Missions Pedagògiques en terres lleidatanes
“Què podia fer jo per aquelles escoles pobres, desateses, que l’Estat
no cuidava i que el caciquisme municipal menyspreava?. En què podia jo ajudar
aquells mestres, molts d’ells desanimats i enfonsats en la seva solitud?”. (Herminio Almendros, Inspector d’Ensenyament Primari a Lleida. 1929)
Una de les mesures preses
per la República que havia de
donar resposta a educadors com l’inspector
Almendros, introductor de les tècniques Freinet i la Impremta a l’Escola, fou la fundació del Patronat de Missions
Pedagògiques.
Sorgia mitjançant un decret aprovat al maig de 1931 – no feia un mes des de la constitució del nou govern republicà – el projecte i somni del pedagog Manuel Bartolomé Cossío, deixeble directe de Francisco Giner de los Rios i dela Institución Libre
de Enseñanza.
Sorgia mitjançant un decret aprovat al maig de 1931 – no feia un mes des de la constitució del nou govern republicà – el projecte i somni del pedagog Manuel Bartolomé Cossío, deixeble directe de Francisco Giner de los Rios i de
Un projecte de
regeneració amb l’objectiu de portar la cultura, l’educació i els valors republicans al
món rural, en un país on més del 40% dels seus homes i dones eren analfabets; a més d’introduir els
principis de l’Escola Nova –experimentació, laïcitat, coeducació- entre aquells
mestres que exercien en petites escoles
rurals.
Tradicionalment les
Missions Pedagògiques s’han relacionat amb aquells pobles mísers de la Castella profunda,
Extremadura o comarques com Las Hurdes o
Las Alpujarras; pocs imaginàvem que l’acció del Patronat també arribaria a la Catalunya rural en cinc
ocasions, i les cinc en terres lleidatanes.
Del disset al
vint-i-cinc de setembre de 1932, Herminio Almendros (inspector), José de Tapia
(mestre a Montoliu, Segrià), Dolors Piera (mestra a Bell-lloc, Urgell), el
dramaturg Alejandro Casona, Alexandre Tarragó (mestre d’Algerri, Noguera) i
Florenti Matínez (inspector) realitzen una missió a la Vall d’Aran; dirigida per l’Alejandro Casona, destinat
a finals dels anys vint com a inspector a l’Aran, i en
el nou règim republicà, vocal del Patronat i responsable del “Teatre del Poble”, una de
les activitats de les missions juntament amb els serveis de museu,
biblioteques, cinema, música i cors. Durant aquells nou dies hi hagué
activitats de música, danses, poesia i cinema a Lés,
Canejan, Bausén, Les Bordes, Vilamòs, Gausac i Vilac.
Gausac (Vall d'Aran) |
Montoliu de Lleida |
Del trenta de març
a l’u d’abril del 1934 Josep Alcobé, Josep Bohek, Frederic Godàs, Petronil.la
Llobet, Miquel Solé, Pepita Uriz i Hortènsia Vallejo cooperen en una nova
missió, ara a Artesa de Segre i pobles de l’entorn: La Foradada , Alentorn,
Vilanova de Meià i Santa Maria de Meià. El mateix any, aprofitant la jornada
del Primer de Maig, s’organitza una altra sortida pedagògica, aquesta vegada a Cervià de les Garrigues, hi participen Baltasar Gaza, Frederic Godàs,
Pepita Uriz i Hortènsia Vallejo.
La darrera de les
missions pedagògiques en terres lleidatanes es realitzà del set al catorze de
juliol del 34; diverses poblacions al voltant de la serra del Cadí com Tuixent,
Josa, Gosol, La Vansa ,
Fornols i Adraen són visitades per Baltasar Gaza, Frederic Godàs, Josepa
Rovira, Miquel Solé, Pepita Uriz i Hortènsia Vallejo (amb els anys, mare del
Petre Roman que fou 1er. Ministre de Romania desprès de la caiguda de la
dictadura del Caucescu, al 1989).
Mestres lleidatans col·laboren
també en missions fora de Catalunya, així trobem a José de Tàpia, del vint-i-sis de setembre al sis d’octubre
del 32 per pobles de la Ribagorça (Bonansa,
Montanuy, Betesa, Sopeira, Aren, ...) i a Isidoro Boix, mestre de València
d’Àneu, a Vinaròs (País Valencià), del
sis al tretze d’agost del 34.
Fent memòria de la
conversa que fa uns anys vam tenir amb la Josepa Reimundi ,
tot buscant les arrels del nostre Sindicat; ella ens digué: “Molts de la FETE anaven a les Missions
Pedagògiques, a estendre pels pobles la nova pedagogia; la Pepita Uriz em demanà que hi
anés i li vaig dir que encara no estava preparada”. La Josepa era en aquell temps una estudiant de magisteri.
Repassant els noms
dels diversos integrants de les missions pedagògiques abans assenyalades se’ns
confirma allò que deia la
Josepa ; molts d’ells i elles participaren de forma activa en
l’organització i posterior consolidació
- entre ells, Pepita Uriz com a Presidenta i Frederic Godàs com a
Secretari d’Organització - de la
FETE , la
Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT , a les Terres de Lleida, ATELL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada