dissabte, 14 de maig del 2016


Josefa i Elisa Úriz Pi, dues mestres capdavanteres

Taula de la conferència inaugural
 
Divendres 13 de maig, a la UdL, organitzada pel seu Servei d’Arxius es presentava l’exposició “Pepita i Elisa Úriz, de Badostáin a Berlín Oriental”   esdevingué un  homenatge al seu compromís, pedagògic, polític i social.

Publicació propera al grup "Batec"
Les germanes Úriz arribaren a Lleida als anys 20 i la seva tasca a l'Escola Normal no va estar exempta de conflicte amb els sectors integristes i eclesials de la societat lleidatana pels seus mètodes fonamentats en les principis de la Institución Libre de Enseñanza, que titllaven de "contraris a la fe i la moral".

Amb l’esclat republicà la Pepita fou Directora de l’Escola de Mestres; coordinà la revista “Escola” butlletí vinculat al grup de mestres “Batec” i dirigí les cinc “Missions Pedagògiques” que s’organitzaren a les terres de Lleida.
 
 

carnet fetista signat per Josefa Úriz com a Presidenta
 i Frederic Godàs com a Secretari
 
Des de l’àmbit sindical Pepita fou la Presidenta d'ATELL (Associació de Treballadors de l’Ensenyament a Lleida), la FETE-UGT de les nostres comarques i a nivell de Catalunya, a partir del 1936, Secretària General de la FCTE. Elisa forma part del Secretariat de la UGT de Catalunya (el seu company, Antoni Sesé, era màxim  dirigent de l’organització ugetista)

A l’exili francés ambdues germanes organitzen les tasques  d’alliberament dels docents internats als diversos camps de concentració i amb  l’ocupació nazi foren membres actives de la Resistència.

En arribar la “Guerra Freda” , a principis dels anys 50, foren expulsades de  França i s’instal.laren a la República Democràtica d’Alemanya on  fou fonamental el treball diplomàtic de l’Elisa, des de la Unión de Mujeres Españolas (UME) i membre de la direcció la Federació Democràtica Internacional de Dones (FDIM), per aconseguir que al 1954 l’ONU instaurés el dia 1 de juny com a “Dia Internacional del Nen”.

Tomba de Pepita Úriz
en una zona dedicada als lluitadors internacionalistes
Josefa Úriz moria a Berlin al 1958 i al 1979 l’Elisa, sense tenir l’oportunitat del retorn.

L’exposició que es pot visitar fins el 15 de juny de juny al claustre de “La Pensativa” de l’edifici del Rectorat de la UdL, a la Rambla d’Aragó, ens ajuda a recuperar la memòria d’unes dones capdavanteres a l’àmbit de l’educació, la defensa del dret de les dones i el benestar dels infants.



 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada