Les retallades i l’augment de l’abandonament prematur dels estudis
El passat 26 de maig l’Institut
d’Estadística de Catalunya (IDESCAT*) publicava les darreres xifres sobre
abandonament prematur dels estudis; un concepte que engloba la taxa d’alumnat que, acabada l’escolarització
obligatòria, no continua cap tipus de formació; no estudia i la gran majoria no
treballa.
Mentre a la UE les dades corresponents al
2013 parlaven d’un 11’9% i es plantejava que al 2020 baixés al 10%; a Catalunya el percentatge era del 24’7%
(un 30’5% dels nois i 18’6% corresponent
a les noies)
Xifra alarmant, i més quan el
mateix estudi de l’INDESCAT assenyala que la
taxa d’abandonament ha pujat un 0’5% respecte al 2012, truncant-se una ratxa de
millora ( hem de pensar que al 2008 estaven en el 32’9% i havien aconseguit
reduir fins al 24´2 %)
Són aquestes dades el fruit de totes
les retallades que s’han produït a l’ensenyament?
Qui deia que menys professorat, menys recursos i més alumnat no
repercutiria en la qualitat del sistema? No marcaria la realitat dels nostres
centres ni engrandiria la desigualtat entre el nostre alumnat?
No ens hem de cansar de reclamar
que es prioritzi en Educació i es recuperin les condicions de treball
retallades aquests darrers anys .
Necessitem eines per la detecció
precoç de les dificultats, l’atenció a la diversitat i el seguiment de
l’alumnat amb risc, que evitin els actual nivells d’abandonament prematur.
Continuarem reclamant els Gabinets d’Orientació en tots els centres i
l’ampliació de la xarxa d’EAPS (Equips d’Assessorament Psicopedagògic) hores
d’ara desbordats.
Cal denunciar qualsevol intent de maquillatge estadístic que s’utilitzi per
amagar l’actual i trista realitat. Un país amb més de la meitat del seu jovent
a l’atur, amb grans interrogants pel que fa a les seves expectatives de futur,
no s’ho pot permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada