L’escola de la República ,
memòria d’una il.lusió
“La escuela de la Republica , memoria de
una ilusión” ens parla dels valors que la Segona República
donà a l’educació com a eina de progrés social; els seus fonaments teòrics; el
paper dels ensenyants i la coeducació; l’arquitectura al servei de l’alumnat,
l’escola rural i l’educació d’adults; la repressió, l’exili i la voluntat de
superació i el llegat d’aquells docents,
protagonistes de la renovació pedagògica que iniciaren sota els
principis de l’Escola Nova.
Per a Garcia Colmenero i Luz Martínez es fa
necessari “una educació crítica de la
història en la formació inicial i continua
del professorat” que mostri com moltes de les pràctiques educatives
innovadores que es practiquen actualment a l’aula ja foren introduïdes durant el període republicà.
I aquesta reivindicació té tot el seu sentit, i
més si cap, a la Facultat
de Ciències de l’Educació de la
UdL.
Fullejant el llibre te’n adones que les autores
fan esmen d’ensenyants vinculats a les nostres terres (Josefa Uriz,
Dolors Piera, Herminio Almendros, Jesús Sanz, Patricio Redondo, Costa Jou, Jose
de Tapia o Antoni Benaiges), i expliciten com, en aquell temps d’il.lusió col.lectiva,
les comarques de Lleida mitjançant el grup “Batec” i la "Cooperativa Freinet", foren un cau de renovació
pedagògica.
Les i els aprenents de mestre ho han
de saber, sinó, com diuen les autores,
“qui ho recordarà a les joves generacions?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada