El tio Víctor d’Artesa



A Libia, recull llibres entre les runes

Hi ha imatges que inciten a la reflexió, també  hi ha de les que evoquen; com aquesta, mitjançant la qual se m’afigura el tio Victor.

 

 

Alumne del Patricio Redondo a Puigverd de Lleida, del grup dels grans; el mestre el responsabilitzà de la biblioteca. I amb quin orgull, ens deia, desenvolupava aquella tasca!

Arribà la guerra i el Víctor abandonà el poble. Amb el retorn descobrí  la biblioteca desmantellada i la majoria dels llibres cremats a les portes de l’escola.

Amb els anys  esdevingué el fuster d’Artesa.

Jo, de crio, passava part dels estius a Artesa amb els tios, l’Herminia i el Víctor, i els cosins. M’encantava  anar, jugar pels carrerons de la vileta, entrar a la fusteria  sabent que sempre trobaries un tros de fusta on, amb el xurrac, fer filigranes  i a l’hora de la migdiada, abans d’anar a banyar-nos al canal, fullejar algun dels  llibres que havia en aquella casa.

El tio, no  gaire parlador, era un enamorat de la cultura, tenia delit per la lectura i, per damunt de tot, vessava sabiesa i humanitat.