Discursos que no encaixen amb l’acció de govern

Quan els responsables del Departament  parlen d’inici normal del curs escolar, hem de dir que, en tot cas, és una normalitat  fruit de la tasca  i la professionalitat d’uns docents i uns equips directius, malgrat totes les dificultats burocràtiques i de gestió.

Pensen que acceptarem com a normal  que  hi hagi 962 alumnes més amb el mateix  nombre de professorat que el curs passat (4660 docents)?.

No hem d’oblidar que el curs passat van haver 1.500 alumnes nous i es van perdre 150 llocs de treball docent. En dos anys hi ha hagut un augment  de 2.462 alumnes i a l’hora una reducció neta de 150 docents (els que es van perdre el curs 2012-2013  i enguany no s’han recuperat).

Aquesta realitat fa que el nombre d’alumnes a aula sigui elevadíssim en molts centres ( no podem parlar de qualitat educativa quan en una aula trobem 28-30 alumnes de 3 anys o de 1er. de Primària (en ple procés d’aprenentatge de la lectoescriptura).

Sense oblidar que al professorat, en aquests dos darrers anys se li ha afegit més hores d’atenció directa a l’alumnat;  perdent aquell temps tan necessari de coordinacions i de preparació de classes.

El més greu és la pèrdua de molts recursos humans que possibiliten desdoblaments de grups, atenció individualitzada i a la diversitat,  aules d’acollida o unitats de suport.

Recursos que són  garantia de qualitat i necessaris per anar cap a una educació inclusiva.

Que els centres educatius perdin aquests suports es contradiu amb les paraules de la conselllera Rigau que  manifestava públicament com un dels principals reptes del seu Departament era assolir  “l'èxit escolar amb els alumnes amb més dificultats" .

Tot i que no ens ha d’estranyar ja ens tenen  acostumats a que els  discursos no encaixin amb la seva acció de govern.

 

http://www.youtube.com/watch?v=RbS893p6SEI

 

 

 

 Cal una major transparència en adjudicacions a interins i substituts

El dilluns 2 de setembre tots els centres educatius obriran les seves portes.

Personal docent, d’Administració i Serveis continuaran les tasques iniciades abans del període vacacional: Coordinacions, organització del nou curs,... desenvolupament de les proves extraordinàries pels alumnes de Secundària i Batxillerat que no van superar matèria al passat juny. En definitiva, posaran les basses per a què el començament dels curs escolar es faci amb la major normalitat possible.

El proper 12 de setembre iniciaran les classes l’alumnat d’Infantil i Primària; el 13 arribarà el de Batxillerat i  FP (Cicles Formatius de Grau Mitjà); serà 19 quan comencin les i els de Cicles Superiors de FP, d’Ensenyaments Específics (esports, activitats plàstiques i musicals),  també les Aules de Formació d’Adults.

Temps hi haurà per fer la valoració d’aquest inici de curs, tant pel que fa a la qualitat del servei, com a les condicions laborals des treballadors i treballadores del sector.

Pel que fa a plantilles, si es confirmen les paraules de la Consellera en el sentit que no hi haurà noves retallades de professorat, ens trobarem amb un total de 7.000 docents: 5.556 a l’àmbit de la Pública i 1.444 a la Concertada (hem de recordar que el curs passat  es va reduir la plantilla en gairebé un 5%  (es van perdre 243 docents a la Pública i 81 a la Concertada).

Divendres 30 d’agost hi haurà un nou procés de nomenaments de personal interí i de substitucions. (alguns interinatges ja es van cobrir a finals de juliol) i el proper 9 de setembre la segona tanda

Un cop més l’actual procés telemàtic de nomenaments no  facilita el seguiment de les adjudicacions, la qual cosa implica la indefensió del personal interí/substitut.

Hi ha altres sistemes telemàtics més transparents; vet aquí una proposta:

1. Ensenyament faci públic, abans del procés d’adjudicacions, els llocs de treball pendents de cobrir, amb definició del tipus de jornada (complerta, mitja jornada, 1/3 de jornada,...) de cadascun d’ells i durada prevista del contracte.
2. Amb tota la informació a l’abast, l’interí/substitut ordena els llocs vacants en funció dels seus interessos.
3. El Departament fa l’adjudicació d’acord amb les peticions realitzades i l’ordre que  ocupi l’interí/substitut  dins la borsa de treball.

L’aplicació d’aquesta  proposta, que ara s’utilitza per als llocs de difícil cobertura i es generalitzaria  a totes les vacants, milloraria la transparència del procés  i facilitaria la possibilitat de reclamar.

 

 

Imatges com aquesta, nomenaments presencials, són passat. Ara el que cal és una major transparència

Exerciran el seu dret a l'educació

"L’infant ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal"
(article 10 de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant)

 

Som a Hebron, els escolars omplen els carrers d’una ciutat on es copsa la violència, és l’hora d’anar a escola.

 

Avui les autoritats israelianes han decidit que s’han d’escorcollar totes les motxilles. L’ordre és clara i els soldats aturen els infants. Les petites no es dignen ni a mirar-los, fan com si no anés amb elles. Les  més grans, tot protegint els menuts, es rebel·len; el seu rostre reflecteix la fermesa i el coratge del que vol fer valdre els seus drets. Increpen aïrades i colpegen amb fúria  uns soldats algun dels quals els hi “fa gràcia” la situació.

Un mestra intenta que els deixin passar, explica als militars que en aquelles motxilles només  trobaran els quaderns i els entrepans dels seus alumnes. No l’escolten, les ordres dels caps s’han de complir: Si no es deixen registrar, no passaran.

 

Sabent que menys la raó ho poden perdre tot, aquells col·legials, amb el cap ben alt seuen al terra i treuen els seus quaderns escolars. En un descampat ple de runes i vigilats per uns fusells que els hi recorda la seva condició de  fills  d’un poble oprimit, faran classe. Exerciran el seu dret a ser educats.

 

Curs escolar 2012-13: 324 docents menys

 

D’acord amb les estadístiques sobre Ensenyament presentades pel “Ministerio de Educación”; a les terres de Lleida aquest curs han exercit 7.000 docents, 324 menys que el curs 2011-2112.
 

El professorat s’ha repartit de la següent manera:

• 1444 a la Concertada ( 81 docents menys que al curs anterior)

 

• 5556 a la  Pública (243 menys; cal recordar els Departament va informar que a les terres de Lleida havia 150 docents menys per ocupar-se de 1.500 alumnes més).

Aquesta pèrdua de  324 docents que van deixar de ser contractats respecte el curs anterior representa una reducció del 5% del total del professorat de la  demarcació (personal interí que ha passat a fer substitucions i substituts que s’han afegit a  les llistes de l’atur). Plantilles similars  a les del curs 2008- 2009  quan havia 7125 docents en actiu (el curs 2007-2008, havien estat 6.752) amb la generalització de la sisena hora a tots els centres de la xarxa pública.

La reducció ha significat:

• ·         Aules que superaven el nombre d’alumnes que estableix la LOE.

·         Pèrdua d’aules d’acollida per atenció als alumnes fills de l’emigració.

·         Menys professionals de suport a l’escola inclusiva ( psicopedagogs, logopedes, serveis d’atenció a motrius,... )

·         Reducció d’oferta de cursos a les EOI’s

·          

Aquesta realitat comporta un retrocés social i educatiu que trenca l’equitat, la cohesió i els avenços socials aconseguits les darreres dècades; és necessari aparcar aquestes polítiques de reducció de la despesa publica en educació que soscaven les condicions i la qualitat de la professió docent i perjudiquen enormement tant el benestar de la ciutadania com el creixement econòmic del nostre país.

Per a més informació:

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/profesorado/estadistica.html

 

 

Una "Missió Pedagògica" al Cadí

Una "Missió Pedagògica" al Cadí

(Del 7 al 14 de juliol de 1934)

Anant cap a la "Missió"
 

"Missions Pedagògiques" fou un projecte promogut pel govern de la II República amb l’objectiu de portar la cultura, el coneixement i l’educació al món rural en un país on més del 40% dels seus homes i dones eren analfabets. Quan una “Missió” arribava al poble s’organitzaven jocs per a la canalla, es passaven documentals, s’escoltava música mitjançant un gramòfon, s’organitzava alguna xerrada cultural oberta a tothom i s’entregava una biblioteca (durant el període, el Patronat de Missions envià a terres lleidatanes un total de 118 biblioteques, els llibres de les quals es posaven a disposició, en préstec, dels habitants del poble). Era la gran festa de la cultura.

Tot buscant les arrels de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT, la FETE-UGT a les terres de Lleida organitzàrem una trobada amb la Pepita Raimundi, la darrera supervivent d’aquells iniciadors del sindicat a les nostres contrades; en un moment de l’entrevista ens digué: “Molts de la FETE anàvem a les Missions Pedagògiques, a estendre pels pobles la nova pedagogia; la Pepita Uriz em demanà que hi anés i li vaig dir que encara no estava preparada”. La Josepa era una jove estudiant de mestra a Lleida.

 

Aquella conversa ens va motivar a  informar-nos sobre les “Missions” que s’organitzaren a terres de Lleida; descobrirem que foren cinc, la més coneguda la realitzada al setembre-octubre del 32 a la Vall d’Aran. Del 7 al 14 de juliol de 1934  s’organitzà una “Missió Pedagògica” a diverses localitats al voltant de la serra del Cadí: Tuixent, Josa, Gosol, La Vansa, Fornols i Adraen.

 

Trobàrem informació sobre els “missioners” d’aquella expedició pedagògica, la qual cosa ens confirmà que majoritàriament eren de la FETE. L’encapçalà la Pepita Uriz, directora de l’escola Normal i presidenta del sindicat; l’acompanyaren  Josepa Rovira,  Baltasar Gaza, Frederic Godàs –fill del fundador del “Liceu Escolar”,  secretari d’organització del sindicat ugetista- i Miquel Solé. Col·laborà  una jove estudiant de mestra, l’Hortènsia Vallejo (després de la guerra marxà cap a l’exili, a Bucarest on fou directora de la secció en castellà de Ràdio Romania Internacional)  mare del Petre Roman que arribaria a ser, al 1989 amb la caiguda del dictador Caucescu, Primer Ministre de Romania).

No sabem quines foren les activitats organitzades aquells 8 dies de juliol, ni si es van distribuir biblioteques pels diversos pobles. Es per això que fem una crida: Si algú té  informació al respecte, som conscients de les dificultats pels anys que han passat, ens ho faci saber (fete@lleida.ugt.org) per conèixer  millor i recordar que per aquestes terres de l’Alt Urgell es desenvolupà una de les activitats senyeres d’aquella República que a tants i tantes il·lusionà .

Salut.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      

 

     

 

Al voltant del concert “Per la Llibertat”

Seguint els preparatius del concert d’aquest tarda “Per la Llibertat” he rememorat aquesta carta que vaig enviar als organitzadors del “Correllengua 2011”

 

Amiga Amàlia:

Fa uns dies la Carmina em telefonà per preguntar-me si volia llegir el Manifest del Correllengua d’enguany.

 

“Per què ho he de fer?”. Li vaig preguntar.

 

 “Vas estar a l’acte final de la “Crida”, al camp del Barça, fa trenta anys. Per això hem pensat amb tu”. Em  va respondre l'estimada companya.

He acceptat la seva proposta que m’ha servit per reflexionar al voltant de les circumstàncies d’aquell temps de la “Crida”.

Teníem uns vint anys  quan morí el dictador (1975); s’obria un temps de canvis que ens il·lusionava. Al 76 ens veiem embolicats en la “Marxa per la Llibertat”, cridàvem en veu alta “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” i ens estomacaven. Al 77 la gran “Mani” de l’11 de setembre que aplegà a Barcelona més d’un milió de persones; un dia abans, la de Lleida, a Ferran, multitudinària, no havíem vist mai una d’igual. Al mes arribava de l’exili el President Tarradellas amb el “Ja soc aquí”, s’elaborava un Estatut,....El que et deia, temps d’il·lusió.

Érem joves i junts ens trobàvem bé; idees diverses però quelcom en comú, que ho podria expressar amb un “Visca Catalunya lliure”. Érem d’esquerres però no ens preguntàvem de quin partit: Hi havia de socialistes, comunistes, del PSAN, del PT,... i parlàvem i discutíem amb vehemència d’autodeterminació, d’independència, de solidaritat, de nacions sense estat, de pobles oprimits, de llibertat, de....

Ens trobàvem en cinefòrums, en recitals (era el temps del Llach, del Raimon, de l’Ovidi, de la Rosell, de l’Al .Tall o del Monleón i Els Pavesos,...) I així, autodidactes, ens anàvem fent. Uns eren d’aquí, altres fills de l’emigració dels anys 40 i 50.

Al febrer del 81 un gran ensurt, l’avortat  cop  del Tejero; ens varem “acollonir”;  veiérem “les orelles al llop”. Sortien lleis com la LOAPA que ens tornaven a models centralitzadors, que treien competències a la nostra minsa autonomia; es posava en dubte l’ús del català a l’escola, com ara.

Ara i fa 30 anys, el català, la llengua del país, ha servit com a tret d’identitat d’un poble, i també, per integrar-nos, cohesionar-nos socialment (t’ho dic amb coneixement de causa).

I la nostra reacció va ser participar en la convocatòria de la “Crida”, que ens donava l’oportunitat de sortir a cridar “Som una Nació”. Un crit que sovint cal repetir.

 

En resum, participar amb la “Crida” aquell 24 de juny  de fa 30 anys era una manera de dir: “Què carall. No ens aturaran!

Bé, Amàlia, quatre reflexions que he volgut compartir i que has d’interpretar com l’expressió de la joia que sento de participar al Correllengua d’aquest 2011.

Salut i Endavant

 

 

De nou al carrer, contra la LOMCE i les retallades
 

27 de juny, de nou al carrer contra la LOMCE.  Llei injusta que atempta contra el principi d’igualtat d’oportunitats i segrega l’alumnat. Llei centralitzadora que nega la realitat plurinacional del país i  un model d’immersió lingüística que integra i ens dóna  cohesió social.

Lectura del Manifest a la plaça Sant Joan de Mata
 

De nou al carrer contra unes retallades que  destrueixen  llocs de treball, que precaritzen condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, que redueixen serveis educatius i augmenten les despeses de les famílies. Exemples clars són les escoles bressol, el transport i les beques pel menjador escolar.

La reducció dels ajuts de 1.000 € per alumne/any que ha fet el Departament s’ha traduït en  tancament d’algunes escoles bressol, acomiadaments en altres i augment generalitzat de quotes.

En àmbits rurals dispersos de les nostres contrades, es torna a anunciar a les famílies que s’hauran de fer càrrec d’una part de les despeses del transport escolar. Des de la UGT apostem per una escola inclusiva, escola per a tots, que trenqui les barreres que dificulten la igualtat d’oportunitats. La realitat  de les nostres comarques fan que les distàncies, la xarxa de comunicacions  i els dèficits en transport col·lectiu siguin barreres importants; i la utilització del transport escolar una necessitat; en conseqüència  reclamem la seva gratuïtat.

Observem amb preocupació la reducció de les partides destinades a beques menjador  i la seva repercussió en els  alumnes amb més necessitats, que  deixen el servei per no poder-los pagar i en molts cassos, el que és més greu, sense cap garantia  de fer un àpat decent al dia.

Són moltes les raons per sortir al carrer.