On   són les dones  als llibres de text? i el “Projecte Hypàtia”

  

On són les dones als llibres de text? Era el titular que llegia aquest matí sobre un estudi de la Universitat de València que revela que tan sols el 7,5% dels referents culturals i científics que apareixen als llibres de text d'ESO són dones.

 

 

M’ha servit per rememorar que al novembre del 2003 (fa més de 10 anys), itinerà per Lleida, Mollerussa i Tàrrega, una exposició titulada “Projecte Hypàtia: Dona i matemàtiques” ( la primera vegada que vaig saber d’aquella dona d’Alexandria, protagonista d’”Àgora” que al 2009 fou èxit cinematogràfic). L’exposició que reflectia l’aportació de 12 dones científiques, escollides aleatoriament, de diversos indrets i èpoques, del món del saber.

 

Fou iniciativa de la Federació de Treballadors de  l’Ensenyament de les Illes per denunciar el desconeixement  de l’aportació històrica, en aquest cas al món de les matemàtiques, de les dones. Les dificultats que han tingut al llarg dels temps per sobresortir, dificultats simplements per ser dones, entrebancs que, malgrat els innegables avenços, encara hi són en un món tan competitiu com l’actual.

 

 

Mitjançant aquella mostra coneixeríem Theano, esposa de Pitagora, amb les seves filles donà a conèixer  per Grècia i Egipte els principis de l’escola pitagòrica que dirigí a la mort del seu espós.

La física i matemàtica Hypàtia d’Alexandria, coneguda com la “Filòsofa”.

La Marquesa du Chatelet, estreta col.labordora amb Voltarie en diversos estudis científics.

La jove Ada Lovelace, filla de Lord Byron, va idear diversos programes per fer càlculs matemàtics avançats.

La políglota Maria Agnesi, coneguda com “la bruixa Agnesi”.

“Le Blanc”, pseudònim que amagava la Sophie Germain, definí les bases de la teoria de l’elasticitat, teoria aplicada a l’hora de construir la parisina Torre Eiffel.

L’admirada Edna Paisano en utilitzà els estudis d’estadística per a la defensa de les minories ètniques, concretament  la defensa dels seu poble indi americà.

La rusa Sofia Kovalevskaya, membre de l’Acadèmia Imperial de les Ciències del seu país però sense tenir dret a assitir a les classes que en l’ Acàdemia es realitzaven.

L’Emmy Noether, treballà en el món de l’àlgebra i fou expulsada de l’Alemanya nazi per pacifista, liberal i jueva.

La Grace Chisholm, casada amb el reconegut físic William Young, desenvolupà diverses teories sobre els cossos geomètrics.

La Grace Murray, programadora del primer ordinadors fabricat per IBM.

Sense oblidar-nos de la Florence Nightingale “la dama de la llàntia” treballà per tal que l’estadística aplicada a la sanitat ajudés a millorar la condició humana i social.

 

A més de la denúncia radical a qualsevol tipus de discriminació, amb l’exposició s’arriba a la conclusió que el saber i per tant l’educació no es pot compartimentar;  enfront  “el saber molt de poc ” i les tendències actuals a l’especialització, “Projecte Hypàtia” reivindica l’educació integral de l’ésser humà com a base per a la seva realització personal.