Cap a una nova Federació, la FeSP



Placa commemoratiu  FETE a Lleida (plaça Fanalets de Sant Jaume)

Al desembre de 1933, FETE, la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT,  es presentava a  Lleida.

 

 

Al 1939, aquells fetistes, “agitadors de consciències”  com els anomenà la Teresa Pàmies, foren expulsats del magisteri i, molts d’ells, reiniciaren la vida personal i professional a l’exili. (altres, com el Pau Xurriguera, no tingueren l'oportunitat, foren morts durant la guerra)

 

Si tenien la intenció del retorn, la dictadura fou molt llarga i la transició a la democràcia, si encara vivien,  els  agafà massa grans. Així fou com un grapat de joves ensenyants reorganitzaren el sindicat, que es presentà a Lleida a l’octubre del 1977. Amb paraules de Sergio López dirigent d’aquella FETE dels anys 70; “Volíem pertanyer a un sindicat d’ensenyament federat a una central sindical per solidaritat amb la resta de treballadors i per raons d’eficàcia sindical”.

Presentació FETE a Lleida el 18 d'octubre del 1977

 

 

En aquests darrers 40 anys FETE, actualment amb 150 delegats i delegades, “competint” amb altres 9 sindicats del sector, s’ha consolidat com el més representatiu  a l’àmbit educatiu.

 

Avui, conseqüència de resolucións congressuals de la UGT, FETE s’integra en una nova extructura, la FeSP que, organitzant-se en sindicats de sectors aglutina les treballadores i treballadors dels serveis públics, amb independència de si són de titularitat publica o titularitat privada.

En el procés que ara s’inicia, la FeSP ha de trobar les maneres organitzatives i de funcionament per a què, tot superant les extintes FETE i FSP, esdevingui una veritable Federació de sindicats sectorials on cadascun dels sectors tinguin autonomia i dinàmiques adaptades al col.lectiu que integren; amb l’objectiu de potenciar la participació dels treballadors i treballadores en la millora de les seves condicions laborals i, en el cas específic de l’ensenyament, lluitar per la dignificació de la professió docent; per a què l’escola sigui  clau de futur, correctora de desigualtats i compti amb les eines per garantir una ensenyança gratuïta i de qualitat que eviti qualsevol tipus de discriminació, ja sigui social, racial, de gènere o de cultura. I així, l’educació esdevingui  eina de progrés i d’igualtat.