dimarts, 25 d’octubre de 2016


El tio Víctor d’Artesa


A Libia, recull llibres entre les runes
Hi ha imatges que inciten a la reflexió, també  hi ha de les que evoquen; com aquesta, mitjançant la qual se m’afigura el tio Victor.

 
 
Alumne del Patricio Redondo a Puigverd de Lleida, del grup dels grans; el mestre el responsabilitzà de la biblioteca. I amb quin orgull, ens deia, desenvolupava aquella tasca!

Arribà la guerra i el Víctor abandonà el poble. Amb el retorn descobrí  la biblioteca desmantellada i la majoria dels llibres cremats a les portes de l’escola.

Amb els anys  esdevingué el fuster d’Artesa.

Jo, de crio, passava part dels estius a Artesa amb els tios, l’Herminia i el Víctor, i els cosins. M’encantava  anar, jugar pels carrerons de la vileta, entrar a la fusteria  sabent que sempre trobaries un tros de fusta on, amb el xurrac, fer filigranes  i a l’hora de la migdiada, abans d’anar a banyar-nos al canal, fullejar algun dels  llibres que havia en aquella casa.

El tio, no  gaire parlador, era un enamorat de la cultura, tenia delit per la lectura i, per damunt de tot, vessava sabiesa i humanitat.  

dijous, 6 d’octubre de 2016


Donar garsa per perdiu (o mareando la perdiz)

La consellera Ruiz ha encarregat a un grup d’experts el disseny d’un sistema educatiu “sense restriccions pressupostàries ni normatives” i, afegeix el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet: “cal saber on hem d’anar”.
 
Sembla com si ens diguin, feu la 
 
 
 
i “amb el marge que tinguem ho farem”.
 
Els experts podrien adaptar a la realitat actual els documents de la Conferència d’Educació de la consellera Carme Laura (CiU) del 2002; els del Pacte Nacional per l’Educació de la consellera Cid (ERC) del 2006 i els que s’aportaren amb la Llei d’Educació de Catalunya, del conseller Maragall (PSC) del 2009.

Trobaran propostes, molt avançades respectes al que s’està fent, no desenvolupades perquè no s’han esmerçat els diners que la llei preveia.
 
 

A Catalunya  es destina al voltant del 4’18% del PIB (darreres dades aportades per l’INDESCAT) a l’ensenyament; lluny de les previsions de la Llei d’Educació  (LEC) del 2009 que en la seva Disposició final segona assenyala: “El Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”.

Per  a què ens entenguem,  si els pressupostos del 2016 (prorrogats dels anteriors) destinen a Ensenyament 4.442’5 milions d’€; els del proper  any,  d’acord amb la LEC, s’hauria de triplicar la quantitat fins arribar als 12.536’6 milions d’€ (el 6% del PIB).

Així que no continuïn “donant garsa per perdiu” ni entretinguin al personal.

 

dimarts, 4 d’octubre de 2016


Docents en “Missions Pedagògiques” a les terres de Lleida

“És normal que vulgueu saber, abans de començar, qui som i a què venim. No tingueu por. No venim a demanar-vos res. Tot al contrari; venim a donar-vos de franc algunes coses. Som una escola ambulant que vol anar de poble en poble. Una escola on no hi ha llibres de matrícula, on no cal vessar llàgrimes per aprendre, on a ningú es posarà de genolls. Per què el Govern de la República que ens ha enviat ens ha dit que hem de venir als poblats més pobres, més amagats, més abandonats, i hem de mostrar-vos quelcom, quelcom d’allò que no sabeu perquè heu estat sempre sols i lluny dels llocs on altres ho aprenen i per què ningú, fins ara, ha vingut a ensenyar-vos-ho” (Manuel de Cossio, President del Patronat de Missions Pedagògiques)
Introducció que es feia en iniciar-se una d’aquelles “Festa de la Cultura”; de les quals cinc es van fer a Catalunya i totes cinc a les terres de Lleida
 
Quins  docents  van participar?
“un grapat d’esperits joves, inquiets (...) sense deixar de recolzar-nos en la realitat , tractar de canviar lo vell i corcat (...) anar als més apartats indrets, portar els nostres ànims als companys i sembrar, des del senzill temple de l’educació, la llavor renovadora que ha posat a les nostres mans la República.”
(així es definien els integrants del grup “Renovació”, mestres del Pallars; entre els quals  hi era un dels “missioners”, Isidor Boix i Elvira Cañellas)
 
Herminio Almendros.
“Després de tota una vida de treballar honestament –aquells anys de Lleida amb tantes privacions- preocupats per fer les coses bé, sense ambicions, sense aspirar ni demanar res més que una vida justa com la que hem portada. Després de tot, ara se’ns declara indesitjables, se’ns condemna…”
http://www.ugtcatalunya.cat/hist…/matrimoni-almendros-cuyas/
 
Dolors Piera
“Potser he de dir-vos que he tingut la sort de viure l’exili formant una bona família (...) Tenim el necessari per tal de viure una vida senzilla, i dues filles (...) Ens han donat 8 nets i 11 besnéts. Han estat el millor fruit del nostre exili i actualment em fan una vella feliç...”
http://escolalleida.blogspot.com.es/…/dolors-piera-lanima-d…
 

Alexandre Tarragó
Va deixar escrit el poeta Carlos Fuentes: “... recibimos como una bocanada de aire fresco la presencia de nuestro maestro de español Alejandro Tarragó que había llegado a Chile exiliado de la República española. Nos embargó ni más ni menos que en la lectura de Cervantes y sobre todo de Quevedo. Estaba ahí para ofrecer una alternativa cultural española (...) Tarragó nos abría el horizonte.”
http://www.ugtcatalunya.cat/…/alexandre-tarrago-un-mestre-…/
 
José de Tapia
“Forjar hombres y mujeres libres, llenos de corazón y llenos de entusiasmo por la vida; esa es la obra que hemos de realizar...”
Mestre a Montoliu de Lleida on va fer la primera experiència amb una impremta, un text lliure al voltant de “las lagartijas”. Participà en la missió pedagògica organitzada a l’Aran del 17 al 25 de setembre del 32 i una altra per poblacions de la plana de Lleida (Montoliu, Sudanell, Bell-lloc d’Urgell, Vilanova de la Barca, Termens, Menàrguens i Artesa de Lleida), del 10 al 18 de febrer del 1933.
A l'exili mexicà mantingué una fructífera tasca pedagògica
 

Josep Alcobé
“Explica tot el que fas, als alumnes i també als pares,(...). Lliga l’entorn amb el treball de classe. Fes entrar la premsa per a què també es visqui l’actualitat (...). Busca companys amb qui puguis discutir els teus problemes...”
http://www.ugtcatalunya.cat/historia/josep-alcobe/

 
Frederic Godàs
“una escola radicalment nova, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana (...) i en el sentiment universal de solidaritat (...) sobre la base de la supressió de tot tipus de privilegis”
http://escolalleida.blogspot.com.es/…/frederic-godas-i-vila
 
Isidor Boix i Elvira Cañellas
“Les nostres escoles han de ser un taller on professors i alumnes laborin amb la mateixa fe i entusiasme, sentint el plaer del treball (...) d’on surtin homes preparats per triomfar a la vida”.
http://escolalleida.blogspot.com.es/…/isidor-boix-lescola-l…
 
 
 


Josefa Úriz
“... representa antes y después de la denigrante dictadura de generales, señoritos y clérigos una actitud, una voz, un gesto que se levantó siempre contra toda injusticia y contra toda imposición. Como maestra, como dirigente sindical, como mujer (...) Josefa Úriz fue siempre un ejemplo y una lección...” (“Trabajadores de la Enseñanza”, butlletí de FETE-UGT. Mèxic-1959)
http://escolalleida.blogspot.com.es/…/josefa-i-elisa-uriz-p…
 
Alejandro casona, Florentí Martínez, Josep Bohek, Petronil.la Llobet, Miquel Solé, Hortènsia Vallejo, Baltasar Gasa i Josep Rovira.
També participaren en alguna d'aquelles cinc “Festes de la Cultura” que s’organitzaren a les nostres comarques.


Caldrà buscar més informació sobre ells (la feina no s’ha acabat)