Missions Pedagògiques en terres lleidatanes

“Què podia fer jo per aquelles escoles pobres, desateses, que l’Estat no cuidava i que el caciquisme municipal menyspreava?. En què podia jo ajudar aquells mestres, molts d’ells desanimats i enfonsats en la seva solitud?”. (Herminio Almendros, Inspector d’Ensenyament Primari a Lleida. 1929)

Una de les mesures preses per  la República que havia de donar resposta a educadors  com l’inspector Almendros, introductor de les tècniques Freinet i la Impremta a l’Escola, fou  la fundació del Patronat de Missions Pedagògiques.

Sorgia mitjançant un decret aprovat al maig de 1931 – no feia un mes des de la constitució del nou govern republicà – el projecte i somni del pedagog Manuel Bartolomé Cossío, deixeble directe de Francisco Giner de los Rios i de la Institución Libre de Enseñanza.

Un projecte de regeneració amb l’objectiu de portar la cultura,  l’educació i els valors republicans al món rural, en un país on més del 40% dels seus homes i dones  eren analfabets; a més d’introduir els principis de l’Escola Nova –experimentació, laïcitat, coeducació- entre aquells mestres que exercien en petites escoles rurals.

 

Tradicionalment les Missions Pedagògiques s’han relacionat amb aquells pobles mísers de la Castella profunda, Extremadura o  comarques com Las Hurdes o Las Alpujarras; pocs imaginàvem que l’acció del Patronat també arribaria a la Catalunya rural en cinc ocasions, i les cinc en terres lleidatanes.



Gausac (Vall d'Aran)

Del disset al vint-i-cinc de setembre de 1932, Herminio Almendros (inspector), José de Tapia (mestre a Montoliu, Segrià), Dolors Piera (mestra a Bell-lloc, Urgell), el dramaturg Alejandro Casona, Alexandre Tarragó (mestre d’Algerri, Noguera) i Florenti Matínez (inspector) realitzen una missió a la Vall d’Aran; dirigida per l’Alejandro Casona, destinat a finals dels anys vint com a inspector a l’Aran,  i en el nou règim republicà, vocal del Patronat  i responsable del “Teatre del Poble”, una de les activitats de les missions juntament amb els serveis de museu, biblioteques, cinema, música i cors. Durant aquells nou dies hi hagué activitats de música, danses, poesia i cinema a   Lés, Canejan, Bausén, Les Bordes, Vilamòs, Gausac i Vilac.


Montoliu de Lleida

Un any després, del deu al divuit de febrer de 1933,  s’organitza una nova missió, ara a la plana de Lleida i promoguda pel mestre José de Tapia. A Montoliu, Sudanell, Bell-lloc d’Urgell, Vilanova de la Barca, Termens, Menàrguens i Artesa de Lleida arriben activitats de cinema, biblioteca i música.

Del trenta de març a l’u d’abril del 1934 Josep Alcobé, Josep Bohek, Frederic Godàs, Petronil.la Llobet, Miquel Solé, Pepita Uriz i Hortènsia Vallejo cooperen en una nova missió, ara a Artesa de Segre i pobles de l’entorn: La Foradada, Alentorn, Vilanova de Meià i Santa Maria de Meià. El mateix any, aprofitant la jornada del Primer de Maig, s’organitza una altra sortida pedagògica, aquesta vegada  a Cervià de les Garrigues, hi  participen Baltasar Gaza, Frederic Godàs, Pepita Uriz i Hortènsia Vallejo.

La darrera de les missions pedagògiques en terres lleidatanes es realitzà del set al catorze de juliol del 34; diverses poblacions al voltant de la serra del Cadí com Tuixent, Josa, Gosol, La Vansa, Fornols i Adraen són visitades per Baltasar Gaza, Frederic Godàs, Josepa Rovira, Miquel Solé, Pepita Uriz i Hortènsia Vallejo (amb els anys, mare del Petre Roman que fou 1er. Ministre de Romania desprès de la caiguda de la dictadura del Caucescu,  al 1989).

Mestres lleidatans col·laboren també en missions fora de Catalunya, així trobem a José de Tàpia,  del vint-i-sis de setembre al sis d’octubre del 32 per  pobles de la Ribagorça (Bonansa, Montanuy, Betesa, Sopeira, Aren, ...) i a Isidoro Boix, mestre de València d’Àneu,  a Vinaròs (País Valencià), del sis al tretze d’agost del 34.

Fent memòria de la conversa que fa uns anys vam tenir amb la Josepa Reimundi, tot buscant les arrels del nostre Sindicat; ella ens digué: “Molts de la FETE anaven a les Missions Pedagògiques, a estendre pels pobles la nova pedagogia; la Pepita Uriz em demanà que hi anés i li vaig dir que encara no estava preparada”. La Josepa era  en aquell temps una estudiant de magisteri.

Repassant els noms dels diversos integrants de les missions pedagògiques abans assenyalades se’ns confirma allò que deia la Josepa; molts d’ells i elles participaren de forma activa en l’organització i posterior consolidació  - entre ells, Pepita Uriz com a Presidenta i Frederic Godàs com a Secretari d’Organització - de la FETE, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT,  a les Terres de Lleida, ATELL.