Donar garsa per perdiu (o mareando la perdiz)

La consellera Ruiz ha encarregat a un grup d’experts el disseny d’un sistema educatiu “sense restriccions pressupostàries ni normatives” i, afegeix el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet: “cal saber on hem d’anar”.

 

Sembla com si ens diguin, feu la 

 

 

 

i “amb el marge que tinguem ho farem”.

 

Els experts podrien adaptar a la realitat actual els documents de la Conferència d’Educació de la consellera Carme Laura (CiU) del 2002; els del Pacte Nacional per l’Educació de la consellera Cid (ERC) del 2006 i els que s’aportaren amb la Llei d’Educació de Catalunya, del conseller Maragall (PSC) del 2009.

Trobaran propostes, molt avançades respectes al que s’està fent, no desenvolupades perquè no s’han esmerçat els diners que la llei preveia.

 

 

A Catalunya  es destina al voltant del 4’18% del PIB (darreres dades aportades per l’INDESCAT) a l’ensenyament; lluny de les previsions de la Llei d’Educació  (LEC) del 2009 que en la seva Disposició final segona assenyala: “El Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”.

Per  a què ens entenguem,  si els pressupostos del 2016 (prorrogats dels anteriors) destinen a Ensenyament 4.442’5 milions d’€; els del proper  any,  d’acord amb la LEC, s’hauria de triplicar la quantitat fins arribar als 12.536’6 milions d’€ (el 6% del PIB).

Així que no continuïn “donant garsa per perdiu” ni entretinguin al personal.