És possible que
això passes en aquest país?
Era el 1975 quan arriba a les meves mans un llibre de poemes de Gabriel Celaya titulat “Cantos íberos" i entre ells, “La falsa paz”
Peor que la guerra, ¿que?
La paz, la paz!
Esa paz que suena a tiro.
Y que mata sin alarma.
Paz, paz, paz!
"parte" corresponent a l'1 d'abril del 1939 |
Quan vaig començar a escola ( el meus records s'inicien a finals dels anys 50) el calendari escolar assenyalava l'1 d'abril com a “Dia de la Victoria ”, es llegia el "parte de guerra”: En el dia de hoy, cautivo y
desarmado el Ejército Rojo......., cantàvem cançons patriòtiques com el "caralsol" o el "Pordioslapatriayelrey (el mestre era carlista) i copiàvem de l'únic llibre que teníem, aquella "Enciclopèdia Álvarez", il.lustracions relacionades amb l'efemèride.
A la tarda, ja no tornàvem a escola.
A la tarda, ja no tornàvem a escola.
Sovint he pensat que, davant misèria i tristor, millor oblidar però no,
de seguida em reafirmo que no s'ha d'esborrar de la memòria col.lectiva, que el jovent ha de saber; encara més quan hi ha qui diu “I és possible
que això passès en aquest país?” (Així s’expressava una senyora quan, després
de la projecció de “Las Maestras de la República ”, iniciàrem un debat on es parlà també de la depuració patida pel magisteri republicà)
Una depuració conseqüent amb el
pensament dels jerarques del “Movimiento”; mireu sinó el que deia al 1937 José Peremartín, Cap
d’ensenyaments superiors i mitjans del Ministeri: “Tal vez un 75% del personal oficial
enseñante ha traicionado la causa nacional. Una depuración inevitable va a
disminuir consideráblemente, sin duda, la cantidad de enseñantes de la enseñanza
oficial”
El resultat fou el que ens explica
Luís Garcia Montero: “Hi havia tanta
mancança de mestres que el Règim va haver d’inventar-se una llei de
batxillers-mestres, de mestres sense magisteri, per repoblar les escoles i
ensenyar a les nenes el compliment de “sus deberes” i als nens el perill de no
observar “los Diez Mandamientos”.
Els docents havien de ser la
punta de llança del "Règim".
La revista “ El Magisterio Español”, corresponent al 14 de febrer del 1940 expressava el tipus de mestre que volia el “Nou Estat”: “Queremos hacer del Maestro un capitán, un apóstol y cargamos sobre su conciencia el peso enorme de una civilización, y nada menos que la civilización cristiana para forjar un pueblo catòlico (..), que neutralice los efectos y destruya la estela de la escuela deïcida, de negra i nefasta memoria para España”.
La revista “ El Magisterio Español”, corresponent al 14 de febrer del 1940 expressava el tipus de mestre que volia el “Nou Estat”: “Queremos hacer del Maestro un capitán, un apóstol y cargamos sobre su conciencia el peso enorme de una civilización, y nada menos que la civilización cristiana para forjar un pueblo catòlico (..), que neutralice los efectos y destruya la estela de la escuela deïcida, de negra i nefasta memoria para España”.
En aquella escola hi havia uns objectius instructius,
psicològics, patriòtics i religiosos. La manera d’aconseguir-los, que millor que
la mostra treta d’aquest Diari d’una
classe de 3er grau corresponent al dimarts 2 d'abril de 1940 (la jornada
anterior, “Dia de la Victoria ”
havia estat festiu). Així era l'escola franquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada