divendres, 11 d’agost de 2017


        Simeón Omella: El mestre de Plasencia del Monte


De petits, a casa, ens cridava l'atenció un llibre escrit pels nens de Plasencia del Monte, el poble del nostre pare; era El Libro de los escolares. Primer, ens el llegien; el llegíem, després. A la portada, a més del títol i el dibuix d'un castell, el de Loarre, havien imprès la paraula Omella i l'any 1936.
Mostra el dia a dia d'una comunitat rural, la seva història, fets i tradicions; vivències i anhels d'aquells marrecs. El llibre ens era molt proper. —La secció de notícies informa sobre l'accident del pare en tocar un cable d'electricitat, i la mort de Francisco, el abuelo: "...horas después ha muerto el padre de Javier, dejando ocho huérfanos y además pobres." — Escrits signats pel nostre pare i persones que coneixíem d'anar a passar l'estiu amb la tia Antonia i el tio Agustín.
Aquell Libro de los escolares és un recull de textos lliures que feien els nens, componien i imprimien. Havia dibuixos, molt vistosos, gravats en linòleum pels més grans, entre ells, el tio Lorenzo.
El Quadern, de tapes dures, és el nostre petit/gran tresor; correspon al darrer curs que Javier Giménez Dieste anà a estudi; tenia onze anys. Maleïda guerra que tants somnis va malmetre!


El nostre pare sentia gran respecte, orgull, i estima per Don Simeón. No parlava de la guerra, com molts de la seva generació, però algun cop comentava que havia perdut el rastre del mestre en escapolir-se de Plasencia, els primers dies de l'alçament militar.
—Va fer molt bé —ens deia i continuava: —Una quadrilla de falangistes, arribats de fora, l'haurien matat, com van fer amb altres.
El pare morí el setembre de mil nou-cents noranta-nou. Tres anys més tard, l'amic i mestre de Torres de Segre, Sebastià Gertrúdix presentava Simeón Omella: El maestro de Plasencia del Monte; llibre biogràfic i divulgador de les tècniques Freinet.
Així fou com vaig tenir més informació de Don Simeón.
 
Havia nascut a Losanglis (Osca); arribà a Plasencia el 1923 i es casà amb una noia dels de Barnués, de les cases més influents del poble (el cunyat fou l'alcalde, nomenat pels franquistes, en substitució de l'escollit en temps de la República). Durant la guerra va exercir a Barcelona i, amb la desfeta, s'exilià a França, on treballava de comptable. Morí al desembre del mil nou-cents cinquanta.
Una de les filles, Manolita, monja  vedruna; amb els anys fou destinada al col·legi El Carme de Mollerussa.

 
 
 
El novembre del 2003, FETE-UGT havia presentat, a les nostres comarques, l'exposició itinerant Projecte Hypàtia: Dona i Matemàtiques. Repartírem informació i cartells pels centres educatius de la capital del Pla d'Urgell.
Al col·legi del Carme, vaig preguntar per la germana Manolita.
—Servidora —em contestà la monja que atenia la porteria
Soy hijo de Javier de casa Lorente, que fue alumno de su padre en Plasencia.
Ella no el recordava; però si a Maria i Herminia.
Las pequeñas de la señora Antonia— digué, sense nomenar la més petita dels Giménez Dieste, l'Assumpció, nascuda el 1933.
En mostrar-li el cartell de l'exposició, amb l'anagrama de la UGT, va somriure i, en veu baixa, digué: —Mi padre era de
la UGT.
—Sí
—fou la meva contesta; emocionat.
Efectivament, pel llibre del Sebastià Gertrúdix, sabia que Don Simeón havia estat de la comissió organitzadora de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament i, més tard, president de FETE a la província d'Osca.
Un dels motius assenyalats a l'expedient de depuració per expulsar-lo del magisteri.
 

1 comentari:

  1. Que maco, Javier sempre m'impressionen els teus escrits/relats. Crec que amb tantes vivències que has tingut i tindràs podries escriure un llibre. Gràcies amic

    ResponElimina