El mestre que va prometre el mar

(Homenatge a l’Antoni Benaiges)

 



Antoni Benaiges i els seus alumnes de Bañuelos
 

"El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he visto nunca el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos". (Lucia Carranza, alumna de l’Antoni Benaiges, a Bañuelos de Bureba. Burgos)

Antoni  era de Mont-Roig del Camp; al 1934  fa cap a Bañuelos de Bureba; apassionat per l’Escola Activa, que havia descobert de la mà  del Patricio Redondo, amb qui coincidí  a les Graduades de Vilanova i la Geltrú. Publicava les seves experiències amb les tècniques Freinet a  “Colaboración”, butlletí de  la Cooperativa de la Impremta a l’Escola, nascuda a l’octubre de 1933 en una trobada  del grup de mestres “Batec” a Puigverd de Lleida. Dirigent  de FETE-UGT  a Catalunya, membre de la comissió escollida per estructurar el reglament de la  FCTE que uniria les organitzacions formades a cadascuna de les províncies (a les terres de Lleida s’havia organitzat, i  presentat al desembre del 33, amb el nom d’ATELL) i referent pedagògic dels impremtistes (mireu sinò, el que es publicava a la revista de l’escola de Menàrguens, “Inquietud”, parlant de com havia de ser la presentació dels quaderns escolars: “com diu el mestre Benaiges; que no quedi res buit sense  la carícia de la ma amatent”)

Arriba a l’escola i tot seguit encarrega  una premsa. Aquell darrer curs del 36 els escolars   treballen textos lliures  que, un cop corregits i fetes les composicions,  s’han d’imprimir. Malgrat enfosqueix ningú surt d’escola,  expectants per veure com serà aquell quadernet que parla del mar. Arriben a llurs cases exultants i és que el mestre els hi ha fet una promesa: A l’estiu aniran  a veure el mar.

 

Acabat el curs l’Antoni baixa a Mont-Roig; tot just preparada l’estada compromesa  retorna a Bañuelos; el dia 19 s’havia de trobar amb altres mestres per parlar de  ”Nuestra Tècnica”, a Burgos on la rebel·lió reeixia;  aquell  25 de juliol l’assassinaven.  Els seus restes setanta-cinc anys enterrats,  amb 105 víctimes més, en una de les fosses comuns esbarriades per les muntanyes de La Pedraja, en los Montes de Oca.

 

Monòlit en memòria dels afussetas i enterrats a "La Pedraja"

 

L’amic Patricio Redondo, en saber de l’afusellament del company, escriu sota el pseudònim de Paco  Itir a “Escola Proletària”,  butlletí de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament: “...el primero en llevar a aquellas tierras abrasadas de sol,  quemadas de frio y esclavizadas de ignorància, la primera luz de la libertad, sabiendo vivirla. Salud, pues, BENAIGES.”

Si pensaren que esborrarien les petjades de l’escola republicana i els seus  mestres (Quants d’ells s’han de recuperar de l’oblit!), amb les de l’Antoni no pogueren;  encastades  en la memòria dels que l’estimaven, dels seus alumnes i als  escrits sorgits d’aquella impremta  mitjançant la qual reflectien somnis, desitjos i vivències que s’escampaven més enllà de les terres de La Bureba

Serà  l’any 2010 quan un fotògraf rebel i vital, el Sergi Bernal, arriba a  La Pedraja a captar les imatges d’una exhumació; ja se’n anava quan sent el xiuxiueig d’un vell: “Ahí està el maestro de mi pueblo”. És l’espurna que conduirà al rescat de la memòria  de l’Antoni Benaiges i el seu mestratge.

Emocionava l'acte en la "Casa del Cordón"
 

I el dissabte 7 de  maig a Burgos, a l’emblemàtica “Casa del Cordón”, projecció del documental “El Retratista” del Sergi Bernal i l’Albert Blougueux . Homenatge al mestre “que va prometre el mar”; essent  FETE de Castella i Lleó  i l’Associació “Escuela Benaiges”  de Bañuelos de Bureba els amfitrions.  Barreja  d’emoció i orgull que enforteix en sentir parlar del mestre  i saber d’aquells darrers mots que deixà estampats a la revista “Colaboración”: “Venid. Llevaos a los niños y cantad, y volad con ellos”.

A ell, esperit lliure, l’urc feixista no li va deixar.

Burgos. 7 de maig de 2016.