diumenge, 12 de març del 2017


Bouche-à-Oreille (divertiment)
(al voltant d’una anècdota)

Sona la ràdio del despertador. L’home del temps informa que encara falten dues hores per a  què es faci de dia, temperatures sota zero i  boira pixanera, amb previsió de no escampar en tot el dia. Li ve al cap la coneguda cançó – Hoy no me puede levantar....-;  somriu i es diu. – Vinga, reina, aviat  arribaran els  clients -. Dutxa matinal,  sempre acaba amb un raig d’aigua freda. Es posa el barnús i  calenta, al microones, el primer café del dia. Cal vestir-se depressa – carai, avui sembla que faré tard -; davant l’espill – amb aquesta palidesa semblo tísica, és l’hora del maquillatge – i al pa nostre de cada dia. – Menys mal que la feina la tinc en un tres i no res -.


El Bouche-à-Oreille de Bourges
 
Soroll de camions en sortir a l’escala. Viu al primer pis d’una casa a peu de carretera. Als baixos, Bouche-à-Oreille ,  restaurant de menjar ràpid. És la mestressa.

A punt d’obrir la cuina, sona el telèfon
 

-          Restaurant Bouche-à-Oreille?

-            -,  Veu molt cordial. - Aquesta parla no és d’aquí -.

-          Enhorabona!. Truquem de la radio Nacional per comentar la gran notícia. Som del Matinal. el programa de màxima audiència.

Pensa que la loteria no li ha tocat, no hi  juga,  ni  li han perdonat la hipoteca;  dues notícies per les quals no li faria res acceptar un interviu.

-   Enhorabona? De quína notícia  parla? -.

-          No  disimuli. Ahir a la nit es va fer públic.

-          Públic?. El què?.

Picada per la curiositat,  – A veure per on sortirà  -. No penja

    - No li han dit que  li ha atorgat una estrella Michelin!.

    - I tant!,  la  Verge de Lourdes m’ha donat la bona nova -. Se li escapa el riure: -  Carallot, el pel li pren  a la seua mare!  Però, s’ho penso millor, quan vulgui m’entrevista i sabrà per què  em diuen la reina de la cuina -.  

 Frenada de camions; el clients ja són aquí i la cuina encara sense obrir.   Ja sap on trobar-me, a reveure -.

A la mateixa hora i l’altre punta del país el chief del restaurant Bouche-à-Oreille  , ben amoïnat,  davant el telèfon. – Guanyem una estrella Michelin  i  ningú em truca! No ho entenc!-
 

El Bouche-à-Oreille,  de Boucherville
 

 

.