Domingo Tirado Benedí:
Un
referent pedagògic a la Val
d’Aran
Quan al 1942, els
docents de la Federació
de Treballadors de l’Ensenyament de la
UGT exiliats a Mèxic organitzaven el sindicat FETE en aquells
país, escollien com a màxim responsable del grup a Domingo Tirado Benedí.
Nascut al 1898 a Campillo de Aragón
(Zaragoza), desprès d’exercir com a mestre en diverses poblacions, guanya una
plaça d’inspector d’ensenyament i es destinat a les terres de Lleida,
concretament a la Val
d’Aran; era l’any 1934, quan la
República feia de l’inspector un dels eixos de la reforma,
conseller i orientador del mestre, amb capacitat d’iniciativa per impulsar
projectes educatius i organitzar centres de col·laboració; una mena de
“professor ambulant” ben lluny dels antics buròcrates amb finalitats
exclusivament fiscalitzadores.
Durant la guerra
dirigeix una colònia per a nenes i nens refugiats. Els darrers mesos del
conflicte es destinat al front.
Amb la desfeta passa a França i embarca cap a Mèxic, país d’acolliment al que arribarà al juliol del 39 i on continuarà la seva tasca docent, com a professor d’anglès a l’Institut “Lluís Vives” que havia obert portes el 19 de maig d’aquell mateix any. Era el primer dels anomenats “Colegios del Exilio”, creat amb l’ajut del SERE (Servei d’Evacuació de Refugiats Espanyols) amb la finalitat immediata de donar treball a ensenyants exiliats i que els joves espanyols, arribats a Mèxic, poguessin finalitzar els seus estudis de batxillerat. El centre assoliria gran prestigi entre la societat mexicana per la qualitat de la proposta educativa i el gran nivell professional i pedagògic dels seus docents.
Amb la desfeta passa a França i embarca cap a Mèxic, país d’acolliment al que arribarà al juliol del 39 i on continuarà la seva tasca docent, com a professor d’anglès a l’Institut “Lluís Vives” que havia obert portes el 19 de maig d’aquell mateix any. Era el primer dels anomenats “Colegios del Exilio”, creat amb l’ajut del SERE (Servei d’Evacuació de Refugiats Espanyols) amb la finalitat immediata de donar treball a ensenyants exiliats i que els joves espanyols, arribats a Mèxic, poguessin finalitzar els seus estudis de batxillerat. El centre assoliria gran prestigi entre la societat mexicana per la qualitat de la proposta educativa i el gran nivell professional i pedagògic dels seus docents.
Del “Lluís Vives”,
Tirado passa a formar mestres a l’Escola de Magisteri i professor a la Universitat Autònoma de Mèxic (UAM). Publica diverses obres
pedagògiques, entre altres: “L’ensenyament del llenguatge”, “L’educador”, “La
ciència de l’educació”, “L’Ensenyament de les ciències naturals”, “Antologia
pedagògica de Sant Agustí”,... De tarannà obert i tolerant escrivia: “S’ha de prendre sempre la posició més
humana i justa; aquella que, evitant el major nombre de mals, aporti a la
humanitat el major nombre de bondats”.
Articulista en la
revista del sindicat de la UGT ,
“Trabajadores de la
Enseñanza ”, al setembre del 1945, acabada la guerra mundial i
pensant en un proper retorn a Espanya,
escriu: ”Tan debò aquesta
Assemblea sigui la darrera que celebrem a Mèxic, que el proper any FETE pugui
reunir-se en un congrés a Madrid, capital heroica de la nostra República, ja
alliberada dels franquistes criminals i traïdors”. I afegeix “...declarar el nostre més sincer
reconeixement a aquest Mèxic estimat, (...) que ens ha donat l’ocasió de poder ser útils al món. (...). Aquí hem trobat
l’estima i l’estímul que la nostra Pàtria nativa, sota el domini de traïdors
(...) ens ha negat. Feliçment la nostra esperança de reconstruir el que hem
perdut es realitzarà ben aviat. I serà gràcies a Mèxic que ens acollí
fraternalment i això no s’oblidarà mai”.
El règim no caigué
i Domingo Tirado no retornà; moriria l’1
de gener de 1971. “...ha treballat amb
esforç incansable al servei de l’educació popular. Es part d’una àmplia minoria
selecta d’educadors que havia aconseguit formar Espanya i en la que tots
posàvem les més segures de les esperances” manifestà, a l’acte de comiat,
el filòsof català Joaquim Xirau, professor i membre del patronat del “Lluis
Vives”.
Mentre, al nostre
país, la maquinària feixista actuava sobre ell, i tants com ell. La publicació
“Magisterio Español”, corresponent al 14
de febrer del 1940 anunciava la seva “Baixa” del Cos d’Inspecció. El mateix
número expressava el tipus de mestre que volia el “Nou Estat”: “Queremos hacer del Maestro un capitán, un
apóstol y cargamos sobre su conciencia el peso enorme de una civilización, y
nada menos que la civilización cristiana para forjar un pueblo catòlico (..),
que neutralice los efectos y destruya la estela de la escuela deïcida, de negra
i nefasta memoria para España”. Els
ensenyants havien de ser la punta de llança del “nacionalcatolicisme”; el règim
franquista es plantejà esborrar
qualsevol rastre que recordés la tasca d’aquells homes i dones que van creure
possible canviar la societat i modernitzar
el país mitjançant la cultura i l’ensenyament. Per això la repressió, el
silenci i l’oblit vers ells.
Malgrat tot, l’obra
modernitzadora d’aquell inspector encara és recordada a la Val d’Aran. Frederic Vergés
Bartau, mestre i membre de la Secció
de Lingüística de l’Institut d’Estudis Aranesi, en un article de la revista de la FETE , “Aula i Debat”, al
voltant de l’ensenyament de l’aranès escrivia: “Durant la II República existí
a l’Aran un gran moviment pedagògic, dirigit per l’inspector d’ensenyament
Tirado Benedí, (...). Sota la seva direcció s’impulsaren els Centres de Col·laboració
Pedagògica destinats a fomentar i promoure l’encontre entre els mestres i
desenvolupar actituds de treball en equip per tal d’avançar col·lectivament en
la millora de l’ensenyament. El mateix inspector va impulsar la creació dels
Consells Municipals de Primer Ensenyament a cada poble, amb representants dels
mestres, pares, ajuntament i sindicats. Aquells Consells vindrien a ser el
màxim instrument de decisió municipal en matèria d’ensenyament,..
És de justícia recordar i
reconèixer la tasca d’un
docent que utilitzà totes les eines al seu abast per a un ensenyament
participatiu i popular, que es proposava aconseguir persones cultes, lliures i
justes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada