Josefa i Elisa Úriz Pi, dues
mestres capdavanteres
Taula de la conferència inaugural |
Divendres
13 de maig, a la UdL ,
organitzada pel seu Servei d’Arxius es presentava l’exposició “Pepita i Elisa
Úriz, de Badostáin a Berlín Oriental” esdevingué un homenatge al seu compromís, pedagògic, polític i social.
Publicació propera al grup "Batec" |
Les
germanes Úriz arribaren a Lleida als anys 20 i la seva tasca a l'Escola Normal no va estar exempta de conflicte amb els sectors integristes i eclesials de la societat lleidatana pels seus mètodes fonamentats en les principis de la Institución Libre de Enseñanza, que titllaven de "contraris a la fe i la moral".
Amb l’esclat republicàla Pepita fou Directora de
l’Escola de Mestres; coordinà la revista “Escola” butlletí vinculat al grup de
mestres “Batec” i dirigí les cinc “Missions Pedagògiques” que s’organitzaren a
les terres de Lleida.
Amb l’esclat republicà
carnet fetista signat per Josefa Úriz com a Presidenta i Frederic Godàs com a Secretari |
Des
de l’àmbit sindical Pepita fou la
Presidenta d'ATELL (Associació de Treballadors de l’Ensenyament a
Lleida), la FETE-UGT de les nostres
comarques i a nivell de Catalunya, a partir del 1936, Secretària General de la FCTE. Elisa forma part del
Secretariat de la UGT
de Catalunya (el seu company, Antoni Sesé, era màxim dirigent de
l’organització ugetista)
A
l’exili francés ambdues germanes organitzen les tasques d’alliberament dels docents internats
als diversos camps de concentració i amb
l’ocupació nazi foren membres actives de la Resistència.
En
arribar la “Guerra Freda” , a principis dels anys 50, foren expulsades de França i s’instal.laren a la República Democràtica
d’Alemanya on fou fonamental el treball
diplomàtic de l’Elisa, des de la
Unión de Mujeres Españolas (UME) i membre de la direcció la Federació Democràtica
Internacional de Dones (FDIM), per aconseguir que al 1954 l’ONU instaurés el
dia 1 de juny com a “Dia Internacional del Nen”.
Tomba de Pepita Úriz en una zona dedicada als lluitadors internacionalistes |
Josefa
Úriz moria a Berlin al 1958 i al 1979 l’Elisa, sense tenir l’oportunitat del retorn.
L’exposició
que es pot visitar fins el 15 de juny de juny al claustre de “La Pensativa ” de l’edifici
del Rectorat de la UdL ,
a la Rambla
d’Aragó, ens ajuda a recuperar la memòria d’unes dones capdavanteres a l’àmbit
de l’educació, la defensa del dret de les dones i el benestar dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada