’allunyen del meu petit regne amb furtiva mirada i lluentor als ulls, regalimant  tristor, abandonen.  

Jo, vençuda, no sé com aturar-los.  Maleïda solitud que els empenta!

Se’n van carregats de farcells, amb ells, rialles, plors, cançons, renecs. Vida. Sorollosa juguesca dels infants, parloteig de dones fent bugada al barranc  de "Forcallo" que vorejant el camí, esportella la roca  obrint estreta via; remor llunyana d’esquelles apropant-se,  a la posta del sol.

Quin esguard vers el vell casalot, fins ara aixopluc de peregrins arribats de terra baixa, dolça parla, que a l’encontre del francès hi van?

On aquells “Bon Dia”, aquells “Déu vos guard”, aquell xiu-xiu  a taula estant? I aquells relats fantàstics vora el foc, somnis d’altres indrets que oïa, fila que fila.

Exultants  “Bon camí” esdevenen ja silenci, silenci que embolica.

I de tant en tant, xiulet de "Os Mallos" alarma; cruix  el finestral de l’eixida, rabiosa ventada sacseja fins envair l’estança de llar ara morta.

S’emporta una teula, una altra, encara més; degotall que esmicola, l’arruïnen.

Ja no hi ha casa, només pedres.

I enyor, molta enyor.

 

Casa d'Escalete, al peu del camí de Sant Jaume.

 

.