Carme Español: Una combatent per la llibertat

Buscant informació sobre la Carme Español Masip, una d’aquelles mestres de la República, trobo en el  Corriere della Sera, un article de Franco Manzoni,  publicat el 2 d’agost de 2006, amb motiu de la mort de la docent lleidatana. El periodista parlava d’una “donna dolcissima, istintiva, tenace. Una combattente per la libertà del proprio Paese”

Anys 20. Escola Normal Femenina
 

Carmen Español havia nascut a Lleida el cinc de maig de 1911, al si d’una família humil i culta. El pare, Manuel,  tipògraf de professió, treballava en un diari de la ciutat. Estudia a l’escola Normal femenina situada a l’actual col.legi “Cervantes”, del carrer Cavallers. Acaba magisteri i al setembre del 29 ocupa una plaça interina a Esteri d’Àneu. Al curs següent es destinada a Enviny, poble a prop de Sort. Al novembre de 1934, amb 72 alumnes, es crea l’escola Mixta de Malgovern. Carmen Español serà la mestra  d’aquella nova escola, situada a l’Horta de Lleida, fins el començament de  la guerra del 36.
 

FETE-UGT de Lleida organitza un grup sanitari que sortiria cap al front i Carmen Español   i el seu germà Xavier, també mestre amb destinació a Pallerols (Alt Urgell), s’integren en ell. Lola Casadellà, jove d’Alcoletge i també  del grup, ho explica a les seves memòries: “...els homes i les cinc dones férem el jurament de lluitar junts i complir amb el nostre deure, per l’honor de la República i de la FETE Quan vam arribar a Pompinillos, al front d’Osca es presentà Francesco Scotti, un noi de les Brigades Internacionals, responsable de la sanitat del sector (...) ens van separar en tres equips; el nostre format per un metge, un practicant, una noia mestra, la Carmen Español, de Lleida, el seu germà i sis mestres més, que servien de camillers”

Carmen Español coneixeria  Scotti i ja no es van separar. En acabar la guerra passaren a França i van formalitzar la seva relació al consulat italià en Toulouse, el 17 de febrer de 1941.

Participaren en la resistència al nazisme i acabada la Segona Guerra Mundial s’instal.len a Milà. Scotti fou diputat vàries legislatures i, del 58 al 68, senador en representació del PCI.

Durant tots aquells any  la casa dels Scotti/Español fou lloc de trobada de polítics, intelectuals i artistes i, com explicava la Teresa Pàmies, punt  d’acollida d’ antifranquistes que arribaven a Milà.

 

Carrer Vittorino Emanuele. Milà

 

Al 1977 moria Francesco i ella es dedicà als  nets (havien tingut 3 fills:Vittoria, Giuseppe i Giulia) i  participava a activitats de les aules de la gent gran. L’article de Manzoni al  Corriere della Sera, abans esmentat, cloia:  “Ma non mancava mai un fiore ogni giorno sulla tomba del suo Francesco”