Banyoles: Homenatge al mestre Benaiges
Divendres
31 de març, UGT de Catalunya organitzava al Museu Arqueològic de Banyoles un
homenatge al mestre Antoni Benaiges. La meva intervenció es fonamentà en la pertanença del mestre a la FETE-UGT
i la vinculació dels moviments de renovació pedagògica al
sindicalisme, concretament a la
Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT.
Als principis dels anys 70 apareixia un llibre força atractiu
"Por una escuela del pueblo"; una aproximació a les tècniques
pedagògiques de Celestine Freinet; sota el principi que l'alumne ha de ser
protagonista del seu propi aprenentatge, el treball per projectes i l'escola
cooperativa. Conceptes força actuals. Aquell llibre el va traduir, del francès,
Josep Alcobé, al que vaig conèixer
personalment, el 1981, en una trobada de mestres a Torrent de Cinca; en aquella
reunió hi havia un altre històric de les tècniques Freinet:
Lluís Aigé.

El 1986, amb la tesi doctoral del Jaume Barrull,
"La Segona
República a les terres de Lleida", vaig començar a saber aspectes de FETE-UGT: la seva presentació a Lleida al
desembre del 1933, els seus dirigents i la partença al sindicat d'aquells
dos mestres freinetians que havia conegut
uns anys enrera, Aigé i Alcobé.
Encara no tenia cap notícia de l'Antoni Benaiges.
El 1996 arriba a les meves mans un llibre del professor de l'Autònoma de Mèxic,
Fernando Jiménez de Mier; es
titula Freinet en España: La revista Colaboración. Era una edició facsímil del 16
números del butlletí de la Cooperativa Espanyola
de la Impremta a l'escola, la
cooperativa Freinet, que s'havia constituït
a l'octubre de 1933 en una reunió dels mestres "Batec" a Puigverd de
Lleida. Llegint els articles de Colaboración
em va cridar l'atenció un cognom català, en un poble de Burgos, Antonio Benaiges, mestre a Bañuelos de
Bureba.
Llegint els seus escrits, Benaiges
se m'afigurava un jove inquiet, amb gran empenta, vital, entusiasmat per unes
tècniques pedagògiques que acabava de descobrir i per l'ús de la impremta a
l'escola. Un esperit lliure que posava en dubte els criteris pedagògics del
mateix Herminio Almendros, l'introductor a Espanya, a travès del
grup batequista, de les tècniques Freinet.
Al 2006 es publicava Magisteri i Sindicalisme
a Catalunya; història de FETE-UGT a
Catalunya (FCTE), del professor de la Universitat
de Salamanca Francisco de Luís. Allí s'anomenava l'Antoni Benaiges com un del quatre fetistes encarregats de la ponència mitjançant
la qual s'havia de constituir la Federació Catalana de Treballadors de
l'Ensenyament; que aglutinaria a les quatre FETE's
provincials (a Lleida sota el nom d'ATELL). També m'asabento que
el Josep Alcobé representava a les FETE's d'Aragó, Catalunya i Balears al Comité Federal de l'organització ugetistes. També que, desprès de la guerra, Lluís Aigé representaria els fetistes catalans en el Secretariat de la UGT de Catalunya a l'exili
mexicà.

El 2012 m'arriba
un correu del Sergi Bernal, que buscava
informació sobre el mestre Benaiges, on
preguntava si havia constància que fos del
grup Batec. Al llibre "Batec. Historia
de vida de un grupo de maestros",
del professor Jiménez de Mier, amb un
fitxer de més de 100 mestres batequistes,
no s'esmenta l'Antoni Benaiges. Que tenia
vinculació al grup, no hi ha cap dubte. En un article de Colaboración diu que tenia la
intenció d'organitzar un grup de mestres d'escoles rurals i diu textualment
"como el Batec que funciona a
Lleida".
Antoni
Benaiges havia de portar els seus alumnes a veure el mar, els hi havia promés,
no va poder ser; l’urc feixista l’assassinà
i les seves despulles van estar més de 75 anys en la fossa de “La Pedraja”. El fotògraf Sergi Bernal ha estat fonamental en la recuperació de la seva memòria.
Tenia
molts projectes. Al seu darrere article, publicat al mes de maig del 1936 deia
: “Para otro dia –cuando sea – hay un tema que aguarda, vasto también, inquieto
y ardiente: Barcelona” i acabava – “venid. Llevaos a los niños y cantad, y volad
con ellos”. Al mestre de Montroig del Camp, que va voler fer escola en un poble
de la comarca burgalesa de La
Bureba, no el van deixar volar.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada