Recordant  la Marta Mata

(10 anys de la seva mort)

Ja fa deu anys que ens assabentàrem  de la mort de  la mestra Marta Mata.

Amb quina fermesa defensava l’escola inclusiva, l’escola per a tothom, i les pedagogies actives, aquells que fan dels infants protagonistes del seu aprenentatge.

Acabava el curs escolar i eren a punt les “Escoles d’Estiu”  que ella havia ajudat a sorgir; lloc de trobada i formació d’ensenyants conscients que a l’àmbit de l’educació tot canvia, que l’ofici d’ensenyar és sinònim d’aprendre i de reflexionar.

Per a la Marta era responsabilitat dels mestres i professors fer sentir la seva veu, aportar els seus problemes i la seva experiència. De ella vam aprendre  que la necessària relació entre teoria i pràctica educativa fa que el sindicalisme i la renovació pedagògica siguin dues eines complementàries.

Records i enyorança, si; però no ens podem quedar amb aquells sentiments, els hem de transformar en accions per fer, com deia la Marta.: “de l’escola allò que els nostres infants i adolescents necessiten per ser homes i dones lliures i creadors d’humanitat”.

Els docents sols no ho podem fer, ens hem de sentir recolzats per les famílies i la societat.