L’escola de la República, memòria d’una il.lusió

 Aquests dies he tingut l’oportunitat de llegir un llibre de Luz Martínez Ten i Carmen Garcia Colmenero, amb il.lustracions de Mª Luisa Vico. Una joia dedicada “a les i els mestres republicans que somiaren amb una educació fonamentada en els ideals d’igualtat, justícia i solidaritat. I aquells que avui segueixen les seves passes”.

 

“La escuela de la Republica, memoria de una ilusión” ens parla dels valors que la Segona República donà a l’educació com a eina de progrés social; els seus fonaments teòrics; el paper dels ensenyants i la coeducació; l’arquitectura al servei de l’alumnat, l’escola rural i l’educació d’adults; la repressió, l’exili i la voluntat de superació i el llegat d’aquells docents,  protagonistes de la renovació pedagògica que iniciaren sota els principis de l’Escola Nova.

Per a Garcia Colmenero i Luz Martínez es fa necessari “una educació crítica de la història en la formació inicial i continua  del professorat” que mostri com moltes de les pràctiques educatives innovadores que es practiquen actualment a l’aula ja   foren introduïdes durant el  període republicà.

I aquesta reivindicació té tot el seu sentit, i més si cap, a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdL.

Fullejant el llibre te’n adones que les autores fan esmen d’ensenyants  vinculats a les nostres terres (Josefa Uriz, Dolors Piera, Herminio Almendros, Jesús Sanz, Patricio Redondo, Costa Jou, Jose de Tapia o Antoni Benaiges), i expliciten com, en aquell temps d’il.lusió col.lectiva, les comarques de Lleida mitjançant el grup “Batec” i la "Cooperativa Freinet", foren un cau de renovació pedagògica. 

Les i els aprenents de mestre ho han de saber, sinó, com diuen les autores,  “qui ho recordarà a les joves generacions?”